Aquesta Font Natural de Muntanya de Mas Colomer, esta situada molt a prop del petit poble de l’Albiol, en la Serra de Prades.
Aigua de Mina, que dona a una petita pica i aquesta aigua s’aprofita en una antiga bassa de rec.
Rodejat per un bosc de joves alzines.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Sant Feliu de Codines, tant mateix com els pobles propers de Riells i Bigues, Gallifa, Caldes de Montbui, Sant Quirze de Safaja, Castellterçol, Moià i entre altres molts, van ser des del principi del segle XX, uns dels llocs prioritaris per passar l’estiu la burgesia de Barcelona.
A Sant Feliu, era costum anar a una font propera al Poble. 
Per aquelles èpoques aviant moltes fonts naturals arreu del seu municipi, plovia molt mes que ara i en cada masia disposava d’una font, o mina o pou per atendre les seves necessitats i la gent podia anar a passar-hi el matí o tot el dia.
Us voldria presentar unes fonts, que he tret d’un document històric de Sant Feliu de Codines, que una bona amiga ja farà mes de 20 anys em va entregar en ma, per la meva informació. Per a mi es un gest molt bonic poder accedir a les fonts de Sant Feliu de Codines, tal com eren fa mes de cent anys en rere i poder compartir-les ara amb tot vosaltres, els seguidors d’aquest Bloc.
Iniciem aquest recorregut que vent segur, moltes d’aquestes fonts sols es un record per el mes grans de Sant Feliu i rodalies.
Mirem el llistat de les fonts enregistrades per aquelles èpoques, molt notori, i ben conservades amb aigua molt abundant a totes elles.
Font del Cussonell
A un quilòmetre de Sant Feliu direcció a Caldes, surt una pista a la dreta que portaria a la masia de El Prat de Dalt, s’agafa un camí a l’altura de l’antiga caseta de caçadors, que fa baixada, a uns cinc minuts, un sender porta a la Font.
Va ser inaugurada amb tota solemnitat, totes les autoritats del poble i vingudes d’altres contrades es van reunir a assistir a la benedicció i actes posteriors.
Molts anys desprès, de resultes d’una gran torrentada va destruir aquesta important Font. En l’actualitat, surt uns metres mes avall, per on era el sobreeixidor que dona a una bassa.
Durant l’hivern de l’any 2008, voluntaris de Sant Feliu, van portar a terme treballs de neteja de la zona, amb l’esperança de recuperar-la algun dia.
Font del Carme
Esta dintre de Sant Feliu, prop de la carretera a Gallifa.
El Parc actualment l’han fet mes petit.
Font dels Àlbers o Albes
En la part mes nord del nucli urbà es situa la Font. Va ser un dels llocs de punt de reunió de famílies de les hores.
Font de Mas Bosc (Font – Mina)
situada al costat del Mas, es ara dins del jardí de la casa – fortificada.
Antigament l’aigua era pel us d’aquesta gran i important masia.
En l’actualitat, part de la Masia, es un important Restaurant de Sant Feliu.
Font de les Llobeteres
Era una de les mes importants per la quantitat d’aigua que tenia. Sortia l’aigua per un gran forat en la paret dreta del torrent de Can Déu.
Encara avui es pot accedir per la carretera de Sant Feliu a Gallifa, avanç d’arribar al Mas, en la corba de la carretera surt un camí que va pel costat del torrent, a pocs metres i a sota del torrent molt amagada per la vegetació i oblidada per la gent, esta la Font.
L’hivern de l’any 2008, vaig accedir i es trobava totalment seca.
Font del Prat de Baix
La gran Masia de El Prat de Baix, esta a peu de la carretera de Sant Feliu a Caldes a uns dos quilometres del poble.
Estava prop de la casa aquesta font, amb taula i bancs de pedra. Fa pocs anys en l’ampliació de la carretera es va soterrar.
Font del Fonoll
A un quilòmetre del poble per la carretera a Gallifa, una pista a l’esquerra porta a la Masia de Solanes, un camí ens arribarà fins la Font del Fonoll, no massa lluny de la seva pròpia masia
Era un lloc molt frequentat a l’estiu, havien unes taules y bancs de pedra front la font.
Font del Villar de Baix
Aquesta font de gran cabal, estava no fa masses anys a l’altura de la casa a prop de la carretera que va a Riells del Fai.
Font del Villar
Prop de l’anterior, havia una segona font, amb menys cabal d’aigua.
Font de la Masia del Villar i Llac
Front mateix d’aquesta important Masia, esta la seva font de gran cabal d’aigua que omple un gran llac o bassa. Está emboltat de grans plataners, i te una taula de pedra, que fant un lloc ideal per resguardar-çe de la calor de l’estiu.
Font de la Canyamera
Actualment, està dintre del terme de Sant Quirze de Safaja, En algunes postals antigues figura com a Castellterçol i altres li donen ubicació a Sant Feliu de Codines.
Està entre Mas Poses o Mas Badó, en terrenys d’una Urbanització.
A les hores era un lloc molt tranquil per passar el dia al costat de la font, disposava d’unes taules de pedra .
Font de les Maioles
A poc mes de dos quilometres de Gallifa, i al costat del torrent, i trobarem unes fonts que es diu que son d’aigua medicinal.
Aquesta font a la llarg dels anys, ha canviat molt d’especte.
Altres Fonts, son :
Font de Can Deu
Font – Pou de l’Escletxa
Font de la Roca (Gallifa)
Font de Les Albes
Font de la Petxina
Font de Sant Miquel el Petit o el Xic
S’agafava la pista, avui carretera, que porta a Sant Miquel del Fai, a uns dos quilometres del poble, l’edifici estava en una corba del camí al costat del pont. Era i es, un lloc molt bonic, estava formada per una font amb pica- safareig i una gran Tosca actualment seca.
Ja varem fer un comentari en el seu dia :
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/09//
Salt del Follet i del Fantasma ( Font de les Albes)
Safareig de Sant Feliu de Codines
I no deixarem de mencionar, el gran i important Safareig de Sant Feliu de Codines, lloc de trobada de les dones del poble, mes d’un dia per setmana, per rentar-hi la roba i fer safareig de les noticia ocorregudes i importants de la població.
Fins aquí aquesta tornada en rere, per conèixer i recordar moltes de les Fonts naturals que van gaudir els nostres avant passats.
Text i Recopilació de Fotografies antigues : Ramon Solé
Els orígens de la veneració cristiana a la Verge de Montserrat es perden en la nebulosa dels temps i la llegenda, sovint, es confon amb la realitat i en la diversitat de relats que ens han arribat i que cadascú, dintre de la seva fe, modela com millor desitja. Des dels remots inicis d’aquella advocació, aquesta devoció popular ha anat sempre lligada a una llarga llista de fets miraculosos o de taumatúrgia que la tradició popular l’hi ha atorgat i, sovint, exagerat. No obstant això, aquells fets, segons la litúrgia i jurisprudència catòlica, més destacats, provats o més creïbles i que si calia considerar com a miraculosos, es registraven i documentaven de forma sistemàtica. Entre aquests miracles acceptats i documentats, que serviran de base a la coronació canònica de la Verge de Montserrat i el seu santuari l’any 1881, n’hi ha un que va succeir a Calders l’any 1528.
Segons transcriu la “Revista Montserratina”, del mes de setembre de 1910, els fets són els següents:
“Habiendo salido a pescar Miguel Melchor, vecino de la villa de Calders, acompañado de Bernardo Melchor su hijo y otros amigos, llegados a la ribera del rio (Calders o Colarda a unos 32 Km. de este santuario) cerca de aquella villa, y poniéndose Miguel Melchor sobre una roca, teniendo más cuidado con sacar peces que con guardarse a si mismo, dio una peligrosa caída en parte donde había mas de 30 palmos de fondo. Pues como él no supiese nadar, ni los que con el iban pudiesen socorrerle, aunque el agua lo echó tres veces arriba, volvió a hundirse otras tantas abajo.
Estuvo en ese peligro por espacio de un cuarto de hora, en el cual llamaba siempre á la Virgen gloriosa de Montserrat que le socorriese, hasta que Bernardo Melchor habiendo buscado con diligencia y amor de hijo una vara larga, llegó con ella, y tendiéndola á la parte donde su padre estaba, le asió y salió libre y sano, diciendo que Nuestra Señora de Montserrat le había ayudado, y que el tiempo que estuvo debajo del agua le parecía que estaba en su santa capilla; y dando todos gracias a Dios, vino Miguel Melchor á darlas a ésta santa casa, donde dejó en una tabla la memoria de este milagro, y lo publicó en presencia de testigos á 22 de julio de 1528”.
Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de la Roca del Vallès, anirem per la carretera BV – 5106, fins el Coll del Sant Bartomeu de Cabanyes, allí mateix deixarem ben aparcat el nostre vehicle.
Ens situarem al costar de l’ermita citada, i iniciarem, la Ruta Prehistòrica I, hi han cartells que ens aniran acompanyant a tot l’allarg del camí, farem un tros de pujada fins arribar a una cota que podem veure bona part del Vallès i al fons tenim el Montseny… mes a la dreta el Corredor i bona part del Montnegre.
Seguim la pista i a costat mateix dues roques gran ens faran veure com si fora el cap de “la Rana Gostavo”.
Deixarem aquest camí principal per un altra mes estret i que fa baixada entre mig del espès bosc. Tenim d’anar molt en compte hi ha algun tram molt complicat, per l’erosió del terreny.
Al poc mes de 20 minuts arribarem al Domen conegut per Céllecs o Cabana del Moro,
a la dreta del camí en una petita esplanada, molt ben conservat, format per quatre llosses i una de gran a sobre d’elles.
El camí baixa de nou fort, veurem a l’esquerra una gran roca que en crida l’atenció, la coneguda com La Conxa, produïda per la corrosió de la pluja i el vent.
En quinze minuts mes una nova troballa a l’esquerra, el Plat del Molí o Cassoleta, es una gran roca arrodonida que a sobre, es diu que van tallar en forma rodona de cassola per fer sacrificis d’animals i adoracions…
Arribarem un camí molt mes ample, i per seguir aquesta ruta Prehistòrica I, cal seguir les indicacions, i girarem a l’esquerra que ara va fent davallada d’una forma mes suau.
En vint minuts mes de camí, arribarem a la enigmàtica Pedra de les Creus.
Per accedir-hi cal deixar el camí principal per un mes estret i petit que ens porta directament a aquesta gran pedra.
Hi han moltes Creus de diferents dimensions, es creu que algunes son molt antigues i altres fetes ja molt mes recens…
Podria ser una altra taula o altar de sacrificis?
De nou al camí principal, segui baixant lleugerament, fins trobar un altra camí ample a l’esquerra que nosaltres seguirem, i que ens portarà directament a una gran mola de pedra, coneguda com la Roca o Pedra de les Orenetes.
Cal tindre una mica de imaginació…
En aquest cas, no sols cal mirar l’aspecte que te la gran roca amb les Orenetes, que pot ser ens caldria fer volar una mica la nostra imaginació, si no, buscar petites pintures rupestres que hi ha per tota la roca, amb un total de 32 figures.
Per observar les figures cal mirar-ho molt be tota aquesta roca.
De nou hem retrocedit fins el camí principal, que seguirem ara si completament planer, durant uns cinc minuts, fins una altra cruïlla de camins, i que en farà gracia veure un gran bolet tallat al troc d’un arbre i pintat.
Ens derivem a la esquerra seguin un sender petit, fins al poc arribar a la Roca Foradada.
Es creu que podria ser una sepultura, esta molt ben tallat per dintre i ben afinat, sembla ben be, una cova.
Hi ha un altra roca similar a Vallromanes.
Tornem en rere, fins la cruïlla de camins, allí pujarem per un sender pel mig del bosc tot recta a munt, fins arribar al Dolmen de Cal Gol II, en aquest cas li falta la llossa de dalt. Esta format per tres gran llosses.
Per fer l’últim Dolmen, seguirem el camí fins arribar a una cadena que dona pas a la Urbanització del Bosc de Rucalleda, i anirem pel carrer de la Ruta Prehistòrica, a la part mes alta on el carrer s’acaba, i dins del jardí d’una de les torre, podem veure el Dolmen de Cal Gol I, curiosament podrem accedir per unes escales en la part exterior i així poder mirar-ho i fer fotografies, sense molestar als propietaris de la finca.
La Ruta pot finalitzar aquí, ara tocarà per anar a buscar el vehicle, retrocedir fent el mateix camí, fins a l’ermita de Sant Bartomeu.
Tot el recorregut d’anada i tornada el podem fer en un matí, mantenint un bon pas. I deixarem la Ruta Prehistòrica II, per un altre dia…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Col•lecció: El Tinter, núm. 72
Preu: 11,80€
Nombre de Pagines : 136
Nombre d’il-lustracions . 124
Mides : 17 x 24 cm.
Enquadernació rustica
Primera Edició : Desembre del 2006
Autors : Rosa M. Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos
Descripció :
A Els safareigs públics a la Conca de Barberà es fa un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet…, així com l’activitat de fer sabó de casa, la bugada i molt més. Aquesta publicació vol fer present el record d’un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar… una socialització a l’entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball femení, massa sovint oblidat i poc valorat. Mitjançant un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén re valoritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d’anys en rere.
Recull de la informació : Ramon Solé
Mirar el río hecho de tiempo y agua
y recordar que el tiempo es otro río,
saber que nos perdemos como el río
y que los rostros pasan como el agua.
Sentir que la vigilia es otro sueño
que sueña no soñar y que la muerte
que teme nuestra carne es esa muerte
de cada noche , que se llama sueño.
Ver en el día o en el año un símbolo
de los días del hombre y de sus años,
convertir el ultraje de los años
en una música, un rumor, y un símbolo,
ver en la muerte el sueño, en el ocaso
un triste oro, tal es la poesía
que es inmortal y pobre. La poesía
vuelve como la aurora y el ocaso.
A veces en las tardes una cara
nos mira desde el fondo de un espejo;
el arte debe ser como ese espejo
que nos revela nuestra propia cara.
También es como el río interminable
que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
y es otro, como el río interminable.
Autor del Poema: Jorge Luis Borges
Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé
Ermita i masia de principis del segles XX, abans de la construcció del Santuari
Fora del Terme de Berga, esta El Santuari Marià de Lourdes de La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del seu petit poble.
Santuari a principis segle XX
És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb una piscina per a malalts i diverses fonts.
Prop del Santuari, un camí baixa fins a un petit torrent, 
on esta la cova de Ntra. Senyora de Lourdes, dintre d’aquesta cova hi ha una font d’aigua de gran cabal, amb dos pilons de pedra en cada costat, on es deixant, tant gots per beure l’aigua com alguna espelma.
I a uns metres mes de la Cova, hi han dues fonts protegides per una petita paret d’obra cada una.
Vista general de la cova i font, a mitjans del segle XX
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Santa Anna, esta situada en la Plaça del mateix nom i amb confluència amb l’avinguda del Portal de l’Àngel.
Va ser construïda a l’any 1356, la mes antiga de la Ciutat, podria ser que fora octogonal, ara sols son visibles 5 cossos, amb mascarons i aixetes , i un escut de la ciutat en la paret principal.
En 1918 es van fer reformes i es va decorar amb les rajoles que podem veure en l’actualitat, sota de l’escut de la ciutat hi ha dos àngels, i en cada cara veiem diferents imatges de dones que van a buscar aigua.
En època medieval, no havia cap Font a Barcelona, per atendre les necessitats de la gent, van cavar el pou conegut com “d’en Moranta”, amb un abeurador per els animals, que encara podem veure una part sota d’unes escales metàl·liques, posteriorment es va substituir per la Font de Santa Anna.
Abans de colocar l’escala metal.lica
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Neptú, està a la riba est del Cardener, davant del pont Nou. A peu de l’antiga carretera de Cardona, a l’arribar a Manresa.
La construcció data del 1802, i que ens recorda a una petita ermita. Tenia a dalt de tot una escultura d’un àngel i sota dos nens, que en el transcurs dels cent últims anys s’han deteriorat i ja no hi son.
A un nivell mes baix en cara podem apreciar l’escut.
Te forma trapezoïdal, amb tres cares, una frontal que es la principal i dos laterals i amb quatre sortides d’aigua, que anava a parar a un abeurador.
La font, que es va construir amb pedra sorrenca, per aquest motiu, ha perdut la major part dels relleus decoratius o els pocs que queden, es veuen molt deteriorats, caldria fer una intervenció per millorar el seu estat, que te un valuós històric monumental, per la Ciutat de Manresa
Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Neptú, perduri per molts segles mes…
Per informació complementaria, feu un clic aquí :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Nept%C3%BA_de_Manresa
http://www.elpou.cat/noticia/1084/font/neptu
Recopilació de Informació i Fotografies Antigues : Ramon Solé
Per anar a la Font del Gossos, anys en rere, s’anava tot fent un passeig per un camí paral•lel a la riera, actualment podem anar amb cotxe per la nova carretera que ens portaria fins a Vilaplana.
A poca distancia de La Selva del Camp, hi ha aquesta Font, al peu mateix de carretera, on es forma una petita explanada de lleure amb arbres, on deixarem el cotxe si anem amb ell.
Per agafar l’aigua, cal pujar uns esglaons fins la mateixa font, que en èpoques de pluges, raja abundant aigua pel seu tub.
Es un lloc de partida per fer moltes excursions per les rodalies, com visitar el riu Glorieta entre nombrosos llocs.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 