Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.
S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent en dins;
la fressa de les escumes

Com mou el full amb dels pins !
Com sot gen, les flors novelles !
Com dringuen aquests matins !
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Autor : Josep Carner

Dades sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

Recopilació del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé