Es un recorregut fàcil i molt planer, apte per qualsevol edat, a peu o amb bicicleta, això si, sense presa, anar fent i deixar-nos portar pels camins que anirem trobant a la llarga del passeig.
Podem iniciar-ho en la carretera de El Masnou a la sortida de Granollers, quan s’acaben els blocs de les cases i ja ens troben banda i banda amb conreus, depenen de l’època de l’any que hi anem, llaurats o ja apunt de la sega, i messies desaminades pels camps.
D’aquest punt, anirem a buscar el Camí Ral, hi trobarem entre els camps que passem algun seient per si volem fer una parada.
El primer trencall a la nostra dreta, ens portarà per medi d’una ample pista de terra, a La Torre de les Aigües és una de les edificacions més notables i la mes antigua de Palou.
Construïda entre els segles XV i XVII, la Torre de les Aigües comprèn un conjunt d’edificis al voltant d’un pati tancat. L’accés al pati es produeix per una portalada d’arc de mig punt dovellat amb un escut a la clau. Del conjunt d’edificis cal destacar la torre de planta quadrada, de tres nivells, i coronada amb merlets.
La casa tenia en el seu interior la capella i la imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja. Des del segle XV la Torre de les Aigües era la casa pairal de la família dels Junyent, noble nissaga que comptà amb personatges destacats a la cort catalana.
Actualment, una part del conjunt d’aquesta edificació esta destinada a Restaurant.
Els seus quatre costat de la casa son de camps llaurats i podem destacar les dues grans basses rodones que encara disposen d’aigua per regar l’extensió de camps i conreus. L’aigua es de pou.
Retrocedim, i a poc ens creuem amb el carrer Dr. Francesc Fabregues, on esta la part mes important de cases que formen Palou. Ens sorprendrà que al tocar hi ha una granja amb vaques, que la gent de Granollers i comarca, venen a comprar directament la llet amb botelles pròpies.
També, en aquest lloc hi ha l’antic Ajuntament de Palou, avui seu del Centre Cívic. De fet hi ha constància escrita que era municipi propi des de 924 i es va annexionar a Granollers l’any 1928.
Seguim fins uns grans plàtans, on hi ha l’Església de Palou, dedicada a Sant Julià , es del segle XVI.
Aquí tenim un espai per gaudir del silenci del camp, a pesar que estem tant a prop de Granollers, estem en un lloc de SILENCI …. estem en l’Àrea de descans de Palou.
L’Antiga Rectoria, ben conservada estructuralment, avui en dia es un Restaurant.
La rodejarem per un camí de terra, i ens dirigirem a l’entrada de Can Mayol, allí cal destacar varies coses, ens fitxarem que a la nostra dreta i a peu de camí, encara es conserva un molt antic rec, en una part d’aquest hi ha unes lloses que servien per rentar la roba o les verdures tretes del mateix camp.
Una altra cosa que ens crida l’atenció, es una torra d’aigua de pou, on part de l’aigua anava a parat a un petit safareig i l’altre a traves d’una bomba a una bassa o safareig gran amb varis compartiments.
A la llarg del recorregut haurem vist varis pous que serveixen per regar els camps, i a la vegada en molts d’ells hi ha un petit safareig que les dones de la finca, aprofitaven per rentar-hi la roba.
Nosaltres seguirem rodejant el mur de l’Església fins arribar a el Passeig Fluvial.
Aquest passeig a la llarg del Riu Congost, podem fer dues cosses, anar a la nostra dreta direcció a can Bassas, i tot travessant el riu Congost, 
pel gual del carrer d’Arquímedes i anar a La Font del Radium i per la serra de Ponent o tornar directament al centre de Granollers.Una altra alternativa, es seguir per l’esquerra el Passeig Fluvial i anar a Montmeló, passant per els Aiguamolls de Can Cabanyes,
que a vàrem dedicar el nostra Bloc el dia 16/06/2914
Palou, sempre s’ha dedicat al camp tradicional, a la llarg del segles, s’ha conreava cànem i lli, durant el segle XIX, es va canviar per patata i vinya, a 1883, per la invasió de la fil-loxera, es va canviar per altres tipus de conreus.
De fet, repartides per les rodalies hi ha mes de 20 masies, totes dedicades al camp amb gent molt implicada a conservar-ho per a molt segles mes, a pesar que la industrialització estigui realment a les portes de Palou.
Espero que aquest passeig diferent per Palou, us serveixi per a conèixer un mica mes llocs de Catalunya propers a les grans ciutats que conserven una tradició i costums de la nostra pròpia terra.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 