Arxius mensuals: Setembre de 2017

Avui destaquem : La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera (Barcelona), està dins del que era la Finca de Vilajoana.Des de l’estació Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sortireu al Pla de l’Estació, des d’aquí preneu el camí ample de l’esquerra, conegut com “Camí del Fondal”.A la llarga d’aquest passeig que remunta molt suaument el torrent, trobareu a la vostra esquerra, tres placetes amb seients semi circulars de pedra.Quan ja no podeu seguir el torrent mes a munt, trobareu a la vostra dreta i a un nivell mes alt, dos notables plàtans, allí és troba la Font Nova.És va construir per substituir a la Font Vella, situada per damunt seu.

Font Vella- Any 2006 – Arxiu Rasola

La Font Nova està feta de formigó amb escales pels dos costats que no anaven en lloc; anys mes tard, pels dos costats van protegir-les amb baranes metàl·liques i és va fer un tram fins la Font Vella.El principi tenia aigua natural, va durar pocs anys; la van decorar amb una imatge que cadascú veia una figura diferent, un elefant de fulles, un monstre de la natura…

Any 2015 – Arxiu Rasola

Actualment  ja no hi figura i l’aigua que surt és de xarxa.Molta és la diversitat d’arbres per les rodalies, a banda dels dos plàtans que us he indicat  trobarem sobre tot, alzines, roures, pins, acàcies i castanyers.Total del recorregut entre l’estació i la Font Nova son uns 15 minuts, i és un recorregut apte per tothom.

Com era la Font a l’any 2005 – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Les Palmeres mes importants de Barcelona

Publicat el per
Respon

Torre Llobeta a Nou Barris

Segons una web de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona , justifica l’important nombre de palmeres existents a la ciutat :

“…Al segle XIX, les palmeres es van convertir en una de les plantes més representatives de parcs i jardins, viles i carrers de les localitats de vacances i dels jardins d’hivern de les principals capitals europees. Barcelona és una de les ciutats on les palmeres són una part important de la vegetació. Ciutat Vella i, sobre tot, Sant Martí, els dos districtes que es reparteixen la façana marítima, són els que tenen un nombre més elevat de palmeres. I és que les platges són, sens dubte, un gran hàbitat per a aquestes espècies tan exòtiques i, al mateix temps, tan habituals a Barcelona.”

Algunes de les Palmeres existents són : Arconthophoenix cunnighamiana (palmera de Cunningham), Butia yatay (palma yatay), Livistona chinensis (livistona de Xina)

Us passo fotografies de les palmeres mes representatives de la ciutat, per l’alçada i/o amplada. En cada Fotografia hi ha el lloc on estan situades :

Torre Llobeta de Nou Barris

Parc de la Ciudadella

Parc de la Ciudadella

Can Verdaguer – Nou Barris

Can Verdaguer, és diu la mes alta de Barcelona

Jardi del carrer Dalia – Montjuic

Jardi carrer Dalia – Montjuic

Parc de Monterols

En les Palmeres, fant niu una varietat d’ocells i sobre tot, les cotorres…

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de les Rieres d’Horta a Barcelona

Publicat el per
Respon

El Parc de les Rieres d’Horta va ser inaugurat el Juliol de l’any 2013, per tant es un dels Parcs mes nous de la ciutat de Barcelona.Us passo, la informació apareguda en el seu dia, que va ser publicada amb detall per La Vanguardia sobre el Parc de la Riera d’Horta :

http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20130722/54377763983/parc-de-les-rieres-d-horta.html

És un Parc amb gran diversitats de plantes i arbres per això el distingeix d’altres  i que estan agrupades per varietats i classes, en cada sector hi ha un cartell amb el nom de la planta.De Viquipèdia he extret  aquesta informació detallada de com era i per on passava la Riera d’Horta fa mes de cent anys en rere :

“ La riera d’Horta era el curs d’aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola.

Parc de les Rieres

Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l’avinguda de l’Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l’antic pont (avui l’encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner.

La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d’aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà.

El curs continuava pel carrer que encara s’anomena Riera d’Horta (a Sant Andreu), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral•lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s’abocava al mar (en aquest últim tram era paral•lel al riu Besòs).

Tots aquests torrents regaven, abans de l’edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d’esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua.La Clota i Horta, que rebien part d’aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d’hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials.

Per això la riera d’Horta va ser un element molt important per l’economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó etc.).

La riera era un element molt important per la gent d’Horta i està en l’imaginari de les persones que la van viure i estimar.”

Parc de les Rieres

En el Parc de les Rieres d’Horta, disposa d’un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua de la pluja per poder tindre una gran reserva i a la vegada, frenar així unes possibles rierades en aquest sector, donat les pendents que hi ha.Es un Parc allargat i paral·lel al carrer de Jerez i l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya.Disposa de Jocs infantils,

Parc de les Rieres

pistes de botxes i bitlles, Jocs esportius, fonts de xarxa,

Parc de les Rieres

una gran pèrgola fotovoltaica, Bar i Lavabos.

Parc de les Rieres

El Parc de les Rieres d’Horta, ve ser dissenyat amb bon encert en poc espai disponible.

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de les Tres Nimfes del Masnou

Publicat el per
Respon

“ Temps era temps, en època dels primers pobladors d’aquestes contrades, cada any per les mateixes dates i sempre al voltant d’una gran pedra negra que hi havia on actualment es troba Cal Ros de les Cabres, es produïen uns fets màgics.

Les nits de finals de primavera, quan la lluna feia el ple i la seva llum reflectia sobre la pedra negra, es concentraven al seu voltant les persones de més edat de tota la comarca, sàvies en experiències, coneixedores dels secrets més pregons de la natura. Era tal el poder d’aquella pedra i l’energia que desprenia que, al seu voltant, cantaven, ballaven i saltaven talment com si fossin jovencells. La nit del solstici d’estiu es formaven tres comitives des de tres indrets diferents en els quals s’havien recollit els elements que haurien de convertir-se en ofrenes màgiques.La primera consistia en una gerra d’aigua de mar, agafada de la riera d’Alella un dia de riuada on, quan plou, es barreja l’aigua salada de mar amb l’aigua dolça que baixa de la serra de Marina.

La segona gerra era plena de terra vermella i consistent, agafada una nit de lluna plena dels voltants d’on ara hi ha la Cella Vinària. Per la rodalia del que és ara el barri de Santa Madrona hi havia, en aquell temps, una esquerda llarga i profunda de la qual brollava aigua calenta. Cap a l’interior d’aquesta esquerda s’hi trobava el magma incandescent de l’interior de la terra. D’aquí provenia la tercera gerra, plena de brases i foc.Quan les tres comitives arribaven davant la pedra negra, dipositaven les tres ofrenes al seu voltant i, al llarg de la nit, cantaven, dansaven i prenien beuratges fets d’herbes remeieres collides la nit abans. En el precís moment en què la llum de la lluna es reflectia damunt de la gran pedra negra es procedia a barrejar els tres elements. De la màgica barreja sorgien tres nimfes alegres, delicades i juganeres que, amb els seus encants, embadalien grans, petits i feien més alegres els dies.

Però el temps és fugisser i passa de pressa; per això, abans que la lluna desaparegués del cel es tornaven a reunir davant la màgica pedra i, enmig de cants, beuratges i encanteris, cadascuna de les delicades nimfes es transformava, novament, en l’element que li havia donat vida:      aigua, terra o foc. 

cal Ros de les Cabres ?…

I no se sap com, aquella pedra negra i brillant es transformava en una llosa de granit i es mantenia així tot l’any fins arribar a les mateixes dates per tornar-se a repetir la història.

Diuen que les persones que participaven en aquesta festa envellien a poc a poc, tant és així que molts vivien prop de cent anys.”

 

  • Aquesta bonica llegenda la vaig extreure de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Masnou.
  • Les Fotografies no corresponent a cap lloc descrit per la Llegenda

 Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’Aigua a les Masies de Voltregà

Publicat el per
Respon

Arxiu Rasola – Any 1991

Aquesta Torre de l’aigua, actualment passa inadvertida per la gent, donat que esta pràcticament tapada per vegetació i situada a dins d’una parcel·la privada.

Finca privada

Per anar-hi, teniu que des de la C – 17z, i abans d’un destacat restaurant ( can Peyu), desviar-vos  a l’esquerra si veniu de Vic i agafeu el carrer Unió, al poc gireu a l’esquerra pel carrer de l’Empordà, a dos metres trobareu la part de darrera de la Torre.La part de la porta per entrar a la Torre i  l’escala metàl·lica per pujar a dalt de l’antic dipòsit, és troba dins de la finca privada.

Arxiu Rasola – Any 1991

Quan vaig fer a principis dels anys 90 del segle passat les fotografies, era un terreny obert.

