Situem-nos a dalt del barri de Barcelona de Vallvidrera, conegut com Vallvidrera superior.
Prenem la carretera de Barcelona a Sant Cugat, BV – 1462, en el tram conegut per carretera de l’església, girarem pel camí asfaltat de l’esquerra dit com camí de la Llenega, per entrar a l’àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera.
On es disposa de nombroses taules i bancs de fusta i d’un Bar-Restaurant.
La Font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub que anava l’aigua a parar a una pica quadrada.
Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l’aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel•lent.
En l’explanada propera i abans que fora una Àrea de Lleure, estava una Teularia i durant uns anys, algunes persones van creure haber vist una verge, i aquesta creença va fer que s’instal•lés una petita imatge de la verge i la gent portava flors, plantes i ciris, fins a aquest lloc.
Per aquest motiu, el nom popularment de la Font va quedar com La Font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l’aigua es deia que era miraculosa…
Els anys van passar i aquesta devoció també; posteriorment el Patronat de Collserola va urbanitzar el lloc i arranjar la Font, fent que la seva aigua caigués directament a una bassa.
A la vegada, es va instal•lar la Font Nova de Santa Barbera d’aigua de xarxa clorada.
Actualment, moltes vegades , no raja aigua o sols goteja, per la manca de pluges any darrera any, s’ha degradant molt tot el seu conjunt de Font i Bassa, en ocasions el tub es sols una canya i la bassa esta plena de pedres, troncs i deixalles, a pesar que es neteja periòdicament i és col•loca un nou tub metàl•lic.
Per a mes informació, podeu consultar al Bloc amic :
http://encos.cat/caminades/I-189.html
La Font dita de Santa Bàrbara, ara es un record per les persones grans que van viure la seva historia…!
Text i Fotografies : Ramon Solé

