Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero