La Noticia : L’Ajuntament renova el mural de gres de la Font de les Roses de Sant Feliu de Codines

02/06/2014

Recentment l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, seguint el Pla de millora de fonts públiques iniciat fa dos anys, ha renovat la Pregària de l’arbre de la Font de les Roses, ubicada a la carretera de Sant Miquel del Fai, en direcció al Parc Usart. Es tracta d’un mural composat de rajoles de gres que va ser instal- lat el 1971 i que el pas del temps havia degradat molt.

u La Font de les Roses és un espai de descans amb una font i bancs per a totes les persones que caminen cap al Parc Usart.

g

Informació i fotografies : Ajuntament de Sant Feliu de Codines

 

Arborètum de Vidrà , un passeig entre arbres

DSCN0929

Avui dediquem el bloc a l’Arborètum de Vidrà.

DSCN0927

És un poble Vidrà, dels que podem dir que esta creixent sense cap presa, cosa que fa que sigui un model per altres pobles, el bosc que l’envolta i els remats que trobem pels prats propers amb vaques i ovelles, fan que sigui la principal riquesa; es també, un punt de sortida per visitar molts llocs i poder fer excursions i rutes, per visitar ermites, el castell,  masies, rius i rieres i moltes fonts repartides pel terme.

??????????

En la part mes nova de Vidrà direcció a la Creu de l’Arç, fa molts anys es van anar plantant arbres de diferents especies que han arrelat gracies a la meteorologia i la puresa de l’ambient i baixa contaminació, motius que han fet que molts d‘aquest arbres hagin crescut majestuosos i sans.

DSCN0895

DSCN0897DSCN0900DSCN0901DSCN0903DSCN0902Son uns 20 exemplars diferents, molt d’ells, els trobem a prop del carrer principal i que estant senyalitzats al seu peu amb un cartell explicatiu de l’espècie i característiques.

DSCN0905DSCN0906DSCN0907DSCN0935DSCN0908

L’itinerari o passejada, es molt fàcil de fer amb família i es de curt recorregut, un quilometra i mig, per tant  menys d’una hora.

DSCN0910DSCN0911DSCN0913DSCN0914

Trobarem dins del poble, fonts i algun parc amb bonica gespa, per descansar i gaudir de la tranquil·litat d’aquest lloc.

DSCN0919DSCN0922DSCN0921DSCN0922

Podeu completar el dia, fent un bon àpat en qualsevol dels restaurants de Vidrà, que tenen una molt bona fama gastronòmica.

DSCN0923DSCN0924

Text i Fotografies :  Ramon Solé

 

 

El carrer dels tres Pous de Sant Quinze del Vallès

Hi ha un petit carrer a Sant Quirze del Vallès que es diu dels Pous.

DSCN1059

??????????

De fet són tres els pous que trobarem en aquest carrer adossats al costat de les cases en que pertanyen cada un d’ells.??????????

La seva estructura es diferent entre ells. Un d’ells l’aigua es subministra amb l’aigua del canaló que baixa de la teulada de la casa.

??????????

??????????

Pot ser que ja no s’utilitzin, per ho en el seu moment haurien sigut de gran importància, donat que no havia aigua corren com ara.

??????????

Si anem podrem per un moment passejar per un carrer que conserva la vivència de fa 100 anys…en rere.

DSCN1065

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa de Can Rufi de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella

Caldas de Malavella-021

Situem-nos a Caldes de Malavella, el camí surt de la Rambla d’en Rufí, a prop de la Font de “ La Mina”, direcció a la Urbanització Aigües Bones. també, conegut pel camí del cementeri, que es troba ben a prop.

A - Mapa de situació

Bassa

Bassa

La bassa esta a l’esquerra del camí, abans de la masia de Can Rufí, que es troba a la dreta poc mes a munt, construïda en la segona meitat dels segle XVI.

Bassa i Masia

Bassa i Masia

Vista 1

En relació a la Bassa, esta excavada bona part, en la roca que fa de mur natural, i per l’altra costat  te un mur d’obra i disposa d’un desguàs.

Vista 6Vista 2Vista 4Desguas Mur

Bàsicament, l’aigua es de la pluja, que queda retinguda en la Bassa, que en el seu dia servia per regar les hortes de la propietat de Can Rufí.

Vista 5

Vista 7

Actualment, esta molt bruta pel seu llarg període d’estancament.

Vista 9Bista Mur

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Avui destaquem : La Font de la Figuera de Llinars del Vallès

Del centre de Llinars en dirigirem a la zona industrial que esta situada a peu de l’autopista i els bosc direcció a Cardedeu, a l’arribar a l’última nau del polígon, ens situarem al costat del bosc, on trobarem La Font de la Figuera.

DSCN0016

Fa 30 anys en rere tota aquesta zona eren camps de conreu i l’aigua abundosa de la font anava a unes basses pel rec, que ja no les trobarem avui en dia.

Esta sota mateix d’una alzina molt gran, per axó hi ha gent que diu que es la Font de l’Alzina.

DSCN0020

La seva abundant aigua que perdura durant tot l’any prové d’una mina propera.

Des d’aquest punt podem anar en poc temps a Cardedeu on trobarem la Carretera de Dosrius per accedir a la població.

DSCN0017

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : La Font de la Soleia de Sant Llorens del Munt per Matadepera

Des de Matadepera agafarem l’antic camí dels Monjos, que esta ben indicat o be des de la Urbanització  El Pla de Sant Llorens  podrem accedir  amb cotxe fins l’aparcament  lliure que la Diputació te preparat per tal efecte.

Vista ST. LL M.

Un cop allí seguirem a peu direcció al Monestir de Sant Llorens del Munt, tot passant per un gran dipòsit d’aigua, el camí poc a poc va pujant de cota, amb trams que fa sigues sagues, es mes estret en un punt determinat  i rebassat la cota dels 800 metres a la nostra esquerra veurem  la mola de“ El Cavall Bernat “.

Vista Drac

A poca distancia, hi ha un dels trencalls a l’esquerra que puja de Can Pobla, nosaltres agafarem el segon que tindrem a la nostra dreta que ens porta directament a la Font Soleia, no es massa ample, tot el contrari, tenim d’anar molt en compta que en algun lloc es molt estret i relliscós en dies humits o que hagi plogut, amb importants i perillosos desnivells.

???????????????????????????????

Passarem per el costat d’un gran bauma on hi ha una pica on recull el degoteig de la paret, es la Font del Raig, en l’actualitat e4n poques ocasions es veu aigua.

Ft Soleia amb tap

En uns deu minuts, estarem a la Font de la Soleia, es una cisterna ben camuflada a la paret. Normalment hi ha un tap per retenir l’aigua i així, no es perdi i es sequi.

Sense tap

Si seguíssim el camí arribaríem a la Cova de les Animes.

De tornada podem pujar al Monestir de Sant Llorens i /o tornar a Matadepera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Pudosa de Banyoles

Font i Balneari 1910

Font i Balneari 1910

Font i Balneari - 2014

Font i Balneari – 2014

Aquesta molt antiga font  de la Pudosa d’aigües medicinals, esta situada front mateix de l’abandonat  Balneari en una placeta rodona a  les afores de Banyoles.

Font i Balneari - 1910

Font i Balneari – 1920

Font i Balneari 2014

Font i Balneari 2014

Es diu que en l’actualitat no es apte pel consum humà, per ho així i tot,  molta gent de la població cada dia hi va a recollir hi l’aigua pel seu us diari.

Ft Pudosa 1

Es fa de mal agafar, donat que l’aigua surt a un nivell molt baix del terra, per la boca d’unes cares situades als quatre costats de la font que te una estructura cilíndrica  amb un test amb una planta a sobre de la font , tot el conjunt es de pedra.

Ft. Pudosa 3

Antigament es podia extreure l’aigua a traves d’una bomba manual de ferro adossada a la font.

Ft. Pudosa 2

El lloc es tranquil, a l’hivern molt de sol i  molta ombra a l’estiu, gràcies a uns plataners que envoltant totes les rodalies de la Font de la Pudosa.

Vista

Vista del lloc

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Can Elies de Caldes de Montbui

Per anar a la Resclosa de Can Elies, situem-nos en la carretera C – 59 abans de deixar  el municipi de Cardes de Montbui i entrar al de Sant Feliu de Codines, a peu de la carretera hi ha Can Prat de Baix, agafarem un camí , ample de terra a l’esquerra, va arran del bosc, a l’altra extrem estan els camps de Can Prat de Dalt,  a peu esquer del camí hi ha el Pou de Glaç de Can Prat de Dalt que ja varem parlar  el dia 1 de desembre en aquest Bloc, passem pel trencall que porta  a aquesta gran masia, nosaltres seguirem pel principal que va fent rèbols i baixant en poc rato a la riera de Caldes, la remuntarem i en poca estona haurem arribat a La Resclosa de Can Elies.

DSCN0061

Antigament servia per portar aigua als conreus existents per la vall.

DSCN0060DSCN0059

No us recomano banyar-vos, donat que les reves aigües retingudes poden estar contaminades i amb molt de llot.

DSCN0058

Aquets  lloc situat en una vall, es molt bonic, hi ha unes cases properes, podem  aprofitar d’anar a visitar la Font del Rei situada a uns 300 metres de la resclosa riera a munt, i  altres llocs propers son, el Gorg de les Elies , la granja de Can Elies i l’Ermita de la Mare de Déu del Grau… entre molts altres llocs a prop de Gallifa.

DSCN0057

També, si anem per un camí per el costat de la Riera de Caldes  cap a baix, arribaríem en menys de dues hores a Caldes de Montbui.

DSCN0056

Text i Fotografies : Ramon Solé

El carrer dels Banys Nous de Barcelona

en castella

El nom del carrer prové dels banys jueus que hi hagué en aquest carrer i que van subsistir fins al 1716. Se sap que l’any1160 Ramon Berenguer IV va fer un contracte amb l’alfaquí Abraham Bonastruc per fer uns banys públics a l’hort reial que hi havia prop del nou castell vescomtal.

DSCN1134

Dins la botiga del número 10 es conserven en bon estat les restes d’aquests banys del segle XII. El carrer segueix el traçat de l’antiga muralla romana i medieval tot i que resten molt pocs vestigis visibles d’època antiga.

DSCN1133

Per a mes informació, feu clic a :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Banys_Nous_de_Barcelona

Recopilació de la informació i fotografies : Ramon Solé

El LLibre dels Pous de Glaç al Vallès Oriental

imgres

El Llibre ‘Els Pous de Glaç al Vallès Oriental’, és una obra de l’historiador Jaume Dantí, la historiadora de l’art Cinta Cantarell i el fotògraf Pere Cornellas. Amb un alt nombre de fotografies, el llibre aprofundeix en el coneixement del comerç del gel, fa inventari (143 elements) i descriu els pous de glaç i de neu de la comarca.

llibre

L’obra aprofundeix en el coneixement dels espais arquitectònics que servien per emmagatzemar durant l’hivern les matèries que, transformades en gel, es feien servir en les èpoques de més calor i entorn els quals es va desenvolupar, a partir del segle XVI, una de les activitats econòmiques més antigues del Vallès Oriental, la indústria del glaç, desapareguda aproximadament als anys 40 del segle XX. Segons els autors, els pous de glaç són un referent imprescindible per conèixer la història del Vallès Oriental. Aquesta indústria rural estava fortament lligada al món urbà per les condicions físiques i de situació del Vallès, amb la neu a les zones altes (el Montseny sobretot) i el glaç que es feia a l’altiplà i a la serralada litoral i la bona comunicació amb Barcelona. Al llibre es descriu el procés de fer els blocs, diferent si es feien de neu (a les congestes) o de l’aigua que es glaçava a les basses (es posava en les poues). Com a complement del llibre dels pous de glaç, el Consell Comarcal treballa en la elaboració d’un reportatge didàctic que es distribuirà a escoles i instituts de la comarca i un portal web on es podrà consultar tot l’inventari de pous de glaç del Vallès Oriental. Alguns d’aquests pous, com els de l’Avencó a Tagamanent, s’han museïtzat i es poden visitar.

 

Pou de Glaç de l'Avencò de Tagamanent

Pou de Glaç de l’Avencó de Tagamanent

Informació
Editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i coordinat pel Museu de Granollers.

Autors: Jaume Dantí, Cinta Cantarell i Pere Cornelles.

Per a més informació
Museu de Granollers
Tel. +34 93 870 65 08
http://www.museugranollers.org

 

Recopilació del Text, dels logos i Fotografia : Ramon Solé