El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles. Fa unes flors solitàries poc aparents de color verdós o lila. Els fruits són arrodonits i vermells, i destaquen força sobre el color verd de la planta. Floreix a l’hivern i la primavera.
També rep el nom de boix marí, boix mascle, brusc, rusc, cireretes de Betlem, cireretes o guingues del bon pastor, galleran, (gallera(n)c, galleri(n)c) i llorer bord.
Petit arbust de 50 a 120 cm d’altura de color verd fosc, amb rizomes subterranis dels que surten peus masculins o femenins, en tots dos casos presenta dos tipus de tiges, les normals són llises i arrodonides, mentre que les altres són fil·locladis o falses fulles, de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada i acabades amb una punta rígida i punxant. Les fulles de veritat són molt petites, com escames que normalment passen desapercebudes, apareixen a l’axil·la dels fil·locladis, i fan entre 3 i 4 mm de llargada. Tota la planta és fotosintètica a excepció de les fulles veritables que es desprenen ràpidament.
Les flors són petites, verdoses o violàcies, situades al centre dels fil·locladis amb un perigoni amb sis tèpals en dos verticils; les femenines són tricarpelars amb ovari súper mentre les masculines tenen tres estams soldats pels filaments; la pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomògama); floreix a l’hivern i a la primavera mentre que a la tardor i a l’hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella de 10 a 12 mm de diàmetre amb dos llavors i que destaca sobre el verd fosc dels fil·locladis; la disseminació es fa per mitjà de les deposicions dels animals que mengen els fruits (endozoocòra).
La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l’espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. També havia estat utilitzat per les seves propietats diürètiques i els brots tendres per a l’alimentació com si fossin espàrrecs. Les baies són tòxiques, però avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics. Aquest interès ha portat a l’extinció de l’espècie a certes zones de Turquia i a situar l’espècie com una de les més amenaçades del país. A Catalunya és protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n’ha regulat la recol·lecció. També va bé per la circulació de la sang, hemorragia.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 