Alguns dels safareig d’arreu de Catalunya, estan alimentats per l’aigua canalitzada d’un riu o riera important i propers al poble, en el cas de Biure de Gaia, es l’aigua de La Font que subministra al propi safareig.
Efectivament, es tan abundant que varen fer al seu costat el safareig públic d’aquest petit poble.
El lloc es molt bonic i tranquil, destacaria els centenaris plàtans que fan hombre tant a la font com al propi safareig.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Fa uns anys em va cridar l’atenció una font de la xarxa pública que estava adossada a una caseta metàl·lica.
I com es veu, no era provisional, per que es fessin unes obres …, de fet, varem comprovar que estava instal·lada així des de feia un llarg temps.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Per anar-hi, cal que pugem per la riera de la Salut, passarem per l’Àrea de Lleure i l’Ermita de la Salut, seguirem pujant fins arribar a la gran masia de La Torra del Bisbe, allí, a poca distancia i a ma dreta a peu mateix del camí hi ha la Font de Santa Margarida, situada dintre d’una gran arcada d’obra.
En general des de fa anys, està seca. És conserva en relativament bon estat, sols que falta el mes important, l’aigua !!!
El que molta gent que passa per aquí, no sap que les parets d’un edifici casi enrunat i mig tapat per la vegetació que l’envolta, que hi ha front mateix de la Font de Santa Margarida, corresponen a la Torre, l’Església i la Masia, consta documentada sobre l’any 1147, amb devoció a Santa Margarida de Valldonzella.
On és feia vida monàstica femenina, aquest petit Monestir va funcionar fins l’any 1237, que va passar a mans particulars i és va dedicar a l’agricultura i pasturatge, va ser coneguda com a Torre de Santa Margarida.
Collserola guarda molts de secrets …!!!
Recopilació del Text extret de l’Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat i Fotografies
Ramon Solé
Bor, és un nucli o agregat de la població del municipi de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya.
Situat a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera, a una altitud de 1.100 m, entre els torrents de la Bavosa i de la Fou de Bor, prop de Beders, al marge esquerre del riu Segre.
L’església dedicada a Sant Marcel, és romànica del segle XI, ja trobem documents de l’any 839 esmentada com a parròquia, amb el nom de Borre. Al seu costat hi ha la Font del poble.
Al sud de Bor, surt un camí que podem fer-ho caminant, que ens porta fins la font de la Fou de Bor,
De fet és una abundant deu d’aigua ben freda, que surt per uns forats que hi han al mig d’unes gran formacions rocoses i l’aigua al baixar és dispersa en diversos torrentets que van a parar a un principal conegut com a Torrent de La Fou.
A l’estiu es un lloc molt visitat, per la gent que estiueja per aquella zona, donat que és un lloc molt ombrívol i fresc, i com és un tram curt, és apte per a tothom.
Comentar-vos, que prop seu, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la fou de Bor, amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 km, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica. Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret. Cal tenir en compta que hi ha llocs en el seu recorregut molt estrets i altres amb abundant aigua, per qual cosa si no seu experts, millor anar amb un guia coneixedor d’aquestes coves.
Text i Fotografies
Ramon Solé
El Parc Urbá de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. Te una superfície total de 34.190 m2. molt a prop del límit amb l’Hospitalet, havia estat, fins els anys 50, una zona de terres dedicades principalment a conreus de secà.
És pot accedir pels carrers, Laureà Miró, Molí, Cedres i Eucaliptus.
És un parc històric. Presenta per tant un doble atractiu. D’una banda, la importància de poder gaudir d’una sèrie d’elements antics com estanys, llac amb ànecs i oques i de l’altra, d’una rica vegetació consolidada des de fa molts anys.
Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una important presència d’alzines i pins blancs, no falten palmeres i xiprers. Així com una gran varietat d’arbusts, parterres d’heura i gespa.
Aquest Parc disposa de Fonts d’aigua potable, llacs, zones de jocs infantils, zones de jocs per la gent gran, pistes polivalents, tennis de taula, bar, WC i bancs.
És un espai important, que en aquests cas l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat a destinat a la ciutadania per el lleure sen se sortir de la població.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Ballant una Sardana
Al cor de Montjuïc
on el jovent alegrement hi riu…
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d’or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar.
Recopilació de la Lletra de la Sardana i Fotografies
Ramon Solé
El Santuari de Rocaprevera, esta a un petit turonet a prop del centre de Torelló.
Lloc no sols de peregrinatge per la Festa del Santuari, si no, tot l’any és lloc de passejada de la gent de Torelló i de tota la Plana.
Font del Raig – Any 1969
Està, a peu del camí asfaltat principal que puja al santuari a ma dreta mateix. La font del Raig, és troba dins d’una obra en forma de capella,
On distingirem, l’ imatge de la verge i la font on en el tub, te la particularitat, que l’aigua pot sortir per sobre de l’aixeta, per beure millor d’aquesta excel·lent aigua.
Moltes celebracions any enrere any s’han fet per la Festa de Rocaprevera, a la mateixa font, com en la fotografia del any 1955.
Font del Raig – L’any 1955
També, hi ha la Font dels Ocells, molt a prop una font de l’altra.
Font dels Ocells
I a l’altra costat del santuari trobarem, un petit sortidor amb uns bancs i una font de aigua de xarxa.
Sortidor
Us convidem anar a Torelló i si podeu coincidir amb la Festa de la Verge de Rocaprevera, el tercer diumenge de setembre, molt millor.
Mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Rocaprevera
Font del Raig – L’any 1960
Aquest article esta dedicat a l’amiga i seguidora del Bloc i les Rutes, Araceli Peix de Torelló.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Per arribar-hi, cal anar a Canyamars, agafarem el carrer del camí del Pou, passarem per la fabrica i l’antic Molí, del que fa uns dies us vaig comentar en aquest mateix bloc.
Seguirem per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens porta fins a peu del Pou.
Aquest Pou de Glaç de Canyamars esta molt ben conservat en tota la seva estructura. Forma part del conjunt dels 4 que existien dins del terme de Dosrius.
Està datat sobre els anys 1770 i va funcionar fins a principis del segle XX.
Principalment, és subministrava durant els mesos d’hivern, amb l’aigua de la riera que anava a una bassa, que és gelava per les baixes temperatures i que estava a un nivell superior al Pou, els pagesos tallaven el gel en blocs i la portaven al Pou, fent capes separades amb elements vegetals, fins omplir-ho.
Antic camí d’acces
Acces al pou
Durant les nits de l’estiu, és transportava el gel a diferents destins a centenars de quilometres, un dels llocs mes llunyans va ser a Cadis, i s’embarcava el gel al port de Mataró.
Porta d’acces inferior
Us recomano visitar en un mateix dia, les restes del Molí i El Pou de Canyamars.
Text i fotografies
Ramon Solé
Si arribem a Sant Joan de Les Abadesses des de Ripoll, a prop de les primeres cases i a ma dreta, baixa una camí ben ample fins La Font de La Puda.
És una font de les mes antigues que es coneixen a Sant Joan, ja els rebesavis del poble anaven a prendre l’aigua pudenta, que estava i està dins d’una caseta, abans es tancava amb un enreixat.
Font de la Puda fa 100 anys
Comparem les fotografies i de fet sols ha canviat en 100 anys que per la riera casi no baixa aigua actualment i en l’esplanada on esta la font, hi han uns plàtans on no hi eren, que a l’estiu fan ombra i com es un lloc baix s’està ben fresc per passar una estoneta.
Font Actual
A l’altra costat de la riera hi ha una petita font que no és pudenta.
Font
Us recomano fer el camí del Ferro (Antic trassat del tren) de Ripoll a Sant Joan, us agradarà.
Text i recopilació de Fotografies
Ramon Solé
Aquest cap de setmana, hem anat a la Font de Pinós per que ens em assabentat, que des de fa 4 anys, voluntaris i membres de l’Associació de Veïns, amb el suport dels Ajuntaments d’Aiguafreda i Centelles, han pogut fer possible la recuperació de l’antiga Font de Pinós, portant a terme treballs per l’arranjament i d’accés, gràcies a l’esforç conjunt de tots ells.
L’any 1994, una important riada és va emportar i danyar considerablement La Font de Pinós i rodalies
Cal dir, que l’aigua al no ser potable, va fer que en el transcurs d’aquest anys, la font cada vegada si anés menys, donat la dificultat per accedir-hi i la contaminació.
La vegetació va creixa tant que va ofegar i casi borrar la imatge de la Font.
Un grup de gent entusiasta es van unir-se en els dies festius per anar recuperant llocs emblemàtics de les rodalies del riu Congost, la riera de Martinet i de varies Fonts del Municipi de Aiguafreda.
L’any 2011, és va fer l’ actuació més important i directa a la Font de Pinós, fer la neteja de vegetació en la pròpia Font i rodalies.
Grup de Voluntaris
Es va poder així tornar a veure com era i estava la font.
En un racó, encara es va trobar, per ho algo malmesa, el petit safareig que des d’antic és disposava per fer la bogada les dones de les cases properes a aquesta font de la basant d’Aiguafreda i que anaven regularment ara fa 100 anys.
A la llarg d’aquest 4 anys, varies convocatòries s’ha fet per sensibilitzar a la gent per col·laborar amb la neteja i arranjament de La Font de Pinós.
S’han portat a terme a la placeta de la Font, recitals de poesia, Contes i Llegendes del Montseny i rodalies.
I en aquests dos últims anys l’empenta final, és va recuperar el safareig i el dia 25 de Maig de 2014, és va inaugurar la passera o pont per poder accedir sense cap problema.
Podem contemplar no sols una recuperació notable de la font, també podem gaudir del salt i gorg allí existent que és forma.
I de com s’han instal·lat unes caixes niu pels voltants de La Font de Pinós.
Ara feta aquesta feina, sol ens cal entre tots respectar i si es pot millorar, el seu entorn que s’ha fet gràcies a uns voluntaris que mereixen felicitar-los per aquestes accions !
Test i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 