Arxiu Rasola – Any 1991

Com veieu la fotografia d’aquella època, tenia un broc amb raig d’aigua constant perquè pugues la gent agafar-hi aigua, la sobrant anava a una pica.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

 

Recull de llocs on poden beure aigua els animals lliures dins la natura

Publicat el per
Respon

He fet  un recull de llocs on els mamífers, insectes, ocells entre altres especies podent contar permanent i/o de forma temporal, per poder beure aigua.Poden ser llocs naturals o preparats pel home, on podrem trobar des d’un porc senglar fins un insecte.Bassal d’aigua de pluja, que en pocs dies que no plogui estarà sec.Bassa petita , semi preparada amb joncs per atreure insectes i mamífers, en una petita pendent de pedra per facilitar l’entrada i sortida de l’animal ( Figaró)Basseta d’aigua de pluja preparada ( Castelldefels – Garraf )Recull d’aigua dins d’una concavitat d’un arbre, el període de temps es limitat fins que és sequi. (Cànoves)La pica d’una Font, també pot servir ( Llinars del Vallès)O, un safareig, de mines o Fonts (Cànoves)L’aigua sobrant d’una Font s’ha conduit a un petit abeurador per animals. (Sabadell)D’aigua mes neta, poden beure en rieres o torrenteres (Sabadell)Així mateix, en un riu o petit pantà ( Vallvidrera- Barcelona)També, en un rec per regar conreus, els animals podent disposar d’aigua. (Santa Eulalia de Ronçana)En llocs de pastura, s’han adaptat uns bassals amb aigua de pluja, pou o pluja, per els ramats de la zona, on també podem veure animals bevent. (La Granera)En riu a l’estiu, quan no baixa a penes aigua o esta sec, s’han format petites llacunes amb l’aigua, que les aus o altres animals, poden aprofitar per beure o alimentar-se amb els peixos allí agrupats.( Riu Ripoll)En algun cas, fet per l’home , s’ha conduit l’aigua d’un torrent o riera, o qual se vol deu, a un bassal artificial construït per la fauna de la zona. ( Santa Maria de Montcada)Petits bassals en jardins públics, on els ocells i insectes tenen un punt pràcticament garantit on sempre poden trobar aigua.No cal dir, que en aquests llocs no és deu ni molestar als animals , ni pot ser un punt de presa d’aquest, millor observar i fotografiar…!

 

Tex i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Vallès

Publicat el per
Respon

Sorpresa d’un paisatge canviant

sense a penes notar-ho, com un puzle

fet amb peces semblants unes amb altres.

I res de grandiós, tot casolà;

fins les muntanyes semblen esvaïdes

i les altes -Montseny o Sant Llorenç-

talment com si amb un gest de cortesia

damunt d’elles mateixes s’enretirin

en gradació. Rius, cap de gran.

Paisatge de rieres i de marges

més que no de cascades i d’afraus.

Per ell, més que per cap de Catalunya,

són tan vàlids els mots amb què el retorn

saludava Carner a les nostres terres:

i cada mas ateny en curta rodalia

bosquet i blat i vinya i un marge amb tres

pollancs.

 

Autor : Miquel Arimany Coma

Informació sobre l’Autor , consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/arimanym/pagina.php?id_sec=4196

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Retinells de Vilafreser (Pla de l’Estany) a Girona

Publicat el per
Respon

La Font de Retinells, està darrere de la casa del mateix nom, tot baixant a la llera de la riera que hi passa a prop.Des d’allà es sent la fressa de l’aigua brollant i és molt fàcil localitzar-la.

Font aquesta ven conservada i amb un cabal d’aigua notable.

Vilafreser és un agregat de Vilademuls, per a mes dades consulteu a  :

http://www.vilademuls.cat/el-municipi/vilafreser/

Està situat al límit sud-est de la comarca del Pla de l’Estany, dista uns 16Km de Girona, està a 115 metres sobre el nivell del mar i té una població de 102hab. (1993). (L´any 1975 en tenia 136).

 

Text : Ramon Solé i  Mita Casanovas

Fotografies : Mita Casanovas

 

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu veure articles del patrimoni de Catalunya, com ara Esglésies, Masies, Parcs i Jardins destacats, Museus i altres com Curiositats, Vegetació, Temes d’Aigua, Actualitat , Idees de llocs per anar en família, Llocs per a descobrir, Exposicions, Conferencies, un  llarg etc…

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

 

Arbres : El destacat Roure de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Publicat el per
Respon

Per conèixer  el Roure de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.A poca distancia d’haver entrar en el camí de terra i ven visible, a ma dreta del camí, hi ha aquest destacable Roure.Situat al vell mig dels camps conreats de la finca.Dona una bona ombra a les estiu, donat que el seu tronc no es massa elevat, per ho axó si, és corpulent i amb moltes bronques.El Roure de can Son, deu ser centenari i gaudeix d’una excel·lent salut.Us recomano anar-hi a peu, per no molestar als propietaris.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu veure articles del patrimoni de Catalunya, com ara Esglésies, Masies, Parcs i Jardins destacats, Museus i altres com Curiositats, Vegetació, Temes d’Aigua, Actualitat , Idees de llocs per anar en família, Llocs per a descobrir, Exposicions, Conferencies, un  llarg etc…

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

 

Fem Safareig… als rentadors de La Font Pudosa de Sant Climent Sescebes

Publicat el per
Respon

He tret de la Web de l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes, tota una amplia informació sobre els Rentadors i la Font Pudosa, que voldria transcriure perquè crec que esta molt ben detallat i explicat :

“ A la llera de la riera de l’Anyet, a la dreta de la carretera de Capmany a Roses, a uns 300 metres després del pont, als peus de l’antic camí que menava a Cabanes i Figueres, s’hi troba una font citada des de molt antic en diversos estudis sobre les aigües mineromedicinals de Catalunya, la qual –com altres de similars de la regió- s’associa a la falla sud del Massís del Canigó.L’aigua sorgeix a una temperatura de 28,5ºC i presenta una lleugera però inequívoca olor a sulfur d’hidrogen, que li dóna el nom de Font Pudosa.A principis del segle XX es descriu l’existència d’un manantial termal i mineromedicinal d’aigües de composició carbonat-sòdic que ja era un atractiu per a nombroses famílies que acudien a Sant Climent provinents de llocs propers com Roses o Portbou, i fins i tot de Barcelona, i s’hostatjaven a la fonda La Parra. D’aquesta època (1915) és el testament de Damià Cardoner que llegava 100.000 pts al municipi per a la construcció d’un balneari.

El paratge de la font havia estat de sempre molt concorregut, ja que hi havia hagut un banc i una taula de pedra, resguardats per un plàtan, i també uns rentadors que el convertien en un safareig públic amb “aigua calenta”. Molta gent recorda encara avui quan les dones hi anaven a rentar, precedides de la mainada per guardar tanda. També era costum anar-hi a passejar i a prendre la fresca en el bon temps.

Les aigües van caure en l’oblit quan l’estiueig es va traslladar cap a la costa, i les noves generacions ignoraven els beneficis dels banys pels problemes de pell, i la ingesta pel digestius. I s’oblidaren definitivament per la degradació del lloc: Des de principis dels anys 70 i fins el 1992, la part superior de la font va servir com a abocador d’escombraries, i el 1979 en instal·lar-se el clavegueram al poble, es va construir, per motius tècnics, una fossa sèptica a pocs metres del brollador. Per si això no fos poc, un fort aiguat el 1993 es va endur la font, la taula i bona part de la vegetació.A punt d’entrar al segle XXI, es va tornar a revifar l’interès per la font des del punt de vista paisatgístic i medicinal, i fins i tot s’hi veuen noves possibilitats econòmiques per a la població. El 1999 l’Ajuntament va iniciar el procés per a obtenir la classificació oficial de la font: La Universitat de Girona i un laboratori autoritzat i reconegut per la Generalitat, van dur a terme sengles estudis per tal d’elaborar un text descriptiu de les seves característiques físico-químiques i de la seva utilitat terapèutica.

Mentrestant el 2002 es va construir una escullera al meandre per protegir el paratge dels aiguats i es va netejar la zona; es va fer més gran un dels rentadors, per tal que s’hi pogués posar una persona estirada, i també es va arranjar el viver gran de sota la plàtan.El 31 de març de 2009 el “Boletin Oficial del Estado” va publicar la resolució de declaració de la condició de minero-medicinal i termal de l’aigua de la captació denominada “Font Pudosa”, en el terme municipal de Sant Climent Sescebes. És el reconeixement oficial de la font, i el primer pas, imprescindible, per a la seva explotació comercial.”

Voldria afegir algun apunt per poder completar una mica mes tota aquesta amplia informació, com podem veure, son 7 els petits rentadors, de fet en vien sigut 9, i que en el seu moment , la gent podia fer la bogada de forma individual.Realment l’olor que desprèn l’aigua, es lleugerament a “ous podrits”.Durant l’estada a la font i safareigs, vaig veure diversa gent que recollien aigua amb grans garrafes de plàstic, pel consum i per cuinar, dient que es una aigua excel·lent.Per últim, a un costat, està situada una Àrea d’Esbarjo, coneguda com “Prat de la Font Pudenta”.Informació treta de la Web Oficial de l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes :

http://www.santcliment.cat/coneix/punts-dinteres/la-font-pudosa/

Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé