Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé