Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts
A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,
cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.
Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,
tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.
En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;
és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.
Segons la llegenda: un monjo benedictí s’endugué de la catedral d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant Patllari, ocultes en una bóta que carregava un ase. Prop de Camprodon, l’ase decidí aturar-se i, amb les potes, colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.
Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :
A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,
i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
una saviesa dolça.
Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901
Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.
Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)