D’antic la pagesia tenia molt clar disposar de reserva d’aigua per conrear les terres, sobre tot a l’arribar l’època de l’estiu, és necessitava en mes quantitat.
Havien terres llunyanes del riu o riera amb bon cabal tot l’any, per mediació de rescloses i de canals van fer portar l’aigua mes propera de les seves terres per que foren mes fèrtils.
No obstant, no era així tant fàcil de obtindré l’aigua per a molts llocs i que disposaven de pocs recursos. Per axó l’aigua tenia de ser aconseguida en el mateix lloc on estaven els conreus o camps de cultiu.
Prop de les masies és van construir en molts casos, una bassa per a magatzemer l’aigua provinent en general d’un pou o d’una mina, la dimensió , la profunditat i la capacitat anava amb relació al camp a regar i cabal d’aigua que és podia subministrar durant el dia, tenint en compta que una petita part de l’aigua és derivava per ús propi de la masia.
També a la bassa de rec, si rentava la roba de la gent de la masia, disposava en un dels murs d’una o mes lloses inclinades cap ha dintre de la bassa, per posar la roba a rentar amb el sabó.
Aquestes basses, o be era rectangular o be circular, l’aigua sobrant o be anava a parar a una segona bassa o es perdia cap el torrent.
Cal dir, que a vegades si havien varis conreus, un tocant a l’altre, és podia haver arribat a l’acord que el propietari podia donar als altres l’aigua sobrant per l’aprofitament i amb el benefici de tots. Cada un tenia una bassa per emmagatzemar-hi l’aigua i poder així regar els seus propis conreus.
Era importat que estes en bones condicions la mina o el pou, obligava a fer un manteniment periòdic, fent la revisió de la canonada des del punt d’origen de l’aigua i fins la bassa.
Era molt frequent que és balles o embotés la bassa per evitar un accident.
Des de la bassa en algun cas i fet de maons havia un canaló que circulava per tot el camp fent la distribució de l’aigua per mediació de comportes que manualment és obrien o tancaven i és regava a criteri del pagès quan ell ho precisava.
En finques privades per a grans extensions de terreny, van construir petits pantans, així disposaven l’aigua assegurada amb gran quantitat durant tot l’any.
Una altra forma mes senzilla, és derivava l’aigua del torrent o riera per mediació d’una petita resclosa cap el seus conreus.
En el cas dels pous, per extreure l’aigua, era gracies a la força animal en algun cas o del propi home, no disposaven d’electricitat per tant calia extreure l’aigua de forma artesanal i portar-la al conreu.
Amb el transcurs del temps i dels anys, moltes masies, camps, així com també, les basses, han anat sen paulatinament en alguns casos abandonats…,i caient a l’oblit de la gent del lloc, la degradació s’ha fet present amb el deteriorament i la mancança d’aigua en les fonts i mines, que ha fet que no arribes fins les basses de rec, en molts cassos han sigut emplenats per la vegetació.
En l’actualitat, la tecnologia també a avançat molt i és disposa d’altres medis de regatge i magatzematge d’aigua, que ja parlarem en una altra ocasió.
Text i Fotografies
Ramon Solé


























