Situats a Castellterçol, sortirem per la carretera BV- 1245 que va a la Granera, la deixarem  a l’arribar al carrer Sant Francesc, que fa una certa pujada, quan ja no hi ha cases seguirem per una pista ample de terra, (Cartell amb destinacions varies) fins al coll, i on un com passat prenem un camí a l’esquerra que ens portarà tot davallant fins el torrent de Can Codina i abans d’arribar a la casa deixarem la font de Can Codina a la dreta , agafarem un camí algú mes estret a l’esquerra que en uns minuts deixarem per un estret i indicat amb un vell cartell que ens invita seguir-ho pel mig del bosc tot baixant al torrent.Ens cal no equivocar-nos de camí i seguir el principal, la vegetació de cop es transforma d’una forma màgica, en un lloc fresc, humit, amb una vegetació singular…Ja estem a prop de la Font de La Blada, seguirem pel costat del torrent que en època de pluges baixa ple d’aigua i forma alguns petits gorgs.Al girar un petit revol, veurem al fons i en la paret sempre verda la imatge de la Verge de Montserrat amb rajola, axó vol dir que em arribat a la Font de La Blada.Sols uns metres mes i… allí es troba sota una paret abrupta La Font, la constitueixen un conjunt de regalims d’aigua que s’escolen per les roques i han excavat amb els anys unes piques arrodonides on sempre hi ha aigua.La font principal,  te un recipient natural que l’aigua cau mes constantment , podem beure aigua gràcies que sempre hi ha un o varis gots per fer-ho.A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents,

Any 1988 – Arxiu Rasola

es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona.

Any 1988- Arxiu Rasola

Any 1988 – Arxiu Rasola

En un costat hi ha una taula i pedres formant com unes cadires improvisades.Tot l’any, aquest lloc te el seu encant, sobre tot a l’estiu, es molt fresc donat que toca poc el sol.

Text i Fotografies : Ramon Solé