La vida del home a costat d’un riu o riera important, ha sigut per una necessitat o conveniència per part de la gent de la zona, on s’han edificat masies, fabriques, i s’han creat pobles i també, ciutats que en els anys s’han anat engrandint.
L’aigua, és un be i un recurs necessari per l’humanitat, que a vegades a comportat mes d’alguna disputa i enfrontament, i també, motiu d’alguna guerra. Nosaltres ens ho mirarem pel caràcter beneficiós, de tindre el riu o riera per l’ús i benefici propi i comú, per una societat que ho necessita i per aquest motiu, el deu de respectar.
Gracies a les nombroses rescloses arreu del nostres país que s’han construït, molts pagesos disposen d’aigua suficient tot l’any pel conreu dels seus horts. Gràcies també, a les rescloses i canals, portant l’aigua a la Fabrica o Colònies Industrials, des de fa mes d’un segle i mig, per produir i donar treball.
Aquestes Colònies, és ubicaven molt a prop dels rius caudelosos, i disposaven de casi tots els serveis pels seus treballadors que no necessitaven anar al poble proper o a la capital.
A peu mateix d’un riu a les seves lleres, era normal fa cent anys en rere, trobar una Fira d’animals o Mercat setmanal, que eren molt visitats per ramaders i pagesos de la zona o la gent de la ciutat propera.
Allí, al riu o riera, que en aquells temps, pot ser que l’aigua baixava mes neta que no pas ara, les dones de la Masia o del petit poble, que no disposaven d’un safareig públic, les podríem torbar agenollades al costat del riu rentat la roba sobre una pedra gran del riu o riera a qualsevol època de l’any.
Esbandint amb l’aigua freda i estenent-la un bon rato, sobre els arbres popers abans de portar-la a la seva casa.
En aquelles èpoques, no havien ponts sòlits com ara, havien passeres per anar d’un cantó a l’altra del riu o riera.
Eren molt rudimentaris, a vegades tant sols unes fustes mal unides o be, una passera de fusta amb baranes o cordes, com a molt mes elaborat.
Rentar-s’hi o banyar-se a l’estiu al riu o riera, era tota una festa, poder gaudir d’aigua”correnta”, sense restricció, com era habitual en casi totes les cases que no disposaven d’un pou proper a casa o a la masia.
Veure en qualsevol riu o riera, algú pescant era molt habitual, i realment és pescava… i molt, no com ara, que inclòs, és deu de tornar al riu al peix sense donar-li la mort.
Els saltants i els grogs eren ben plens d’aigua, pràcticament tot l’any, per axó, molt molins a peu de riu o riera, van poder fer la seva feina, malgrat que la vida del moliner, mai va ser rentable…
Per últim, mes d’un balneari important esta prop d’un Riu, com La Fontcalda de Gandesa o La Puda d’Esparraguera.
Com em vist, tot forma part de la nostra historia de fa 100 o mes anys en rere…, per axó cal que perduri amb el coneixement per els nostres fills i nets…!
Els Rius i Rieres… van marcar la nostra existència prop d’ells.
Text i recopilació de Fotografies
Ramon Solé















