En el claustre de la Catedral hi ha una bassa amb sortidor que es troba vora d’una Font o Brollador. Esta dedicat a Sant Jordi data també de mitjans del Segle XV.A l’angle més proper la porta de la Pietat es pot veure un templet amb la font del mestre d’obres Escuder, al centre del qual es troba una clau de volta amb l’escena de Sant Jordi lluitant amb el Drac del ses cultors Antoni i Joan Claperós de l’any 1448 i una altra escultura de Sant Jordi amb cavall al centre del brollador d’aigua de la font, aquestés de l’escultor contemporani Emili Colom, realitzada l’any 1970, hi ha un templet amb una font gòtica coronada per la figura de Sant Jordi .La Historia :

Santa Eulalia, vivia a les afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingue una aparició, un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa. D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s’hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.I també, cada Corpus és decora amb flors per fer-hi giravoltar sobre el brollador “l’ou com balla“. Aquesta tradició estesa per tot Catalunya, té el seu origen en aquest claustre on per Corpus, almenys des de el segle XVI, els escolans feien ballar sobre el raig del brollador un ou.                             Feliç dia de Sant Jordi per a tots i totes !!!

Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé