Forn de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Publicat el 02/08/2016 per Rasola

Per arribar-nos al Forn de can Draper, agafarem des de l’Ametlla del Vallès el carrer de Can Draper , un cop veiem la masia, veurem un cartell que ens invita a entrar al bosc, qual cosa farem, baixarem fins el torrent de Can Diví, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat dret.El forn de can Draper és un forn d’obra de dimensions considerables, es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d’entrada en forma d’arc, d’aproximadament 2,5 per 2,5 metres, construïda amb pedra lligada amb morter de calç i la part superior construïda amb totxo.També, podem veure una entrada lateral d’accés a la part de darrera del forn.Els últims anys va ser regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, com maons i teules.El forn no s’utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi.Es diu que alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc.

Vista del Forn des de a dalt.

L’últim d’aquests, farà ara aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia en el forn en companyia dels seus gossos.Actualment, està envoltat de molta vegetació, per la qual cosa ens pot resultar difícil accedir a les seves proximitats.

Dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

El Gual de Sant Isidre i la Resclosa de can Comas de Santa Eulàlia de Ronçana

Publicat el 22/06/2016 per Rasola

Respon

Per accedir al Gual de Sant Isidre i a la Reclosa de can Comas , podem fer-ho, venim per la carretera BV- 1435 des de Barcelona, caldrà a l’entrar al Municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos a la dreta pel camí del Gual fins arribar al carrer de Sant Cristòfol.En aquesta cruïlla, veiem que els cotxes tenen de seguir pel carrer de Sant Cristòfol, donat que si seguim tot recta, ens trobarem que el pas està limitat per ha vehicles agrícoles, vianants o ciclistes, per sobre el riu Tenes.Aquest Gual conegut com el de Sant Isidre, te la particularitat, que les seves baranes, quan baixa amb molt crescuda, és poden plegar, per que si el riu Tenes porta troncs i altres objectes, no quedin taponant el pas de l’aigua.Abans de creuar pel Gual, anirem per un camí de la llera dreta del riu uns metres, allí hi ha la Resclosa de can Comas, està datada al segle XV.Una part petita de l’aigua és desviava en aquella època, per una rec o sèquia portant-la al Molí de Can Comes a Lliça d’Amunt .Poden veure un bon tros de la sèquia en el costat esquerd, millor creuem el Gual de Sant Isidre, allí tenim mes bona perspectiva.Des d’aquest punt, podem fer un recorregut o itinerari a peu o amb BTT. per un camí tot seguint la vora del riu Tenes fins arribar a l’Ametlla del Vallès. Hi ha cartells indicatius i orientatiu a la llarg del recorregut.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Santuari entre tres municipis

Publicat el 22/03/2016 per Rasola

Respon

Per visitar el Santuari de la Mare de Deu de Puiggracios i si anem amb el nostre vehicle, caldrà arribar-nos a l’Ametlla del Vallès, seguirem sempre les indicacions que trobarem a la llarg del recorregut, passarem primer per els carrers entre xalets, per al Serrat de l’Ametlla i la masia de Can Quico i la Miranda.Fins arribar a l’aparcament del Santuari.Amb un dia clar podrem observar bona vistes de les rodalies, donat que estem a mes de 800 metres d’altitud.Si entreu al Santuari, trobareu una imatge de la Verge Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.Us passo unes dades d’aquest lloc :

“ El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s’uneix pel Collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.Al cim, hi resten vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el Santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha una torre de senyals del 1845 que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, al seu costat dret la Capella primitiva i cap al sud, el veïnat del Serrat de l’Ocata, de l’Ametlla del Vallès.”Podeu consultar dades del Santuari a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puiggraci%C3%B3s

Com deia, a poca distancia del Santuari i fent una certa pujada per un camí ampli, esta la Torre de Senyals de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845.Ens cridarà l’atenció al seu costat una petita construcció, és la primitiva Capella del segle XV. on la tradició diu que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou.Darrera del Santuari, hi ha la Font i cal premé un polsador.Per a mi, mes m’agrada, és pujar al Santuari a peu des de Figaró, passant per la masia de Montmany, es molt mes bonic amb llocs plens de natura i es un camí mes tradicional.

Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Curiositat – La Capelleta dedicada a la Verge de Fàtima a La LLerona

Publicat el 30/05/2015 per Rasola

Respon

Aquesta curiosa Capella dedicada a la Verge de Fàtima, esta situada casi a sota del pont del tren de la RENFE. , a peu mateix de la carretera de la Llerona a l’Ametlla del Vallès, BV-1433.Es un lloc de pas i tant la gent de la zona que fan camí o amb bicicleta o amb cotxe , s’aturen uns instants amb respecta i devoció. Ens crida molt l’atenció que hi han moltes espelmes enceses i ple de flors.Tants hi van, que fins i tot, l’ajuntament hi va construir fa uns anys una zona d’aparcament justament al davant mateix de la Capelleta, llàstima que no hi ha una font.Per ho, el que molta gent que visita aquest lloc, no sap que allí fa molts anys en rere s’anava també de pelegrinatge, per ho per una altra raó, era per anar a buscar aigua de la Mina, l’estructura es on ara esta la capella, efectivament, la gent anava fent cua per recollir amb garrafes d’aquesta aigua que era d’una puresa o qualitat molt bona i inclús algú deia que era fins i tot medicinal, anava be per certes dolències.