Arxiu d'etiquetes: Banyoles

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

Publicat el per
Respon

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

La llegenda del Mariner de Sant Pau

Publicat el per
Respon

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir  les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.marinerany_01Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN5331_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del Triai.

Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Segúries… Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn.

I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure, la masia s’anomena : El mariner de Sant Pau.

Poble de Sant Pau de Seguries - anys 1950

Poble de Sant Pau de Seguries – anys 1950

Us passo la llegenda escrita per Mn. Jacint Verdaguer :

https://detroiaaitaca.wordpress.com/2013/10/20/ulisses-a-sant-pau-de-seguries-lo-mariner-de-sant-pau-de-mossen-cinto/

Llegenda popular del Poble de Sant Pau de Seguries

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Les llacunes de Can Morgat de Porqueres

Publicat el per
Respon

IMG-20160115-WA0003_01Dades generals i una mica d’història recent :

“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.Pou Porqueres_01 Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.gxdfLes Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.kt_01L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.Banyoles Estany de Morgant_01 També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.DSCN3195_01Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”Estany Can Morgant 2_01
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.Banyoles Estany de Morgantdfgsgy_01
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé

El Salt d’en Vilar de Dalt de Pujarnol

Publicat el per
Respon

Per accedir al Salt d’en Vilar de Dalt, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle. IMG-20160121-WA0003_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins abans del riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar, per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vilar de Baix, procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat. Fins aquí us vàrem explicar com anar en l’article del dia 14 de febrer de 2016.

Camí casi borrat per la vegetació

Camí casi borrat per la vegetació

Des de la Font, agafarem un altra camí que fa una certa pujada i també alguna dificultat per la vegetació existent, no obstant, ens permet accedir a la riera,IMG-20160121-WA0006_01 per ho, un tros mes a munt, on esta l’objectiu d’avui, El Salt del Vilar de Dalt.tuytu_01El mirem com el mirem… de qualsevol angle, ens agradarà la seva bellesa, i mes si hi cau aigua amb abundància pel Salt.IMG-20160121-WA0004_01Forma un caient amb una vegetació verda per tot el seu conjunt,IMG-20160121-WA0002_01 que no podrem deixar de mirar… i a la vegada fer fotografies.IMG-20160121-WA0001_01Sols dir que aquest Salt es molt mes bonic que el de baix; si aneu aprofiteu de visitar els dos Salts.IMG-20160121-WA0000(1)_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

L’Estanyol del Vilar a Banyoles

Publicat el per
Respon

A - Mapa situació_01L’Estanyol del Vilar és l’estanyol més conegut de la comarca del Pla de l’Estany.Vista Antiga 2_01Cartells_01Es troba just a la riba sud de l’estany, i, igual que el propi estany, recorda la forma d’un 8 degut a les dues cubetes que el formen.Vista general_01Vista general 4_01L’aigua entra pel fons d’aquestes i es comunica amb l’estany a través d’un canal artificial format l’any 1949, sobre el qual hi ha un pont.Vista 3_01Vista 1_01Les seves dimensions: té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres.Vista general 1_01Vista 5_01Està a tocar d’un dels paratges més emblemàtics de l’estany, els Desmais amb llocs de descans.Estany El Vilar_01Vista 2_01Al seu costat hi ha la font de La Filosa i la font del Vilar, actualment amb una escultura de l’artista Lluís Vilà que marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.Estany el Vilar 2_01Vista 4_01A més a més, entre l’estanyol del Vilar i l’estany s’hi troba una esplanada que condueix a una petita passera que s’endinsa a les aigües de l’estany, per a poder-lo contemplar millor.Vista antiga 1_01
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de la Cendra de Banyoles

Publicat el per
Respon

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” . Cartell indicador camí_01Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols,Camí_01 el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra a poca distancia i també a la nostra esquerra l’Estanyol Petit de la Cendra.Vista 5_01Es de dimensions petites i moltes vegades es difícil el trobar-ho, donat que la vegetació el tapa o disposa de poca aigua.nmu_01Així mateix, i com en l’Estanyol Gran, presenta un color gris cendrós fosc.Vista 1_01Hi ha diverses canals per les rodalies dels estanyols, per desguàs d’aquests.Rec - Estany de la Cendre_01
Vista 2_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 3_01Vista 6_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Salt d’en Vilar

Publicat el per
Respon

IMG-20160115-WA0000_01Per accedir a la Font del Salt d’en Vilar, agafarem la carretera GIV- 5247, de Banyoles a Pujarnol, fins el quilòmetre 1, on trobarem a mà dreta un espai per deixar el nostre vehicle.Bcvi_01Des d’aquí tornarem en rere uns metres fins trobar una entrada amb uns esglaons de pedra que més avall esdevé un caminoi que segueix serpentejant fins el riu, on trobem la Font del Salt d’en Vilar.IMG-20160113-WA0018_01 Aquesta està emplaçada en una petita esplanada enmig del bosc, adossada al marge de la muntanya. L’aigua que raja cau a una pica semicircular.bcv_01 A banda i banda de la font, dos llargs bancs de pedra ens conviden a fer un mos.

IMG-20160113-WA0021_01A la mateixa explanada de la font hi ha un pedró dedicat al centenari del poema “ Canigó “, de Mossèn Cinto Verdaguer.IMG-20160113-WA0020_01

En un petit replà per sota de la font disposem d’una taula rodona amb vistes al riu i al Salt que queda per sota.IMG-20160114-WA0002_01

Per darrere del pedró surt un caminet que baixa fins el riu on hi trobem el Salt d’en Vila de Baix, IMG-20160113-WA0019_01procedent de la riera Matamors i que us recomanem la seva visita, el camí d’accés te una certa dificultat.IMG-20160113-WA0022_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

L’Estanyol de la Cendra de Banyoles

Publicat el per
Respon

A - Mapa situació_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes”.Camí 1_01

Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, el primer que trobarem a la nostra esquerra es l’Estanyol de Cendra.Cartell_01L’Estanyol de la Cendra és un clar exemple d’estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l’aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l’entrada subterrània d’aigua.Vista 1_01Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària aproximadament.Entrada al estanyol_01Disposa en el camí d’accés d’una passera de fusta per evitat que el visitant es mulli el calçat.Camí i Mirador_01 A l’arribar a l’Estanyol, i al costat mateix del camí hi ha un petit mirador elevat de fusta, que cal pujar unes escales.Vista 3_01Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars, avui dia s’ha comprovat científicament que no són certes i a hores d’ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món.Vista 4_01 També hi havia qui creia que era d’origen volcànic.Vista 5_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits – joncs, balca, canyís, etc.Vista 6_01 Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.Vista 7_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari passareu per els altres tres Estanyols i arribareu a Les Estunes, que ja vàrem descriure en aquest Bloc.Vista 8_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Petit de Montalt de Banyoles

Publicat el per
Respon

A - Mapa situació_01Avui us presento l’Estanyol Petit de Montalt, situat a uns 350 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)PladelEstany_Banyoles_0675_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí moltes vegades per sobre d’una passera, anirem trobant varis dels estanyols, un d’ells es l’Estanyol Petit d’en Montalt, a l’esquerra del camí, moltes vegades mig tapat per la vegetació.Cami i Pasera_01Com podem veure, és d’aspecte circular d’uns 13 metres de diàmetre aproximadament.Mirador i Vista general _01Una petita passera de fusta ens permet veure l’Estanyol sense enfangar-nos, que manté tot l’any un nivell d’inundació estable. Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós i en moltes ocasions el gris és molt fosc.Mirador_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.Cartell_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Pel que fa a fauna, s’hi pot observar en certes ocasions la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd i d’amfibis destacar : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista general_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit.Camí i tanca_01 Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, i que ja vàrem descriure en aquest Bloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estanyol Gros de Montalt, de Banyoles

Publicat el per
Respon

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre.A - Mapa situació_01L’explicació de tenir la Comarca del Pla de l’Estany de tants petits estanyols, és :

“ …Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col•lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables. “

B - Planol de situació_01Informació extreta de l’Ajuntament de Banyoles.

Els estanyols també tenen el seu propi nom, i són:
• Estanyol del Vilar.
• Estanyol de la Cendra.
• Estanyol Gros de Montalt.
• Estanyol Petit de Montalt.
• Estanyol de N’Ordis o de Cutzac.
• Estanyol d’En Sisó o Vermell.
• Estanyol Nou o de Can Silet.

dgk_01Curiosament el darrer estanyol que sorgí, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

També, a la resta de la Comarca del Pla de l’Estany, com a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem altres estanyols, brolladors, “reixorts” i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.dg_01Avui us presento l’Estanyol Gros de Montalt, situat a uns 400 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)Banyoles - Ft Pudosa_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, com el de Cendra i el Petit d’en Montalt, cal seguir fins arribar a l’estanyol Gros d’en Montalt.Camí d'Acces_01Com podem veure, és pràcticament circular d’uns 44m. de diàmetre i una fondària de 23,8m. aproximadament.Vista 4_01Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós, amb tonalitats ocres i la sedimentació dels fangs denoten unes aigües ferruginoses, motiu pel qual també se l’ha anomenat estanyol del Ferro, manté tot l’any un nivell d’inundació estable.Vista 3_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.
La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Vista 2_01Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.

Mirador

I d’amfibis destacan : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista 1_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, ja descrites en aquest Bloc.
Properament us donaré coneixement d’altres dels estanyols de Banyoles i rodalies.

Vista 5_01Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé