Arxiu d'etiquetes: Montjuïc

Com era… la Font de la Guatlla de Barcelona – Arxiu Històric

Publicat el per
2

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.

Font de la Guatlla - 1986

Font de la Guatlla – 1986

Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.
Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, era un be i una necessitats per la gent d’aquelles èpoques.

Interior Font Guatlla - 1986

Interior Font Guatlla – 1986

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.
A finals de la dècada dels 80 del segle passat, vàrem poder accedir a l’interior de la Font de la Guatlla, que a les hores estava dintre d’una caseta tancada amb una clau i aquesta, guardada per uns veïns del Barri.
Pocs anys mes tard l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la font.

Monument de record a la Font de la Guatlla

Monument de record a la Font de la Guatlla

En 1997, es va fer una monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com eren …. Les Fonts de Can Balart de Barcelona?

Publicat el per
Respon

DSCN0045Van ser un conjunt de quatre fonts naturals, situades a prop del mirador de l’alcalde , concretament en la cruïlla de l’ avinguda de Miramar i la Carretera de Miramar, on hi ha actualment la plaça Carlos Ibañez

La muntanya de Montjuïc tenia nombroses fonts naturals donat el seu ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola..

Les Fonts de Can Balart, van ser de les últimes que van sobreviure fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat, algunes es van assecar i van anar sent eliminades.DSCN2297_01Una de les que varen tancar primer, va ser la que estava situada a peu mateix en una corba de l’antiga carretera que des del Paral-lel pujava a Montjuïc fins a Can Balart o Miramar, la resta de les Fonts, estaven en un petit bosquet, una a prop de l’altra.DSCN2288_01DSCN2289_01

Amb les obres de remodelatge de la zona, s’han anat perdent, l’última estava adossada al mur d’una finca, on sortia aigua, estava en unes condicions d’abandó total, com veiem amb la foto de l’any 2005.DSCN0044_01

Molta gent del barri durant bona part del segle passat, van poder gaudir de les aigües d’aquestes fonts i també, d’un passeig fins a elles a peu des de la ciutat.
Ara sols queda el record de la gent gran del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Lletra de la sardana : La Font del Gat

Publicat el per
Respon

Ballant una Sardana

???????????

  • Introducció parlada:

Al cor de Montjuïc
on el jovent alegrement hi riu…
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.

Ft. del Gat- Antiga - Barcelona 3

  • Sardana:

Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…

De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,

i baixen tots dos contents bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.

A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.

La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d’or
i a ulls clucs.

Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar.

Ft. del Gat-Antiga -Barcelona 1

Recopilació de la Lletra de la Sardana i Fotografies

Ramon Solé