Massís del Pedraforca

El massís del Pedraforca és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S’hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d’Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També hi arriba la carretera que passa per TuixénJosa de Cadí i Gósol (C-563).

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional,[1] i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Cultura i història

Dins el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca es troben molts elements del patrimoni històric i cultural entre els quals destaquen:

  • Arquitectura religiosa: Són molt nombroses les esglésies d’origen romànic escampades per la majoria de pobles o en indrets ben amagats, tant dins el Paratge com en els seus entorns. En destaquem algunes com el Santuari de Gresolet (Saldes), Santa Maria del Castell (Saldes), Sant Martí (Saldes), Sant Andreu de l’Espà (Saldes), Sant Sebastià del Sull (Saldes), Sant Ponç de Molers (Saldes), Santa Maria del Castell (Gósol), Santa Margarida (Gósol) i Santa Eulàlia de Bonner (Gósol).
  • Fortificacions: Durant l’edat mitjana la zona del massís del Pedraforca i els seus entorns eren controlats pels comtes de Cerdanya que utilitzaven els castells de Saldes i Gósol per protegir els seus territoris. Aquestes fortificacions van ser l’inici d’ambdós pobles, però actualment es troben apartades i parcialment en ruïnes.
  • Camins tradicionals: Són diversos els camins tradicionals que transcorren pel Paratge, sobretot pel que fa a camins ramaders, ja que a la zona i als seus voltants s’hi concentren àrees de pastura d’alta muntanya molt importants a Catalunya. Aquests camins conserven construccions annexes destacables com murs de pedra, pletes, ponts, hostals i cortals.
  • Art: L’estiu de l’any 1906 Pablo Ruiz Picasso va visitar Gósol, on va transformar el seu estil i va esdevenir molt productiu. Passat l’estiu, Picasso va marxar de Gósol, passant el Cadí pel pas dels Gosolans, per arribar a París, on va iniciar la seva època cubista. El record de la visita del geni és inesborrable per als gosolans, els quals disposen d’una Sala Picasso amb reproduccions de les obres pintades per l’artista en aquesta població del Berguedà.
Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de la Pegunta de Vistabella del Maestrat (Castelló de la Plana)

La Font de la Pegunta esta situada en el municipi de Vistabella del Maestrat, L’Alcalatén (Castelló de la Plana).

Aquesta font, emplaçada a una altitud de 1340 metres, en el massís del Penyagolosa, és una de les més altes de les comarques de Castelló. Així mateix, es troba dins el terme municipal de Vistabella del Maestrat, que és el poble valencià situat a més altitud (1246 m).

La font es troba en el barranc de la Pegunta, enmig d’un bosc de pins rojos (Pinus silvestris). El nom de “Pegunta” té l’origen en l’abundància de visc, del que s’extrau una substància apegalosa, utilitzada, entre altres usos, per a caçar, en la modalitat del parany.

La font, es troba a la vora del sender utilitzat habitualment pels excursionistes, per a pujar des de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, al cim de Penyagolosa, que amb 1813 m. és el segon cim més alt del País Valencià.

Video:

Text i Fotografia : Jordi Mig

La Font Gran de Monistrol de Montserrat

Avui us presento dos articlesLa Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .

Us passo la seva historia:

  • Fins al segle XVI era denominada Font de la Resclosella, però també se la coneix com la Font Major o la Canaleta.
  • L’any 1923, l’arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però finalment no es dugué a terme.
  • L’any 1926 es va començar la intervenció per a la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l’objectiu de l’obra era la captació i conducció de l’aigua per a la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol.
  • Va ser durant aquestes obres que es va remodelar la cisterna de la font, igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna.
  • El dia 25 de març de 1928 es va fer l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble.
  • Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça, que va agafar la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.

La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.

Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.

A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.

A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.

E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya

Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,

així com per l’antic safareig.

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

Font Gran – 1910

Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.

La Font Gran – 1976

La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola