On deu anar aquesta aigua tan clara,

silenciosa, muntanyes avall?

Potser hi ha algú que l’estima l l’espera

amb llavi ardent sota un sol esclatant.Amb coloraines les flors l’acompanyen,

herbes boscanes hi vessen olor,

l’ocell s’hi abeura i l’acaricia

amb l’ala presa de lleu tremolor.

Per dar-li ombra els pins s’entrelliguen;

per no agitar-la s’amanseix el vent…

Aigua encantada, prodigi de fades,

pura neu fosa lliscant mansament !

Autora : Joana Raspall i Juanola

Si voleu saber mes de l’Autora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé