Arbres – El Bosquet de cal Pons de Puig-reig

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.

Dades històriques de la Colònia Pons :

  • Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
  • L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
  • Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
  • Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
  • Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.

Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.

Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.

A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.

 El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.

Observacions:

El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.

En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.

El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé