Turó nde Montcada a principis del segle XX

Dibuix del Rec Comtal a Barcelona

Per ordre del comte Mir, es va refer una sèquia romana i  gràcies aquestes importants obres per l’època, era en el segle X,  es van engrandir  i reforçar el rec, i posteriorment es va conèixer amb el nom de “ el Rec Comtal “.

En aquella època, es necessitava aigua per fer funcionar els molins fariners, eren mes d’ una vintena, també, per a drapers i paperers.

També, el Rec Comtal, va servir a moltes dones per poder rentar-hi la roba, a la llarg del seu recorregut, sempre hi havia alguna fent la bugada, preferien fer-ho al rec que l’aigua era molt mes neta que no pas,  en la llera del riu Besos.

On ara seria :  Gran Via- Marina, La Monumental

L’inicií del rec era a Montcada, rebia l’aigua d’una resclosa mol rudimentària feta amb troncs i pedres. En l’any 1457 la van remodelar i va passar a ser d’argamassa. El recorregut era d’uns 12 quilometres fins arribar a la Barcelona murallada , que servia, per regar les hortes de Sant Andreu, Sant Martí i de la pròpia Barcelona, l’aigua desembocava al port, al Pla de Palau.

Encara a principis del segle passat, era ben visible en trams a Barcelona ciutat que es varen anar cobrint o desapareixent a mesures que la ciutat va anar creixen i construint habitatges, industries i obrin carrers.

En Barcelona, actualment, sols queda algun tram visible, com en el barri de Vallbona on podem veure algun pont molt antic que el creua, en Sant Andreu i el Born de Barcelona queden visible algunes restes sense aigua., també com a record hi ha el carrer del rec Comtal.

Caldria destacar la importància que va tindre l’arribada d’abundant aigua per aquella ciutat antiga i mullada de Barcelona, molts oficis van congregar-se propers al Rec, oficis que necessitaven aigua corrent, com els teixidors, els blanques, els assaonadors entre molts mes.

La Mina El Reixagó, va ser construïda el any 1778, formada per un conjunt de galeries soterrades de 3,5 quilometres de recorregut. Disposa d’un edifici on es feia el repartiment de l’aigua, primers entre el propietaris dels conreus de Montcada i l’aigua per a Barcelona.  Part d’aquest edifici, ara és un casal d’avis del barri.

L’aigua surt a l’exterior i va al rec, a traves de la mina que esta sota de l’edifici, te un sostre ovalat  i en el seu interior hi ha al mig d’aquesta gran mina, una passera  per poder caminar sense mullar-se,  podem veure a la paret exterior de l’edifici, l’escut de la societat  “de la Junta Directiva de Aguas de la Acequia Condal y sus Minas”.

Encara avui en dia, podem visitar el Rec Comtal des de que surt l’aigua a l’exterior i un tram propers a les vies de tren de la RENFE, fins arribar a uns conreus que encara aprofiten aquesta aigua per ús propi per regar. L’aigua va a parar al riu Bessos, poc  abans d’entrar al municipi de Barcelona.

Els pous de Montcada , formats per 3 unitat dintre d’un edifici, van ser construïts a l’any 1878 per l’Ajuntament de Barcelona, en motiu d’una gran sequera que es va patir en aquesta zona i van ser per reforçar l’aigua per les necessitar d’aquell moment de la gran ciutat. Podem encara avui, veure tot el conjunt d’edificis, entre el riu Besos i la línea  del tren de Girona de la RENFE . i al costat del ampli parc dels Pous.

Edifici dels Pous

Aquests pous durant l’any 1989, van presentar un important índex de contaminació que van provocar que l’aigua  no és utilitzes per enviar –se a Barcelona.

Recopilació del Text i Fotografies Antigues

Ramon Solé