Abeuradors al Poble i a la Muntanya, ahir i avui…

293814_424679634238191_1649474026_n_01En Abeuradors, cal distingir els situats a les Ciutat i Pobles i els de muntanya, la finalitat de fet es la mateixa, donar aigua als animals o ramats sencers.sANTA cOLOMA DE qUERALT - aBEURADOR 1960Antigament fins hi tot era necessari tenir abeuradors dintre de les ciutats en punts estratègics, segles en rere, tota l’atracció era gràcies a la força animal, cavalls, asses, bous…amb el seus carruatges transportant tot tipus de mercaderies i fent la distribució als petits comerços, es van construir abeuradors on havia algun Pou públic i mes tar, al disposar de Fonts, les van construir al seu costat.1173633_704261286280023_1763975687_nI van perdurar, per exemple a Barcelona fins els anys setanta, que encara havia algun abeurador disponible en algun carrer.406139_306696929369796_402820227_nEn els pobles, també era important, no sols per els animals que feien els transports coneguts com el Traginers, 206436_198994360140054_3795416_n_01postal-antiga-puigcerda_01si no també, els remats abans i desprès de la pastura del dia, els pastors els portaven tots a veure l’aigua als abeuradors, que acostumaven a estar en els extrems del poble, aprofitant les bones aigües d’una font o deu que tenien.10155249_708337652539053_231243745_nSuterranya- Ft.  Nova AEren fonts d’estructures o construccions grans i d’aigües abundoses, que no sols servien per que la gent anés a recollir-la, també, disposaven d’un o varis safareigs i abeuradors, un al costat de l’altra, i que ja em parlat en aquest bloc en altres ocasions.Bellpuig - Ft St AntoniManresa Font_de_Neptú_1900[1]VilanovaA la Muntanya, també, era i es, una necessitat, per els remats sobre tot de vaques que pasturen durant tot el dia, es el punt on saben que trobaran aigua fresca i abundant.DSCN0005Son de diversa construcció, es mes antics, son construïts gracies a un tronc d’arbre que s’ha buidat en part, i l’aigua entra constantment, provenint d’una font o rierol proper. Ft. Coll Tauler 1 - SALDESMoltes d’aquestes hi ha en el Pirineu i la Serra dels Ports, donat que eren de fàcil construcció, barates i no calia portar a penes eines.Ft. Abeurador B- GOSOL_01Ft. Abeurador B  -  GOSOLJa d’obra, tenim fetes amb pedres del mateix lloc, fetes amb totxanes,Ft. Ginebreda 1 -  GOSOLFt. Puet 2_01

i altres que simplement, s’ha posat una banyera.Ft Mosquera - Campdevanol_01En alguns casos i per estalviar hi ha sistemes per regular l’entrada de l’aigua i no mal gastar.Abeurador_01I també, trobem el multi abeuradors, on l’aigua va passen i omplin un a l’altra aprofitant al màxim l’aigua.???????????DSCN0457_01DSCN0677_01Ft. - Abeurador_01Ft. Abeurador_01Per últim, hi han uns bassals naturals, generalment son gracies a l’acumulació de l’aigua de pluja, moltes vegades propers a la masia, on son utilitzats pel bestia de la mateixa finca.DSCN0069_01Bassa del Bellit_01Disposa d’una sola entrada, te una certa pendent per acumular millor l’aigua, el problema es que durant l’estiu acostumen a quedar-se sense aigua.???????????
Mes informació d’aquest tipus de bassa i finalitats :

http://www.gno.cat/ambits-de-treball/conservacio-custodia.php?id=2&ampliar=si&title=Projecte+basses&PHPSESSID=80253f2ac904b142931780e3ad8be9d7

Vilaplana - abeurador[1]

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé
(Recopilació de Postals antiges)

La Informació : Relació de Rutes, Itineraris i passejades, organitzades per la Diputació de Barcelona – Temporada 2015

image_galleryLa Diputació de Barcelona com altres anys organitza cada mes, unes Rutes, Itineraris i Passejades guiades, pels Parcs Naturals de Barcelona, amb temes monogràfics en cada un d’ells.DSCN1872_01

Podeu accedir per aquesta informació, a :logo-diba

http://www.diba.cat/parcs/itineraris/

http://parcs.diba.cat/web/agenda/portada?cMenuAgenda=32627&cWebs=32627

esta obert a tothom que tingui interès per els temes que és presentant en cada una de les sortides, i que en general, ocupen unes hores pel matí.DSCN2483_01

Recopilació de la Informació i fotografies : Ramon Solé

La desembocadura del riu Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar

A - Mapa de Situació_01Vista 3El riu Tordera forma a la seva desembocadura a la mediterrània, una llacuna aquesta esta aïllada del mar per una barra important de sorra i còdols, ubicada entre els límits de Blanes i Malgrat de Mar.Vista desembocadura 5Vista Desembocadura 4_01Vista Desembocadura 3Vista Desembocadura 2Te una extensió estimativa d’una superfície de 12 ha.Vista desembocadura 1_01Vista 19Vista 16Constitueix un espai d’elevat interès ecològic, per que acull ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries,un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.Vista 9Vista 14 Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.Vista 13

Vista 11Moltes aus que van o venen d’altres zones, com els aiguamolls de l’Empordà i del Delta de l’Ebre, aquí troben un punt de parada i repòs.

S’hi observen espècies com,

El bernat pescaire (Ardeacinerea)
El martinet de nit (Nycticoraxnycticorax),
El blauet (Alcedo athis),
La xivitona (Actitishypoleucos),
El martinet ros (Ardeolaralloides)
El corriol petit (Charadriusdubius),
Entre fauna petita, hi ha, per exemple ,

La reineta (Hylameridionalis),
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
La serp d’aigua (Natrixnatrix).

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment
bosquetons d’oms, àlbers i freixes.Vista 10Vista 8Tot i això, l’ autorealització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar.Vista 15Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents.Vista 7_01Vista 1_01També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudo acacia)Vista 18Cua 6Vista 12En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català:contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, si tots els Ajuntament de la riba del riu Tordera, fessin un esforç comú , podría millorar molt la desembocadura i l’aigua del riu Tordera.Vista 4Cua 1_01Així i tot, aquesta zona humida està situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera”Vista 5Vista 2
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé