Des del centre urbà de Cabra del Camp, sortirem direcció a la muntanya coneguda per al Cogullò, entre camps i conreus en portarà directament a la Font del Conill.
Es com un oasis en mig del camp. Disposa d’un petita Àrea de Lleure, amb una taula allargada de pedra sense bancs, i seients al costat de la font.
Es pot fer foc en unes barbacoes, sempre que no estigui expressament Prohibit.
Es un lloc ideal, per fer un mos i descansar, tant si anem al Cogullò o venim d’aquest.
Text : Ramon Solé
Fotografies cedides per Carminya Tous
Arxiu de la categoria: aiguabarreig
L’antiga Font de l’Abat Oliva de Vic
El temps també va passant per les fonts i les va envellint, com el cas de l’antiga Font de l’Abat Oliva de Vic
Si aneu a Vic, mireu d’anar a veure, La Font de l’Abat Oliva, esta en un angle exterior de la façana de la Catedral de Sant Pere de Vic, concretament en la plaça del Abat Oliva.
És una font monumental i formada per tres cares, no obstant podries haver sigut en el seu origen de sis cares ?.
En la cara central hi ha una aixeta que dona l’aigua a la pica.
Un cartell ens fa idea de la seva restauració, a l’aniversari amb motiu del XXV aniversari de l’abastament d’aigües de VIC S,A, anys 1952 – 1977.
En la part superior trobem una cara en relleu rodona i al centre una figura en relleu, així com l’escut de Vic.
Com dèiem, el temps també va passant per les fonts i les va envellint, com el cas de l’antiga Font de l’Abat Oliva de Vic, tots devem de tenir cura que aquesta font perduri molt temps mes…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Poema – L’aigua és Vida
L’aigua és vida,
diu la lluent rialla del riu.
L’aigua és vida,
remoregen les copes dels àlbers de la ribera.
L’aigua és vida,
canta neta i transparent la séquia.
L’aigua és vida,
somia l’ombra amable que m’acompanya.
l’aigua és vida.
M’hi assec. Escolteu :
l’aigua és vida,
l’aigua és vida…
i sent als llavis la lluna
que m’ofereix tèbia i dolça
l’olor gustosa de l’herba – sana.
Una veu fresca de dins em diu:
l’aigua és vida.
Informació sobre l’Autor del poema, en Josep Piera :
http://www.escriptors.cat/autors/pieraj/pagina.php?id_sec=1248
Recull del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Judith i Ramon Solé
L’aigua, imatges sorprenents
En certes ocasions una càmera fotogràfica, pot ser una bona eina per captar imatges que ens fan sorprendre… i molt.
Avui, us presento tres jocs de fotografies que a lo millor, fins i tot, us poden agradar.
Imatge : el Fantasma del Pierrot
El fotògrafs que va fer la fotografia a principis del segle passat, va veure primer que les roques amb l’aigua a fotografiar podrien donar una imatge curiosa d’un cap que ell va denominar com a “ El Fantasma Pierrot “.
Fent un gir a la fotografia de 90 graus, podrem veure millor la seva cara.
Lloc : Gorg del Salt – Gualba
Imatge : el Gegant del gorg
També, aquesta fotografia és feta a principis del segle passat, veiem una cara reflectida i que sorgeix en un gorg… Podria ser un gegant?
Per veure millor fem la mateixa operació d’ abans, girar 90 graus la fotografia.
Lloc : Gorg d’el Molí – Sant Hilari de Sacalm
Imatge : el Rei de l’aigua
Fotografia actual, podem contemplar a la dreta de la fotografia com sorgeix de l’aigua una figura que pot, amb una mica d’imaginació, ser un rei.
Si la aproximem, ho podem veure millor.
Lloc : Pirineu
De fet, en totes tres imatges un element fundamental i necessari ha sigut, l’aigua.
Text i recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé
Fotografies Actuals : Oriol – Ramon Solé
Per vacances visitem el Parc del Balneari d’Alceda a Cantabrià
Alceda es una petita localitat del municipi de Corvera de Toranzo (Cantabria) amb algú mes de 300 habitants.
El Balneari sempre ha sigut molt important, des de 1842 es va reconèixer de utilitat publica, per el tractament d’infermetats sobretot de les cutànies , gràcies a les seves abundants aigües sulfuroses, que brollant a temperatura constant de 26,87 graus centígrads, i rebia molta gent adinerada de tota Espanya, per fer tractament, a prendre les aigües i el descans.
En el seu moment va anar la reina Isabel II al balneari per que fos tractada de la seva malaltia de psoriasis.
Anys mes tard, el seu net Alfons XIII , també va fer estada.
A l’any 1910, i per millorar la imatge i estada del visitant al Balneari, el seu propietari va fer construir un Jardí Botànic amb diferents especies d’arbres i plantes, amb una extensió de 8 hectàrees de terrenyi entre el Balneari i el riu Pas.
Van passar els anys i es va decidir, que aquest Jardí també fora gaudir per la gent del poble, cedint-ho a “La Junta Vecinal del Pueblo”, denominant-se “Parque de Alceda”.
Us recomano fer un passeig sense preses per aquest parc, que a banda dels arbres, alguns centenaris i les diverses plantes, trobareu un gran llac, generalment amb una diversitat d’ànecs que viuen allí.
I deixar-vos sentir la tranquil•litat i relax d’aquest lloc… Actualment l’Hotel “Balneario Parque de Alceda”, es un Hotel-Balneari, modern amb tres estrelles, que a mes de continuar les seves teràpies tradicionals, ofereix sessions d’hidroteràpia i tractaments de bellesa.
Text i fotografies : Ramon Solé
Una visita al Llac d’Engolasters d’Andorra
El Llac o Estany d’Engolasters, està situat en la parròquia d’Encamp en el país veí d’Andorra. És troba a prop d’Andorra la Vella, la capital d’Andorra.
Cal remuntar fins a una altitud de 1.616 m , format per una depressió glacial. Al hivern les muntanyes estant totalment nevades durant molt mesos.
Es pot arribar amb vehicle propi, fins al Restaurant – berenador, que esta a d’alt de tot a prop del Llac, caldrà baixar per algun dels nombrosos camins i escales existents, fins arribar a la llera del llac.
La vall formada per els rius Valira de l’Est i el Madriu que drenen aquesta conca , ens ofereix una vista meravellosa, amb prats vers y boscos rics de pins per les rodalies del llac.

Cal dir, que no es un estany natural, de fet hi ha un mur per retindrà l’agua, es va crear per disposar d’aigua per una petita central hidroelèctrica, senten que es un pantà de muntanya.


Us recomano fer una visita, sense preses i poder gaudir de la natura que l’envolta, i fins i tot quedar-vos a dinar per les rodalies o al berenador.
Text i fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font vella de Rupit
Arribarem a Rupit per la carretera BV – 5208, en les primeres cases i abans d’entrar a l’antic poble trobarem, de fet, dues fonts molt antigues.
Aquestes fonts estan a molt poca distancia una de l’altra i a tocar de paret a la nostra esquerra.
La mes important, la coneguda per la Font Vella, esta datada segons una inscripció, l’any 1700.
Fins a principis del segle passat, era el lloc de referència per anar tots a recollir l’aigua d’aquesta font per les necessitats del dia a dia, fins que es va poder fer arribar l’aigua de xarxa publica, és considerava d’aigua molt bona.
Sempre que hi he anat a Rupit, m’ha encantat, fer un tom per els seus estrets carrers i creuar el pont de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Ramon Badia
La Farga Rosell d’Ordino en el Principat d’Andorra
Ordino es una parròquia situada en l’extrem nord-oest del Principat d’Andorra.
Històricament, Ordino destaca perles seves fargues, com exemple, la Farga del Serrat, la Farga Rosell , avui en dia aquesta convertida en el museu del ferro.
La matèria prima s’extreia de la mina del ferro de la mina de Llorts.
La última farga va tancar a finals del segle XIX, degut a la important competència de la industria siderúrgica i del ferro nascudes com a conseqüència de la primera revolució industrial.
Us recomanem, tant la visita exterior, com si teniu oportunitat de veure el seu interior que correspon al Museu.
Per a mes informació :
http://www.vegueries.com/asp/rutasCENG.asp?NC=Andorra&Id=220
Text i Fotografies : Ramon Solé
Visitem, La Font de les Escales, arranjada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui
L’Ajuntament de Caldes de Montbui, es va plantejar fer l’arranjament o millores a les fonts naturals mes representatives del Municipi.
La Font de les Escales va ser una d’elles, també es van fer actuacions a la Font del Dimoni, que ja us vaig fer esment en un article de fa uns dies, La Font Borda i la Font dels Enamorats.
Les actuacions fetes en la Font de les Escales, van consistir en consolidar la font , arranjar les escales d’accés que te 69 esglaons i zona una zona de pinc nic.
Actualment, el tub es de goma i la font hi ha crescut molta vegetació per les rodalies.
Per visitar-la des de Caldes, podem dirigir-nos al Poliesportiu i entre aquest i el Parc de Can Rius, surt una pista de terra que passa per una antiga granja i poc desprès per uns vivers, tot agafant un camí mes estret, que passa per una bassa d’aigua a la dreta,
i ens portarà fins un torrent, que per un sender baixa a la riera i allí al peu d’aquesta en un recó, esta la font de les Escales, també, podem accedir-hi, donant tota la volta a bosc, sense baixa a la riera, i trobarem a la nostra esquerra un caminet que entre amb bosc, on hi ha la zona de Pic Nic i baixa fins la Font per les escales.
Durant els anys 50, aquest indret fou arranjat pels propietaris de Can Corró, per poder accedir-hi fàcilment des de la casa pairal i constava d’una taula amb bancs de pedra, la font i els accessos graonats per ambdós costats del rierol.
La Font va rebre el nom de la Font d’en Cabot, que devia prendre el seu nom de l’antic mas Cabot. També es coneixia com la Font del Roure. Mes tard i la Font de la Taula, donat els aiguats dels anys 60, la van malmetre molt.
En l’actualitat aquest lloc es coneix com la Font de les Escales, per tenir l’accés mes còmode per aquestes.
Podeu consultar l’enllaç de la infirmació sobre l’actuació a la Font de Les Escales :
http://www.aravalles.cat/noticia/117383/caldes-acaba-larranjament-de-4-fonts-del-municipi
Un consell : Visiteu aquesta població de Caldes de Montbui, te llocs molt bonics, curiosos i emblemàtics, ara a l’estiu es ideal…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Estany d’Espolla en Fontcoberta
Aquest paratge esta situat entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres, al costat de la Urbanització de Melianta, en el Pla d’Usall-Martís.
L’Estany d’Espolla, també es conegut com la Platja d’Espolla.
Es un llac intermitent, segons l’època de l’any el podem trobar ple d’aigua, o amb molt poca, o totalment sec.
Les seves aigües, provenen del mateix sistema lacustre de Banyoles, per ho esta a major altitud, a 50 metres respecta al Llac de Banyoles, fa d’aquesta intermitència.
Ple d’aigua, te unes dimensions de 360 metres de longitud i 145 d’amplada.
Un rec porta l’aigua que desguassa fins el riu Fluvià, per ho tenim un Salt molt bonic en èpoques d’abundor d’aigua, conegut com a Saltant gran de Martís.
A la Comarca, hi ha molts estanys grans o petits, que molta gent no els coneix, com es el cas que us he presentat avui, l’Estany d’Espolla.

Text i Fotografies : Ramon Solé


