Hem parlat en el bloc varies vegades dels Pous i dels Safareigs públics, o de les bugaderes, com les bugaderes del carrer d’Aiguafreda d’Horta a Barcelona.
El carrer Aiguafreda de Barcelona, un carrer amb pous, safareigs i bugaderes…
Avui veurem la importància dels pous en tenir un safareig al seu costat i a prop de casa.
Fa mes de 100 o 150 anys, no havia agua de subministrament directa a les cases, com ara que tenim aigua en xarxa pública; la gent dels pobles recollien l’aigua pel seu consum en La Font principal i anaven a rentar la roba al Safareig Públic o a la vora d’una riera o riu.
En la pagesia amb les masies lluny dels pobles o ciutats, calia trobar un medi còmoda perquè la mestressa rentes la roba a prop de casa i no anés a la riera o riu, que era tot un repta, posar-se de genolls al terra, mullant-se, i rentant sobre una roca o llossa i aclarint l’aigua.
També, cal dir que l’aigua de la riera o riu, era molt mes neta que no pas ara.
Si no disposaven d’una Font o Deu que portessin a traves d’un canaló l’aigua fins la masia, tota aquella necessària per el us del dia a dia i a la vegada per rentar la roba, el medi mes econòmic i fàcil era mirar d’utilitzar el pou com eina per treure l’aigua,
i es va col•locar un safareig al seu costat, pot ser en aquelles èpoques un molt rudimentari de construcció molt senzilla.
Per tindre l’aigua suficient es tenia que pouar unes vinc vegades entre ensabonar i esbandir la roba, gracies a una corriola que estava col•locada en una biga travessera damunt del pou, i amb una corda i una galleda es feia la recollida de l’aigua fins posar-la al petit safareig.
El sabó era fet de forma casolana. La roba es penjava fora de casa, a vegades sobre les plantes properes i dècades mes tard, en un estenedor al costat de la masia.
El pou estava molt a prop de la masia front l’entrada principal o en un dels costats.

En cas de no disposar-ne, a vegades s’utilitzava el pou que es tenia per regar l’horta o camps de la finca, axó si, era molt mes lluny de la casa i la mestressa calia anar carregada amb la cistella plena de la roba amunt i avall.
Encara podem trobar arreu de Catalunya, pous amb un safareig continu, com a testimoni d’una època que no tornarà mai mes, i que per les dones d’aquells temps van poder fer la bugada diària, una mica mes còmoda i fàcil.
Arribaran en un futur a ser els Pous un record silenciós del passat i formaran part simplement de la decoració d’un jardí ?


