Arxiu d'etiquetes: Castellar de n’Hug

Riu Llobregat al pas per Gironella (Berguedà)

Publicat el per
Respon

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.

El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.

En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.

 Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.

A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.

L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.

Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.

S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.

Observacions: 

Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.

Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

Publicat el per
2

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Riu Llobregat i La bruixa del riu

Publicat el per
Respon

Ningú no se sabia avenir que N’Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s’hi. Tot el que N’Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre.jkbvbFins llavors, els vassalls de N’Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d’aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan malèfica que el senyor N’Hug va emmalaltir i, el cap de poques setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que esperaven. Els vassalls no s’explicaven aquella mort. Els semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la brama que la dona del senyor N’Hug era una bruixa de les més dolentes.

I no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la filla que esperaven i, com si fos un càstig per dolenteria de la mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les bestioles que de nit corren pel bosc.
-La meva filla ha de ser la més bonica d’aquestes terres- pensava la bruixa, plena d’enveja.

I com que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les nenes que naixessin als seus dominis llençant-les al fons d’una profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del seu castell.fghsrth_01

Moltes nit, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els plors d’aquelles criatures innocents. Fins que una nit ja no va sentir cap soroll. Què podia significar això? Encuriosida, la bruixa s’anà abocant més i més dins d’esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi enmig de la fosca, i afinant l’oïda com si pogués sentir altre cosa que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va abocar aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a raure, ella també, al fons d’aquella cova infernal. Però, com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d’aquella donota maligna, un gran riu d’aigua sorgí de dins la cova, expulsant-ne el cos de la bruixa.

Diuen que aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves aigües són les llàgrimes d’aquelles pobres criatures.
També diuen que la força d’aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.

I qui no s’ho cregui ( que sempre hi ha algun desconegut que diu que aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n’Hug i la Poble de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres i sorra de color vermell.

Recopilació de la llegenda i fotos : Ramon Solé