“El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d’Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l’est del meridià de Greenwich.
El meridià de París és el meridià que passa pel centre de l’Observatori de París. El 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. En aquesta segona etapa hi va participar, entre altres, Francesc Aragó. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com “la deumil·lionèsima part de l’arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l’equador”.
L’any 2000 es van iniciar una sèrie de projectes per rememorar l’itinerari del meridià de París, anomenant-lo meridià verd.
És una gran ruta per poder fer en moltes etapes de varies jornades, tant a peu com en BTT. per a gent preparada.
Com diem, El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, al Masnou. Per Catalunya es pot iniciar una ruta des de Ribes de Fresser, passant per Bruguera, Sant Pau de Seguries, Vidrà, Manlleu, La Plana de Vic i diversos municipis, remunta pel Montseny, el Brull, Coll Fòrmic, baixa pel Pantà de Vallfornes, Cànoves, Cardedeu, La Roca i La serralada de Marina finalitzant el recorregut a la platja d’Ocata de Masnou.
Com hem vist, travessa de nord a sud el territori català pels següents espais naturals protegits del Pirineu, Prepirineu i de les serralades Central i Litoral :
Serra Cavallera (PEIN) – Serres de Milany, Bellmunt i Puig de Santa Magdalena (PEIN) – Puigsacalm i Guilleries (PEIN) – Guilleries-Savassona (PEIN) – Montseny (Parc Natural) – Serra Litoral (Parc)
Es tracta d’una travessa el més lineal possible, que transcorre per camins i pistes que estan, generalment, en bon estat.
La ruta està senyalitzada segons els trams, amb cartells, marques blanques -Grogues de PR, amb blanques – vermelles de GR, les pròpies del Meridià Verd i altres.
Cal donar unes certes recomanacions :
En moltes etapes té importants desnivells de pujades i baixades, per la qual cosa no està recomanada per a persones o grups no habituats a les travesses llargues, amb l’excepció de la Plana de Vic on el relleu és més planer i suau.
Es recomana dur cartografia de l’entorn per on es passa. No en tots els trams hi ha cartells.
És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. 
Es millor no beure aigua a les fonts naturals que podem trobar-nos al pas, en el cas del menjar, sempre podem subministrar-nos en algun poble que passem.
L’itinerari, tot i ser totalment ciclable, té trams de pista molt pedregosos que només són adients per a tècnics i persones amb experiència amb la bicicleta de muntanya.
Uns verdadera Ruta de muntanya a la Mar. Com us he dit, podeu fer aquest llarga travessa en varies jornades seguides o no, des de Ribes de Freser fins a El Masnou.
Axó si, que tingueu una bona marxa pel Meridià Verd.!
Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé
M'agrada S'està carregant...
Per anar a La Font de Vista Alegre, teniu que fer el mateix camí per anar a la Font de la Teula, tal com us vaig indicar el diumenge passat i us recomano que ho feu tot caminant
.Al costat de la Font de la Teula, hi ha un senderó que remunta pel mig del bosc, al poc hi ha la Font de Vista Alegre, al costat esquerd del mateix caminoi.
Fa una certa esplanada amb una taula molt rústica de pedra, no gaire gran.
A banda i banda de la Font, un seient de pedra a peu de paret.
L’aigua cau no massa abundant, a la pica trencada.
És un lloc tranquil per sentir la natura…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 