Es troba a la confluència del torrent de Sant Oleguer amb el riu Ripoll, al pla dels Cartrons, front mateix de les instal•lacions esportives municipals conegudes com Les Basses.
El pou de glaç de Sant Oleguer, conegut també per pou d’en Bruguera el va construir, poc abans de 1678, el pagès de la vila de Sabadell, Domènec Bruguera.
Va entrar en ple funcionament a partir del segle XVIII, quan la indústria del gel natural prengué volada, perquè el seu ús era ja completament generalitzat en la vida quotidiana, per a la conservació d’aliments i la seva utilització era constant en fondes, tavernes i hospitals i que estava molt proper a Sabadell i altres ciutats.
Podem fitxar-nos que es va construir al peu d’un petit turó que fa de mur protector natural.
El pou te una construcció cilíndrica, de 8.80 m de diàmetre interior màxim i amb una alçada total, des de la base fins al punt més alt de la coberta, d’11 m.
L’únic element que sobresurt és la coberta octogonal, que permetia un millor resguard del vent o de la pluja i fins i tot de la mateixa insolació. Les teules que la protegien eren esmaltades de color verd. També és visible, a la banda est, l’obertura per on s’introduïa i s’extreia el glaç.
Com és habitual en aquest tipus d’estructures, 3/4 parts del volum de la construcció es troben enterrades al subsòl, fet que permetia aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i afavoria una bona preservació del glaç que s’hi guardava.
El conjunt estava format pel pou i 12 basses o eres de congelació, que s’omplien amb aigua de la font Vella del mas Verger.
És un dels mes grans del Vallès Occidental i esta molt ben conservat en tota la seva estructura bàsica.
Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé
Baixava sovint al pla dels Cartrons a jugar amb el meu germà i amics del barri cap allà els anys 60 del segle passat. Nosaltres sempre li deiem “el barret del xino”, i només es veia la part de la teulada quedant la resta a sota terra, doncs així feia la seva funció ancestral de pou de glaç. Després de passar el barret direcció cap al nord hi havia un camí que travessava un pont per on passava el torrent. Més endavant i ben bé a sota de les cases del Garcia i en un lloc molt ombrívol hi havia una font que no tenia nom (font de Sant Oleguer potser ??) i tampoc tenia canó per beure. Feia com una bassa d’aigua que recordo que era fresquíssima. Aquesta font fa molts anys que ha desaparegut, suposo que quan van fer les obres de la bassa i la carretera que segueix el traçat de l’antic torrent.
Una altra pena….
Carles (antic vei de Sant Oleguer)
Hola Carles :
Jo em pregunto que seguis funcionant els Pous de Glaç, des de fa molts anys aguessin plegat igualment,el canvi del nostre clina és evident, ja la neu en el Vallès Ocidental apenes es veu i les gelades son simplement per unes hores…..
Com has vist he fet nombrosos articles de Sabadell i el riu Ripoll, perquè crec que s’ha fet un esforç important en conservar i arrenjar en diferents aspectes de la zona.
Gràcies pels comentaris i Salutacions
Ramon Solé