Fa una lluna clara i una nit serena,
jo m’estic a la Plaça de Sant Joan.
Damunt les finestres cau la lluna plena,
Cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida.
Tan aquietadora i tant suau.
Que sembla un replanet d’una altra vida.
On s’anés abeurar – hi un glop de pau.

Jo no sé pas perquè, Jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
Amb una noia sols per companya
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el Tresor d’aquí estant s’obira
Sense aflorar-li el seu cabell gentil,
Sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil

Autor : Josep M. de Segarra ( Record de Solsona)
Recopilació del Text i Fotografies antigues : Ramon Solé