Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

I encara la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l’ocell.Un vol de cardines
s’eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.

Tot passa, mes torna
i arriba i se’n va.Autor : Tomàs Garcés i Miravet

Per a conèixer la Bibliografia de l’Autor, podeu consultar :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Garc%C3%A9s_i_Miravet

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé