Arxius mensuals: Juliol de 2017

Com era la Font de can Rovira de Sant Fost de Campsentelles ?

Publicat el per
Respon

La Font de can Rovira, la seva ubicació era en el torrent de Sant Ponç, sota de la masia de can Rovira de Sant Fost Campsentelles, ara és una Hípica i Restaurant, s’accedeix per la carretera de Sant Adrià a la Roca, BV-5001. Fa uns mesos en rere, vaig estar en aquest indret. En l’actualitat és un fondal molt brut de vegetació i és fa ara com ara difícil de localitzar tant la Font com la bassa.En les imatges, veiem la font fotografiada durant l’any 1983, es veu com una petita mina i la paret on hi havia la font. Per aquella època no hi rajava aigua. Axó va fer que la gent no anés, i amb els anys transcorreguts la vegetació no permet accedir-hi.Aquesta font passarà a ser un record per la gent gran que anava a fer fontades per els boscos de les rodalies…o be , quan s’esbardissi la zona del torrent, podrà tornar a ser visitada… !

 

Dedicada a l’Amic de les Font : Enric Costa (Encos)

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Torre de les Aigües del Tibidabo a la Serra de Collserola (Barcelona)

Publicat el per
Respon

Situem-nos a principis del segle passat, Barcelona necessitava cada vegada mes aigua, per abastir un sector de la ciutat a dalt i al peu de Collserola, per això,  es va construir  una Torre de les Aigües a dalt del Tibidabo, va ser coneguda per aquest nom i també, com a Torre de les Aigües de Dos Rius.La Torre de les Aigües de Dos Rius,  és una obra modernista de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, que pràcticament des de tota la ciutat és podia veure en aquell temps.Es va inaugurar l’any 1905 amb l’objectiu d’emmagatzemar i bombejar les aigües de Dos Rius i subministrar-les a les àrees que s’havien d’urbanitzar del Tibidabo, que incloïen el popular parc d’atraccions i la tota la zona residencial del camí de Vallvidrera.Com podem veure es tracta d’una construcció cilíndrica de totxo i pedra natural de 35 metres d’alçària.La cúpula semiesfèrica conté el dipòsit pròpiament dit, i té una balconada de pedra amb barana de ferro forjat amb elements decoratius.El dipòsit metàl·lic esfèric de 200 m3 i penjat per tal d’absorbir possibles terratrèmols, cosa nova dosa per l’època i l’estructura que el sosté són obra de l’arquitecte Juan Torras Guardiola.I molt important a destacar sobre altres Torres d’Aigua, aquesta construcció va guanyar el primer premi del Concurs d’Edificis Artístics de l’any 1905, i figura en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.Mes dades :

http://www.aiguesdebarcelona.cat/documents/2950762/0/triptic_Torreta_10.pdf/edd90bad-8b4b-42ac-a45e-97f1a3255ae3

Per a mes informació, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tibidabo

Sols dir-vos que quan estigueu per les rodalies del Santuari, fitxeu-vos en aquesta construcció, que molt sovint la gent no sap quin significat  i/o perquè és troba en aquest lloc.

Recull de dades, adaptació del text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canet de Vallvidrera a Barcelona, molt ben restaurada

Publicat el per
Respon

“La Font del Canet, un dia a mitjans de l’any 1997, a l’estar en aquesta Font que no disposava de broc, un senyor indignat es va expressar que era una vergonya que ningú poses un tub.

Any 1997 – Arxiu Rasola

Així va ser que setmanes després, vaig anar amb un amic i vàrem posar el tub d’acer que a dia d’avui encara esta a la Font.”

Any 1997 – Arxiu Rasola

Per tant és una font amb molt apreciada per a mi. Durant l’any 2008, fou restaurada  l’estructura en general.És de raig continuo i raja tot l’any. Està format per un mur de totxos que alberga una cisterna en el seu interior, i al mantenir-se omplerta brolla pel tub.Una vegada restaurada es va col·locar la inscripció del nom de la Font.Es diu que a principis del segle passat, les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac.Per arribar-hi, podeu anar des de la Font de la Budallera tot seguin els cartells indicatius;o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, un cop passeu per una Alzina destacable,ja estareu a prop, passareu pel torrent i a pocs metres estareu a la Font del Canet.

Cal destacar una Alzina curiosa i molt antiga que esta deforme de mig troc cap a baix, a uns metres sobre el replà de la font; i també, i a poca distancia, trobareu el centenari “Pi roig”, amb un troc molt recta i alt, que us vaig comentar ahir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

 

Arbres : El centenari “Pi roig” de la Font del Canet a Vallvidrera (Barcelona)

Publicat el per
Respon

Per arribar-hi, podeu anar des de la Plaça de Vallvidrera (Superior) a la Font de la Budallera,  des d’ allí, anireu tot seguin els cartells indicatius; o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, passareu pel torrent i a poca distancia estareu a la Font del Canet.A pocs metres de la Font, i al costat del camí a la banda del torrent, veureu el centenari “Pi roig” de la Font del Canet.És un exemplar molt notable, amb un tronc molt recta i alt.Per les rodalies hi ha altres pins destacats per la seva altura, així com molts altres que podeu observar pel bosc que rodeja el torrent.Si us fitxeu, al ser vells, estan afectats per les inclemències del temps a la llarg dels anys (neu, vent…) per axó molts presentant els troncs trencats i malalties diverses produïdes per fongs o insectes que amb els temps els van debilitant.“Pi roig” de la Font del Canet, també es veu algo afectat, esperem que pugui viure en aquest llocs molts mes anys, que és com un sentinella tot vigilant la seva Font .En la Placeta on esta la Font del Canet, en una part superior trobareu una Alzina surera curiosa, te una deformació en la part baixa del tronc.És mes arrodonida i com podreu observar en la Postal Antiga de principis de segle passat, ja ho tenia de jove.Axó a pesar que tingui mes de cent anys a perjudicat el seu creixement, i que s’hagi desenvolupat i crescut molt mes lentament que no pas com altres alzines.Demà, us presentaré la Font del Canet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Cançó després de la Pluja

Publicat el per
Respon

El vent juga amb el molí

i amb la rosa desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum

les ales li frisen.

Les flors de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El núvol empeny el núvol

i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

 

Autor : Bartomeu Rosselló  Pòrcel

Si voleu saber mes sobre l’Autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris de Barcelona

Publicat el per
Respon

L’Aqüeducte, està situat en el Parc Central de Nou Barris, entre el carrers Mon-ral, passeig Universal i passeig Fabre i Puig. Segur que l’heu vist tot passat per aquet barri, és totalment visible.De fet, des de que el van remodelar, serveix de pont per a vianants, gent que passeja pels voltants, és ara com a decoratiu, per recordar que fa mes de cents anys, Barcelona patia manca d’aigua i és portava l’aigua des del Maresme, no era una tasca fàcil.Va ser per aquella època una enorme infraestructura hidràulica que tenia de recorre  més de 50 quilòmetres, i que anava de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, passant per diversos termes municipals del Maresme, fins arribar a Gràcia, i que creuava l’actual districte de Nou Barris i és ramificava per la ciutat.Entre altres complicacions, calia creuar el Besòs, un fet que es va aconseguir passant per sota del riu; també, gràcies a un sifó de 1.000 metres entre la Trinitat i Torre Baró i després de reforçar les captacions i construir un dipòsit de 1.700 m3 al Guinardó, l’any 1871 va poder començar la distribució d’aigua a part de la ciutat de Barcelona.Us passo un interessant i complert article que parla de tota aquesta estructura sobre l’Aigua provinent de Dosrius :

https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/

Per tot axó, aquest tram d’Aqüeducte visible, se’l coneix com Aqüeducte de Dosrius o mes modernament, per a Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris.

 

Text, recull de dades i fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 11 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • Un petit cartell front a uns horts de Teia,ens pot fer provocar una reflexió sobre la importància dels conreus. !
  • En el Parc Municipal de Torres Villà a Granollers, hi ha aquest arbre ven curiós, és diu Xiprer dels Pantans, d’Amèrica del Nord; veiem a la seva base un bon nombre de turonets punxegudes arrels, per les rodalies seu, està envoltat d’aigua algo estancada.
  • Com que aquest gall no te prou espai.es posa a dalt del tot de l’estructura del galliner, lloc és el Figaró.
  • Aquestes coloraines en els pilons de ferro de separació de la acera i el pas de cotxes, és un avis per els vehicles o els vianants ? Està en el carrer del Portal Nou a Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Serra de Collserola, és un Parc viu… ?

Publicat el per
Respon

El Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l’any 2010 va ser declarat com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.El parc es troba repartit en nou termes municipals : Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.Ens preguntem, és un parc viu ?… Realment que si i molt palpable al ulls de la gent que hi va, que hi transita per dins, per la gent, inclòs, que hi viu !

Cerdanyola del Vallès

Per varis motius és un Parc encaixonat en mig d’una gran ciutat com Barcelona i 8 municipis mes de l’Àrea Metropolitana que literalment el rodejant.

La pressió constant de la gent que hi va a passar  unes hores o el dia, la circulació per les carreteres que hi passen, les cada vegada menys, línies elèctriques, i un llar etcètera…. fan que l’opressió a aquest Parc sigui notòria i constant dia a dia.Així i tot, hi ha un miracle, el de l’autoconservació que amb les mesures que s’aporten des de les administracions, fan un Parc viu!.

Mamífers, Ocells,Rieres ….

Podem veure i sentir, una fauna de mamífers ven viva, com  conill, eriçó, esquirol, geneta, mostela, toixó, porc senglar, i alguna guineu.

