La tradició diu que Albert era fill del poble d’Unha, a la Valld’Aran.
Era segador i molt devot : com a recompensa divina, ell sol segava més blat que els seus companys plegats; això feia que li tinguessin enveja i li fessin males passades, però sempre se’n sortia bé.Un cop que l’empaita ven, va arribar al riu Garona i volgué travessar-lo; com que el barquer resta va d’acord amb els altres segadors, no volia passar-lo: l’Albert prengué el seu capell i el llençà al riu, s’hi posà sobre seu i travessà el rius sense problemes. Per això,segles mes tard, també fou invocat pels barquers.Va marxar , però, i deixà la vall per anar al Gironès, on també fou segador. També hi fou envejat pels altres llauradors, que el van fer fora a cops de pedra. En fugir, va arribar a un riu sec; la llegenda tramesa per Joan Amades diu que el sant va pixar al llit del riu i va fer-se un cabal tan abundant que el nou riu va de tenir els seus perseguidors: des de llavors, el rierol rep el nom d’Unhà, a causa de la procedència del sant.
Sant Albert d’Unha era venerat, pel seu ofici, com a sant patró dels segadors, i se celebrava el dia 13 de maig de cada any.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé