La Font del carrer Nou de la Rambla, situada en la façana del edifici del número 45, es una senzilla construcció ficada en un nínxol ovalat, és una font poc coneguda per la gent de Barcelona.
Consisteix en dos pilars circulars superposats. El pilar que te el diàmetre més gran, hi ha una aixeta; el més estret, feia funció de dipòsit, conté una placa commemorativa; per damunt esta rematada amb l’escut de Barcelona encerclat de dos tritons o besties marines.
La llegenda de la placa, fins on és pot llegir, diu:
“ A la ciutat de Barcelona / l’Exm. Sr. Marquès de Campo Sagrado / La Junta que ell mateix presideix / Encarregada de la conducció d’Aigües / van dedicar aquesta quarta font / el dia….. de MDCCCX….. “ 
L’arribada de les aigües de la conca baixa del riu besos a Barcelona per poder tindre aquesta ciutat mes recursos, sobre l’any 1826, es va inaugurar una xarxa de fonts publiques, entre les quals hi havia aquesta del carrer Nou de la Rambla. malgrat el llamp que la va malmetre en 1879 i també, per aquella època, l’Ajuntament volia canviar-la d’emplaçament, la protesta insistent dels veïns, la font resta encara avui dia en el mateix lloc.
El 2 de desembre de 1986 es va inaugurar a l’edifici on hi ha la vella font , un Casal Infantil i altres Serveis Municipals i es va aprofitar de pintar el nínxol de color blau que li dona una lluminositat i de net.
Informació : Ajuntament de Barcelona
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
La vaig descobrir fa temps i em va resultar una font ben curiosa i diferent d’altres
Diu que és la quarta font. On estan les altres tres? M’agradaria molt saber-ho. Moltes gràcies!
Bon dia, M. Dolors, desconec quan es diu que es la 4at. font a quines es referéig, però al centre com be coneixes hi han d’altres antigues, la mateixa de canaletes, no era del format actual, i les aigues venien d’una mina de Collserola.
Salutacions
Ramon Solé
Probablement les altres són desaparegudes, i aquesta va estar a punt de desaparèixer si no fos pels veïns que ho van impedir. Malauradament a Barcelona han desaparegut moltes fonts antigues, i a Montjuïc n’hi ha unes quantes amagades per racons de les que costa trobar informació, tot i que d’algunes per l’estil se’n pot saber qui va ser l’autor i l’època. I això per no parlar d’aquelles fonts que han canviat de lloc, han acabat amb diversos elements ornamentals repartits arreu de Barcelona, han acabat als magatzems municipals, o han desaparegut.
Hola Bona nit :
En primer lloc gracies per visitar el Bloc.
Barcelona, fa 400 anys en rera, sols disposava de pous i de l’aigua de pluja. Estava murallada per la seguretat del la gent. La gent en el temps buscaba aigua a fonts o deus d’aigua situats a la muntanya de Montjuïc.
Responent a la teva pregunta, la ciutat a principis de 1800 amb un creixement va plantejar portar aigua a la ciutat o a prop d ‘ella; va conduir aigua a diferents punts portant de la muntanya de Collserola.
En 1861 es va construir la Font de la Plaça de Sant Just, en 1824 la Font del Pla de la Boqueria. podem dir que la font de canaletes per mitjans del segle XIX, la van posar metàl-lica.
Altres destacades per la seva antiguetat, són la de Plaça de Santa Anna, i de la Plaça de Santa Maria del Mar.
Nota: Aquestes fonts han sofert arranjament per la seva conservació, que podent haber canviat la seva fisonomia inicial.
Salutacións
Ramon Solé
hola! visc just davant de aquesta font desde fa uns 3 anys i mai l’he vist funcionar, pero cercant info x internet he vist una foto del 2007 on si funcionava. algú sap cuan i per què va deixar de funcionar?