A Catalunya havia una regió molt seca i no tenia cap riu, eren terres eixutes i pobra d’aigües.Els seus habitants, desesperats, no paraven d’acudir a Sant Magí, perquè els donés aigua en abundor.Un dia el Sant, volent protegir els seus feligresos llança tan lluny com va pogué la seva gaiata, tot dient :

“On el meu gaiato caurà, un riu naixerà”

Des de les hores aquest riu va passar a dir-se Gaià, que vol dir “Gaiato”, en record del seu origen.

Recull de la llegenda : Joan Amades ( Editorial Farell)
Recull del Text : Ramon Solé