Arxiu d'etiquetes: carro

Jaumet del flabiol de Sant Hilari Sacalm # 2ª Part

Publicat el per
Respon

Jaume Traveries i Riera, més conegut com a Jaumet del flabiol fou un personatge popular de Sant Hilari Sacalm. Va néixer al Mas Claver el 1871 i va morir l’any 1955, quan tenia casi 84 anys.

Va convertir-se en el primer comerciant de l’aigua de la Font Vella repartint-la als estiuejants del poble amb els seu carro ple de càntirs.

Era mut i menut. Sempre amb barretina, tocava el flabiol i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una capgrós inspirat en la seva figura i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de itineraris que feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, la joguina de Sant Hilari, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

Per a més dades, podeu consultar a :

https://lesguillerieskm0.cat/ca/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Publicat el per
1

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola