L’estanyol d’en Cisó de Porqueres

Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;

un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany  de Banyoles,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-5.png

creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.

Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.

casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles

Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).

Fotografia : Museus Banyoles

L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.

Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.

Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.

A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.

Recull de Dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Vista Aèria : Google

Estanyol de les Tres Creus de Sant Miquel de Campmajor

L’Estanyol de les Tres Creus, és en el Terme de Sant Miquel de Campmajor, poc abans d’arribar al Santuari de Collell, al costat dret mateix de la carretera GIP – 5244, en el lloc conegut per La Vall de Campmajor, on hi ha un grup d’arbres.No es massa gran, bastant arrodonit, a l’estiu o en èpoques de sequera no hi ha aigua.Us passo la seva pròpia Llegenda de l’Estanyol de les Tres Creus :

http://www.angelrodriguez.info/EstanyTresCreus.pdf

També, un estudi sobre els diversos estanys o estanyols del Municipi de Sant Miquel  de Campmajor, fer per el Museu Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/Descobreix-el-Patrimoni/La-conca-lacustre-de-lEstany/Estanyols-de-Sant-Miquel-de-Campmajor

Les tres creus estan situades en un marge mes elevat que l’estany a poca distancia i també a prop de la carretera.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé