Arbres amb ajuda – Part 2ª #

El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,

desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.

Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.

Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.

En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.

La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.

També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.

En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.

Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…

Text  i fotografies pel Bloc: Ramon Solé

Bons dies per anar a recollir bolets

Tenim uns bons dies per anar a recollir bolets !!!

Un bolet és l’aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

No comestible

La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d’un casquet esfèric que s’anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d’aquests organismes.

Bolets comestibles que podeu trobar a reu dels boscos a Catalunya:

Abró de bedoll , Abró vermell, Alzinoi, Amanita rubescent (amb precaucions), Apagallums de cama blanca, Bola-de-neu, Bolet de noguer, Cama de perdiu,Cama-sec,Camperol dels carrers, Cassoleta taronja, Cogoma groga, Cortinari gros, Cualbra retgera, Farinera, Fetge de vaca, Fetjó, Flammulina, Fredolic, Fredolic gros, Greixa d’avet, Lleterola roja, Lleterol de bedoll (amb precaucions), Llora blanca, Maneta arrissada, Mataparent de cama roja, Moixernó, Molleric clapat, Molleric granellut, Pampa, Pampeta, Pebrassa vellutada, Pentinella rosada, Pinatell, Pinetell de calceta, Rossinyol, Siureny, Tòfona negra, Verderol anisat,Xampinyó.

Avui us passo la descripció de dos bolets comestibles molt bons :

El rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya.

Sovint s’anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament, que no te el rovell carecteriístic del propi rovelló i és mes ataronjat tot ell.

Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se’n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló.

No s’han de confondre amb la Lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.

El camagroc (Cantharellus lutescens, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí lutescens: que es torna groc), rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, picornell de pi o ginesterola de pi, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és ben comestible. Creixen formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.

De barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat.

La cara inferior, que és d’un bell color taronja suau, primer llisa i després venada, sense làmines definides, s’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.

La carn, que és elàstica, s’asseca fàcilment i desprèn aleshores un perfum intens, de brou de carn. Un cop assecat també es pot moldre. També es pot conservar havent agafat el bull i congelat.

Si dubteu, no l’agafeu !!!

Que passeu una bona jornada trobant bolets bons !!!

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé