La llegenda de l’home de la tramada (o raier) ens diu que un dia baixava pel Segre amb un rai tot carregat de taulons i bigues. El riu anava amb més cabal del normal, tot i això es va llençar a l’aventura i va decidir baixar cap a Lleida. El cabal va anar augmentat progressivament, i el raier havia de fer esforços sobrehumans per controlar l’embarcació, exposant-se a tot tipus de perills. El raier que era molt devot a la Mare de Déu , quan ja no li van quedar més forces per seguir lluitant, s’abandonà a ella i deixà la tramada a mercè de les enfurismades aigües. L’embarcació era com una joguina de les ones i només un miracle el podia salvar. L’home, serè i confiat es va agenollar i amb tota la força dels seus pulmons va exclamar:
—Oh, Verge de Roser, salveu-me, si em convé! Poseu remei al meu abast. Si moro us encomano la meva muller i els meus fills, però si em feu sortir d’aquesta dura prova, jo us prometo de cor que cada dia passaré el rosari amb tots els de casa i seré el més ferm pregador de la vostra devoció predilecta. Tot just va acabar de dir aquestes paraules una onada terrible alçà la tramada i el raier. L’home ho perdé tot de vista. Quan va obrir els ulls es trobava damunt l’herba d’una mitjana, a la vora del Segre i a no gaire distància de Lleida.
Llavors, amb el cor ple d’agraïments es llevà, sense deturar-se enlloc, va pujar al convent dels Pares Dominics i va oferir el seu vot a la Mare de Déu del Roser, allí venerada pels lleidatans. Llegenda treta de la Web de l’Ajuntament de Lleida |