El Mosquit Tigre, Estem preparats? tenim informació clara? Que sabem d’ell…?

MosquitTigre_1024_01Us passo la Informació, Consells i Recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona :

Què és?

És un mosquit amb una coloració característica, ja que el cos de l’adult és negre però decorat amb ratlles transversals de color blanc brillant. Això li proporciona el nom de “mosquit tigre” o “tigre asiàtic”. La seva mida oscil·la entre els 2 i els 10 mm.DSCN3364_01

On es desenvolupa?

El seu cicle biològic presenta les fases d’ou, larva, pupa i adult. Les fases immadures són aquàtiques (larva i pupa), mentre que l’adult és de vida aèria.

El seu hàbitat larvari original són forats plens d’aigua a l’interior de troncs d’arbres de les selves del sud-est asiàtic, però s’adapta molt bé a qualsevol cavitat natural, així com a recipients artificials: bidons, safareigs, plats de testos o altres tipus de recipients.ciclo_01

Què fa?

És actiu sobretot de dia i es concentra principalment a l’exterior de les cases. Té preferència per àrees ombrívoles i el radi de vol i d’acció és relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria).La picada del mosquit tigre no té cap característica que la diferenciï de les picades d’altres mosquits. A diferència dels mosquits autòctons, pica principalment de dia i produeix gran nombre de picades. Tot i això, no suposa un risc per a la salut, ja que ni a Catalunya ni a

Europa no s’ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia.

Què podem fer per evitar-lo?

Hi ha mesures preventives que poden ajudar a evitar la proliferació dels mosquits que habiten a la ciutat com són l’eliminació del màxim nombre de llocs d’acumulació d’aigua :

Buidar dos cops per setmana els recipients de l’exterior que puguin acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, piscines de plàstic, etc.800_01

Buidar dos cops per setmana o tapar amb tela mosquitera espessa els safareigs i les basses petites.DSCN5055_01

Treure els plats de sota els testos. Si no és possible, buidar los quan l’aigua s’hi acumuli.DSCN5453_01Canviar l’aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua.CAM00942 - copia_01Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen.

Canviar l’aigua dels animals domèstics amb assiduïtat.DSCN5450_01Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d’aigua estiguin degudament coberts.IMG-20150406-WA0017_01Tapar els forats de troncs i branques omplint los amb sorra.CAM01020_01CAM00950_01Evitar acumulacions d’aigua en zones de drenatge o desguassos.Sortida d'aigua_01Evitar els forats i les depressions del terreny on es pugui acumular aigua.DSCN5305_01Eliminar la presència continuada d’objectes que en general puguin acumular aigua de pluja.DSCN5298_01Que cal fer si el detecteu?

En el cas que detecteu presència de mosquit tigre al vostre edifici o als voltants, convé eliminar els punts amb aigua acumulada.

En el cas que trobeu ous o larves en recipients, cal abocar-los, i mantenir la vigilància a la zona.

Una altra possible solució és posar trossos de fil de coure a l’aigua per evitar la seva proliferació.

Per tal d’evitar l’entrada a l’edifici, podeu posar teles mosquiteres, o altres sistemes que evitin el pas dels insectes.

En el cas que detecteu la presència del mosquit a la via pública podeu comunicar a l’Ajuntament o Generalitat

Els tractaments químics contra els adults no són eficaços per controlar la plaga, per això no es recomanen tractaments amb plaguicides.fthstuhed_01Que cal fer en cas de picades?

En cas de picada, renteu i desinfecteu bé la zona. El tractament és simptomàtic. L’amoníac o altres bases són molt útils. En cas de persistència de les molèsties, consulteu el vostre metge.

Per evitar les picades del mosquit es recomana roba de màniga llarga i pantalons llargs  (preferiblement de color clar), així com mitjons.

Si s’utilitzen repel·lents, cal tenir en compte que són productes químics:

Tan sols utilitzar-los a l’exterior, complint estrictament les condicions d’ús sobretot pel que fa al nombre d’aplicacions diàries indicades.

No aplicar a nens menors de 2 anys, en nens més grans s’evitarà en la mesura que sigui possible, evitant sempre l’aplicació a les mans, ja que se les poden ficar a la boca o als ulls.

No és recomanable aplicar a la roba.

Quan no sigui necessari el repel·lent, cal netejar la pell amb aigua i sabó.

Si presenteu qualsevol tipus de reacció a la pell, renteu bé la zona i consulteu amb el vostre metge.yiu_01Per a mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosquit_tigre

Us passo un ampli informe sobre el Mosquit Tigre :

http://www.elbaixllobregat.net/mosquitigre/contingut.asp?id_menu=37

Amb tot aquests consells i informació, cal esperar que no tinguem cap ensurt derivat amb el Mosquit Tigre, aquest estiu !CAM01043_01Dades extretes de : Sanitat de la Generalitat, Agencia de Sanitat Pública de Barcelona, entre altres.

Recopilació d’Informació i dades  i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema – Canso : El Pi de Formentor

DSCN2442_01Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l’ocell que encativem;

el crit sublim escolta de l’àguila marina,

o del voltor que puja sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardent;

i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l’infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.DSCN5195_01Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura …

O vida, o noble sort !

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l’au dels temporals.

Autor : MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

Voleu conèixer la vida i obra de l’autor ?, us passo l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Costa_i_Llobera

cvxsd_01El Pi de Formentor – Canta, María del Mar Bonet , podeu escoltar aquest canso – poema a :

https://www.youtube.com/watch?v=m5bWnNHAGIA

 

Recopilació del poema i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Excursions als naixements dels rius de Catalunya

excursions-als-naixements-dels-rius-de-catalunya_01Idioma   :  Catalan
Autor     :  Vicens Llauradó, Albert
Editorial :  Cossetània Edicions
ISBN 978-84-9034-040-0
Any edició :  2014

Preu          :  14,70 euros

Resum del llibre :

Aquest llibre pretén ser una invitació al coneixement dels naixements i les capçaleres dels rius de Catalunya. A través d’un recull de caminades, aptes per a tothom un xic avesat a moure’s per la muntanya, el llibre us proposa apropar-vos a les conegudes surgències del Ter, del Cardener, del Llobregat? però també a les remotes fonts del Segre o a les desconegudes deus de la riera de Merlès, del Llémena o del Glorieta, cursos modestos però captivadors.

No es tracta d’un llibre de barranquisme, sinó d’una selecció d’excursions que discorren, en la major part dels casos, per senders que recorren les capçaleres de les conques hidrogràfiques del nostre país.

Un viatge a alguns dels espais més íntims de Catalunya.

Sobre aquest llibre i de l’autor :

http://www.naciodigital.cat/ecodiari/mobil/amplia/7750

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Observatori Astronòmic de Sabadell

Aquest Observatori Astronòmic, pertany a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.DSCN5666_01Esta situat en la part mes alta del Parc de Catalunya de Sabadell, punt estratègic i magnífic per poder fer una bona exploració de l’Univers…!

És un edifici municipal gestionat per l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el món científic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposició permanent, una biblioteca i el telescopi privat més gran d’Europa. Té un auditori per a 60 persones.

Per arribar, cal que us dirigiu al carrer Prat de la Riba de Sabadell, i pujar per el Parc , fins l’Edifici  de l’Observatori, que és veu i és destaca fàcilment.DSCN5667_01Per a mes informació de l’Agrupació Astronòmica, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Agrupaci%C3%B3_Astron%C3%B2mica_de_Sabadell

Molt son el estudiants i grups infantils i juvenils que poden gaudir  en mirar per el telescopi, cal fer la petició prèvia i reserva de dia i hora.DSCN5668_01Text recopilat de la Informació de l’Ajuntament de Sabadell i altres fons.

Fotografies : Ramon Solé

El Safareig i Mina de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana

Ahir diumenge us vaig presentar en el Blog “Avui destaquem”, La Font de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.DSCN5730_01Avui us voldria comentar que si passéssim la passera sobre el riu o riera de Tenes que hi ha en la font, i al trobar-nos a l’altra llera, DSCN5730a_01 ens cridarà l’atenció al fons i casi a la paret de la muntanya i en mig de grans arbres d’una explanada, un antic safareig.DSCN5733_01DSCN5734_01Aquest, no es gaire gran, i te la paret frontal malmesa; en cara poden veure en la paret lateral de la dreta i en el seu interior,  per on entrava l’aigua al safareig.DSCN5735_01Si ens adrecem  a la paret  de la muntanya per la seva banda dreta, ens adonarem, per on venia l’aigua conduïda d’una Mina.DSCN5736_01Actualment aquesta Mina encara en te d’aigua, per ho va desviada i no arriba al Safareig.DSCN5737_01Un mur de totxos, ens impedeix entrar aquesta Mina d’aigua.DSCN5738_01He volgut donar-vos coneixement i testimoni del Safareig i Mina, perquè ven segur, va ser important en algun moment, per la seva utilització en el cas de la gent que hi va viure en aquest lloc.DSCN5752_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana

DSCN5722_01Per accedir a la Font de Sant Cristòfol, si venim per la carretera BV- 1435, caldrà a l’entrar al Municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos per Camí del Gual fins arribar al carrer de Sant Cristòfol que seguirem, no creuarem pas el riu Tenes,  un cop passats un xalets arribarem a un cartell que ens indica que hem arribat a la Font,DSCN5723_01 caldrà baixar per unes escales de pedra fins la llera dreta del riu,DSCN5724_01DSCN5727_01 on esta aquesta abundant font de 4 brocs.

DSCN5726_01DSCN5753_01Va ser remodelada durant l’any 2011, un cartell, ens recomana no beure aigua.DSCN5728_01DSCN5725_01Si creuem el riu per una passera, trobarem un cartell, que ens explica que en el tram de la font  no fa massa que es van  trobar dues especies de cargols aquàtics que és desconeixien que estiguessin al riu Tenes, i un d’ells, és una espècie única en el mon.DSCN5741_01DSCN5750_01DSCN5729_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem safareig … al rentador de la Font Nova de Sabadell

De fet és van construir dos Safareigs, per ho sols s’ha conservat un d’ells.DSCN5635_01Situat en la confluència del carrer de la Font Nova i el carrer de les PausDSCN5637_01Data de l’any 1833, si bé l’edifici actual fou construït a partir d’un projecte de Miquel Pascual Tintorer, arquitecte municipal, el 1892.DSCN5627_01L’obra és de maó vist amb una franja ceràmica situada al llarg del basament dels finestrals.

DSCN5636_01La coberta és a una sola vessant, cosa que permet recollir l’aigua de la pluja i aprofitar-la per omplir els safareigs.DSCN5630_01El funcionament del safareig ens parla molt de la forma de vida, sobretot de les dones, al segle XIX i principis del XX, fins a l’arribada de l’aigua corrent a les cases.DSCN5634_01DSCN5631_01A l’any 1997,el safareig es va rehabilitat . Al costat de la porta d’entrada hi ha una Font d’aigua de xarxa pública, que dona el nom al carrer de la Font Nova.DSCN5628_01Es poden visitar concertant visita prèviament al Museu d’Història de Sabadell al telèfon 93 727 85 55 o bé al 93 747 81 55DSCN5629_01És propietat de l’Ajuntament de Sabadell  (Edifici públic civil )

 

Recull de la Informació de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Vicenç Roca i Pi o Font de Ca l’Arnús de Badalona

DSCN4733_01Aquesta Font esta en el carrer de Sant Bru, adossada en el mur de la paret de l’Antiga Finca de Ca l’Arnús i que dona actualment accés per la portalada al gran Parc urbà de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona,DSCN4784_01 per  una avinguda de plàtans, com es habitual en el cas de Finques senyorials d’època.DSCN4783_01L’aigua de la Font , és de xarxa pública.DSCN4785_01En la part superior de la Font hi ha una placa de pedra que diu :

               “ A Roca y Pi – E. Arnús – 16 Enero 1887 “DSCN4786_01L’aixeta de la Font, és moderna i que cal polsar  per obtindré aigua, la qual cau a una antiga pica semi rodona.DSCN4785b_01Tot el conjunt dins d’un emmarcat com si foren unes columnes i teulada rodona.DSCN4785a_01Us recomano la visita al Parc urbà de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Per la Vora del riu Ripoll : L’ermita de Sant Nicolau de Sabadell

DSCN5613_01Per arribar, podem agafar des del Riu Ripoll a l’altura del pont, el camí conegut per Torre  Romeu o del carrer del mateix nom, els dos  ens porta fins l’ermita, o be, des del Cementeri de Sabadell, també hi ha un camí ample de terra que ens hi porta.DSCN5606_01

L’ermita es va construir entre el segles X i XI, consta d’una nau i un àbsida.DSCN5608_01

Durant l’any 1915, l’ermita de Sant Nicolau va tancar donat el seu malt estat.DSCN5609_01

En la dècada de 1990 és va fer la seva restauració. DSCN5614_01

Si és sol·licita la podem visitar en la seva part  interior, que hi han uns panels explicatius.DSCN5610_01Per a mes informació sobre aquesta  petita ermita :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Sant_Nicolau

Actualment , el seu petit bosc de pins esta molt afectat per el cuc processionària.DSCN5619_01

Des de Sabadell, el podem veure com està situat a dalt, on dona a una cinglera, cal tenir prudencia !

Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

El Molí d’en Rata de Ripollet

DSCN5686_01El Molí d’en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.

Ens fa difícil avui en dia pensar com arribava l’aigua fins aquest punt, no es com altres molins que és trobaven a vora del riu Ripoll, aquest el rec portava l’aigua amb quantitat suficient per les necessitats del Molí, i també, se’ns fa difícil, donat que esta totes les rodalies urbanitzat, carrers, habitatges …DSCN5692_01.Us he recollit aquesta informació que fa referencia històrica del Molí d’en Rata :

“L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.DSCN5691_01És una estructura d’un sol cos amb coberta de teula àrab d’un sol vessant, que allotja una planta baixa per a la maquinària, un primer pis que feia de habitatge per al moliner i la seva família, i unes golfes. Els paraments són de maçoneria i de maó, amb distribució asimètrica de les obertures a les façanes; les del primer pis són resseguides de maó. El molí va ser situat en un desnivell del terreny per tal de fer caure l’aigua des de certa alçada. DSCN5688_01L’aigua era subministrada pel Rec Monar, que a l’arribar al Molí d’en Rata s’emmagatzemava en una bassa annexa a la façana posterior. DSCN5690_01La senzillesa d’aquesta construcció, així com el fet que sempre s’ha limitat a la producció de farina, l’ha preservat d’ampliacions agressives i reformes modernitzadores. Tota la maquinària ha estat objecte d’una acurada restauració dins del projecte de recuperació d’aquest antic molí, amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte original. DSCN5696_01Antic molí fariner bastit a mitjan segle XIX. El permís per a la construcció s’havia atorgat ja el 1825 a Bartomeu Clos i Braut, però un seguit de plets van endarrerir el projecte. Finalment, el 1859 es van acabar les obres i entrà en funcionament. Des del principi, el molí sempre va ser llogat a una o altra família que el regentava, a l’hora que residia al pis superior de l’edifici. La primera família llogatera del molí de la que tenim notícia és la de Joaquim Pujol, en 1880. generaimatge_01El molí va funcionar com a tal fins al 1956 o el 1957; a partir de llavors quedà molt abandonat, i només es feia servir com a cobert per a eines agrícoles.

El molí i el seu entorn més immediat van ser comprats per l’ajuntament l’any 2000 i cinc anys després es va reobrir com a Centre d’Interpretació del Patrimoni. “

Ens preguntem, el perquè d’aquest nom “Rata” :

“ Hi  ha dues teories sobre el nom popular de molí d’en Rata que substitueix el seu primer nom de molí d’en Clos. L’historiador Manel Mogas parla de l’existència d’un antic moliner de l’edifici, no identificat, que tenia una nombrosa descendència coneguts com “les ratetes” i que, per extensió, atorgarien al seu pare el mot “d’en Rata”. Per altra banda, en Jaume Miret i Gasol, fill dels últims moliners, defensa que el nom prové del grapat de ratolins que antigament corrien pels conreus del voltant del molí. “

Altre informació podeu consultar a :

https://www.ripollet.cat/asp/llistat_llocs.asp?ID=1321

DSCN5689_01i  a :

http://ripollet.cat/asp/content.asp?ID=13274

DSCN5694_01En un dels costats del Molí d’en Rata, hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni, un edifici de nova planta amb dues sales d’exposicions: una per a l’exposició permanent i l’altra per a exposicions temporals. DSCN5695_01Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.DSCN5693_01En canvi, en el altre costat trobarem una petita àrea de descans enjardinada, amb taules i bancs de fusta, per poder fer-hi un mos.DSCN5687_01Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia i altres.

Fotografies : Ramon Solé