Mamífers

Hi ha mes de 300 Fonts naturals catalogades, moltes d’elles no hi raja aigua, per ho son un indicatiu important d’aqüífers en Collserola que havia tingut.Per les característiques de l’orografia, trobem molts torrents i rieres que bona part de l’any baixa aigua.Qual cosa fa que per els seus rodals trobarem : tortuga, granota verda, cuereta, ànec coll verd, polla d’aigua, serp d’aigua, salamandra, ratolí, mallerenga blava, entre altres.Donat  la gran vegetació, podem trobar mes de 19 especies d’ocells, com  : garsa, tórtora, pardal, bernat pescaire, xoriguer, rossinyol, pit-roig, verdum… i altres.

Caixes Niu

El parc te aquesta varietat, també, gràcies que en molts llocs s’instal·len  estratègicament, caixes niu per ocells i menjadores.Dèiem que Collserola te molta vegetació diversa i viva, podem trobar pi, roure, alzina, i un bonic conjunt de bosc de ribera.Així com moltes especies de plantes comunes, bosc de ribera i medicinals.Els visitants, a part de gaudir dels ser vius vegetals i animals, disposen de llocs de pic-nic repartits en diferents punts del Parc. I no ens oblidem del Parc d’atraccions del Tibidabo.

Lloc de lleure

També, hi ha punts enlairats que ofereixen un bon mirador del Barcelonès o Vallés.Per a mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Collserola

Culminarem, indicant que hi ha una bona xarxa d’autobusos que arriba als diferents municipis, ferrocarrils de la Generalitat i dos funiculars que ens apropant al Parc de Collserola.

La recomanació, és molt senzilla, respecteu la natura en general del Parc, qualsevol incident  aviseu a les autoritats, NO feu foc fora dels llocs habilitats.I gaudiu del Parc de Collserola en el seu conjunt, que és un parc viu !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fauna de l’Espai Natural de Gallecs

Publicat el per
Respon

A Gallecs, el grup de les aus és el més conegut i nombrós,  s’han fet diversos estudis d’avifauna que constaten la presència de més de seixanta espècies que hi nien, a més de les que hi són de passada durant les migracions.Si teniu paciència i cura de no fer soroll, us podeu posar als observatoris d’Aus de la Bassa de Can Benito i/o del Aiguamoll de Can Salvi, i amb una mica de sort, son moltes les aus a descobrir, com son :

  • Aligot comú, Rossinyol, Polla d’aiguaPit-Roig, Picot VerdPerdiu Roja, Mussol comú, Merla, Mallerenga Carbonera, Gaig, Esplugabous, Cuereta Blanca, Cruixidell, Cotxa Fumada,

Aiguamoll artificial  de Can Salvi

Cogullada Vulgar, Bernat Pescaire, Ànec collverdXoriguer comú, entre altres…Curiosament podem veure cents de coloms volar en grup per els boscos de Gallecs, aquí es un verdader refugi de tot tipus d’aus.Pel que fa als mamífers, Gallecs presenta una diversitat d’hàbitats molt favorable a la supervivència i cria d’aquests animals, que moltes vegades utilitzen els boscos madurs per viure i alimentar-se.

  • Ratolins, talps…Pel que fa al regne dels amfibis, la vida i reproducció d’aquests animals es troba molt lligada als ambients humits de l’espai, cada vegada més abundants, com les antigues basses de reg per a l’horta recuperades, com son  les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com torrents i sèquies.

Els mes comuns son :

  • Gripau Comú Reineta…Ara en el bon temps podeu anar-hi amb una bona càmera fotogràfica per poder captar bones imatges de la fauna de Gallecs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Llanes de Figaró

Publicat el per
Respon

A La Font d’en Llanes, és molt fàcil d’anar-hi tant sigui en vehicle propi o caminant, donat que està en un costat del mateix poble.Des de l’entrada al Figaró venint per la Garriga, podeu prendre el carrer del Dr. Jordi Sans Sabrafèn, que fa una certa pujada; a l’arribar al nivell mes alt, hi ha la Plaça de la Font d’en Llanes a la seva dreta trobareu la Font; des del poble tindreu d’anar a buscar el carrer del Carme fins la Font.En la plaça trobareu una Robínia,  és un notable arbre d’origen nord-americà.Per accedir a la Font, us cal baixar uns esglaons donat que esta per sota del nivell de terra, està protegida per una barana de ferro en la part superior.

En l’actualitat trobareu que per assegurar l’aigua s’ha posat una aixeta. En el lateral que toca a muntanya hi ha un tub com a desguàs.Veieu en la fotografia de 2010 (arxiu Rasola), que a les hores disposava d’un tub on l’aigua sortia a raig permanent.

Any 2010 – Arxiu Rasola

En la Plaça, trobareu a l’esquerra un bon i allargat seient de pedra. I en la seva part central una taula, també de pedra.En el fondal del torrent, que està front a la Font, curiosament es troba un antic safareig, en aquella època deuria haver  poques cases en les rodalies, les dones de principi del segle passat , deurien anar  a rentar la roba allí, esta mig tapat per la vegetació és fa difícil d’arribar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 2012 (Arxiu Rasola)