Avui destaquem : La Font de les Nueretes de Sentmenat

Us cal pujar per l’ample pista de terra que teniu d’agafar des de la carretera C-1415a,  que de Sentmenat us portaria a Castellar del Vallès.Uns cartells us indican la direcció al restaurant Castell de Guanta, que no teniu de deixar fins arribar-hi.Haureu vist el Salt de Guanta, si a plogut recentment amb una caiguda d’aigua espectacular.Des del restaurant del Castell de Guanta, seguiu la pista  que veureu  que ja  no està en tant bon estat i que fa una certa pujada, poc abans d’uns xalets, veureu  a l’esquerra un gran dipòsit d’aigua,cal que passeu pel seu costat , i al poc us trobareu a ma dreta i a peu de paret del bosc, la Font de les Nueretes, mig amagada per la vegetació.En general te un bon doll d’aigua tot l’any.La Font de les Nueretes dona l’aigua a una pica quadrada feta de pedres, l’aigua sobrant i a traves d’un canaló desaigua directament a la riera.En la riera cal destacar una petita resclosa construïda no fa masses anys que frena l’aigua que porta la riera, formant un estancament d’aigua transparent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de can Draper i L’Albereda de la Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès

Cartell  d’arbres destacats

Avui us presento dos exemplars d’arbres destacats i notables, que estant declarats “Arbres d’Interès Local”, per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès ,

  • El Roure de can Draper, es a prop de la Masia de can Draper i està baixant pel torrent, on hi ha l’antiga i casi desapareguda Font, és on es forma una petita placeta, a ma esquerra, hi ha El Roure, de certa forma recargolat amb una jove alzina.

Esta rodejada per nombroses alzines destacades en aquesta zona.

En conjunt, fan un petit Bosc com encantat !

  • L’Albereda de la Font de la Mina,

    Esta en el fondal on des de la citada font, un camí porta va cap el torrent, poc abans d’arribar i a ma dreta esta un Àlber destacat i mes avall td’altres.

 Podeu consultar informació d’aquest arbre a :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80lber

 Pot ser que no siguin monumentals, per ho tenen la seva importància natural, en el àmbit natural de l’Ametlla del Vallès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Basses del Parc Central a Nou Barris de Barcelona

El Parc Central de Nou Barris  és un parc jove, va ser inaugurat el 1999 i  mes tard, en 2003 ampliat  guanyant espai verd.Disposa d’un total de 17 hectàrees d’extensió, aquest parc atorga a Nou Barris un agradable aspecte de modernitat , amb una important diversitat d’arbres repartits en tota aquesta amplia zona.Es considera el segon parc més extens de Barcelona i aprofita la verdor de les esplanades adaptades al terreny que presenta un cert desnivell, el seu perfil ondulant és ple de racons amb encant.El Parc Central de Nou Barris Integra edificis singulars i històrics del barri, com l’antic Institut Mental de la Santa Creu, actualment seu del Districte.En un costat del parc hi ha l’antiga masia de Can Carreras, tot un record on allí tot eren camps fa menys de cent anys en rere o el Fòrum Nord, un centre que acull iniciatives empresarials.L’aigua i les zones verdes, son els elements mes destacats del Parc.Amb basses grans i petites, la majoria de forma o amb elements triangulars.

Basssa i sortidor

També, disposa de molts sortidors estratègicament situats en aquestes basses, amb una pressió de sortida de diferents nivells i destacables en alçada.Un element arquitectònic important és l’antic aqüeducte de Dosrius, que actualment fa la funció de pont, per salvar el desnivell i l’aigua d’una de les basses.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Can Cabanyes entre Lloret de Mar i Vidreres

Situeu-vos en la carretera C-63, de Lloret de Mar a Vidreres, és ple d’Urbanitzacions, una vegada passeu el túnel, estareu en la Urbanització Lloret Blau, al poc a la dreta hi ha una entrada, cal que allí sortiu de la carretera i l’agafeu, al poc passareu pel costat del restaurant de Mas Cabanyes, aneu per l’avinguda del Llac; a poca distancia surt a l’esquerra un ample camí de terra que fa baixada i que porta directament al Pantà de Can Cabanyes.També des de la Urbanització Aiguaviva Parc, podeu accedir al Pantà. per ho per l’altre costat, pel carrer Saturn.No es un Pantà gaire gran, sembla un llac, rodejat d’un petit bosc i molts xalets.Trobareu que hi ha ànecs de diversos tipus que la gent s’ha cansat d’ells i els deixa a la seva sort en el Pantà.L’aigua del Pantà de can Cabanyes procedeix de la que baixa de la muntanya pel seu torrent quan plou, per això a l’estar estancada i al no ser utilitzada, les aigües son fosques amb llot.

desguas

Podeu trobar alguna gent practicant la pesca,  cosa no recomanable per les seves aigües brutes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : FRUIT I PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

Autora : NURIA DURAN

Nº de pàgines: 64

Editorial: COSSETANIA

Llengua: CATALÁN

ISBN: 9788490342527

Dades del Llibre :

L’obra ha estat elaborada pensant, sobretot, a desvetllar o estimular l’interès pel medi natural del nostre entorn.

Si es coneix cada cop millor, també se sabrà respectar i conservar, no tan sols pels seus valors estètics sinó perquè d’aquest medi depèn la nostra pròpia vida.

El pretext és posar a l’abast de les persones interessades una visió nova o poc explicada referent a la utilització culinària d’algunes de les plantes silvestres més comunes i fàcils d’identificar, tot promovent un cert retorn a la cuina senzilla i natural, la qual no es contraposa en absolut amb el progrés tècnic i científic que permet el desenvolupament d’una agricultura moderna i productiva.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines de Santa Maria de Palautordera

Al sortir de l’estació de tren Renfe. de Palautordera, i a l’arribar a la carretera BV- 5301, i just al costat del pont de la carretera sobre les vies, veureu en front mateix i en l’altre costat la Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines, situada en el terme de Santa Maria de Palautordera.Està situada entre les cases que formen La Granja de les Alzines i les vies del tren, que aquestes estan a un nivell inferior.La Torre es rodona o cilíndrica, era per abastir d’aigua als menester de la finca.Com podeu veure, disposa d’una estreta escala sense protecció, per pujar fins a dalt on està el dipòsit.En la part inferior hi ha una porta d’entrada a l’interior de la Torre.També, ens cal dir que al seu costat hi havia un antic Molí – Pou de vent, la seva estructura metàl·lica ara és troba a baix i en un costat de les vies de tren ( costat direcció a Barcelona).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del penitent de les Gorgues

A la riera de les Gorgues, entre l’Esquirol i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, hi ha la balma de les Gorgues, amb grans congostos i espectaculars cingles.Fa temps, en aquesta balma, hi va viure durant molt de temps un home amb aspecte d’ermità o místic, amb una llarga barba i conegut com

                                    “El penitent de les Gorgues”.

Diu així la Llegenda :

“ Ningú no sabia d’on venia ni res d’ell, però hi havia rumors que deien que havia comès moltes malifetes i, penedit del que havia fet, havia abandonat el món i les seves temptacions anant a veire en aquell lloc, per fer-hi penitència.

Es diu que més tard va anar a viure a prop de la masia del Llobet, no gaire lluny del lloc d’unió entre el Ter i la riera de les Gorgues, damunt d’un petit pla tocant el riu. Allà encara hi ha una balma-cova que es coneix com la cova del Penitent, davant del monestir de Sant Pere de Casserres.La balma-cova està formada per una gran llosa una mica inclinada clavada a terra recolzada amb una altra. Entre les dues lloses hi ha un gran espai com a refugi, amb la part del darrera tapada per una gran roca amb esquerdes i desnivells, que proporciona a la balma més protecció del mal temps i del fred.

L’ermità, acompanyat únicament dels ocells i la remor de l’aigua del riu, va viure aquí durant molts anys, fins a la seva mort, a finals segle XIX.”

Actualment la balma i la llegenda es troben submergides sota les aigües del pantà de Sau.

Nota : Les Fotografies no correspon al lloc descrit en aquesta Llegenda.

 

Llegenda extreta del costumari Català

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

Arbres : El Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Per conèixer el Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor direcció a La Garriga, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista a la esquerra va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.Aquets Pi, es troba a  poca distancia del trencall indicat,  sense deixar la carretera a la seva ma dreta, trobareu aquest destacable Pi.És gran i tot recta, majestuós sobre els de mes pins i alzines que hi ha a la vorera de la carretera en aquest lloc.Podríem dir que molts pins son destacables per les rodalies i pel Municipi de Sant Pere de Vilamajor, i desitgem que així continuïn sent.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé