Avui destaquem : La Font de la Forcarà de Camprodon

Publicat el 10/12/2017 per Rasola

Font de la Forcarà a principis del segle XX

Per anar a La Font de la Forcarà, us caldrà sortir de la població de Camprodon, en direcció al Ter amunt hi ha l’antic camí de Cerdanya que és la continuació de la porta que des de dalt del Pont Romà que mira a Ponent.Seguireu al costat dels jardins de l’Hotel Camprodon, al poc arribareu a una rotonda amb al monument dedicat a Isaac Albéniz. Continueu una petita estona i l’últim tram tireu a la dreta i al creuar el riu Ter esteu molt a prop de la Font de la Forcarà; no seguiu el camí ample que us portaria el terme de Llanars.La Font de la Forcarà esta al costat del riu, forma una placeta petita amb un mur de protecció a les rodalies, l’aigua raja per un tub gros de ferro i la sobrant cau a una pica i desprès desguassa al riu.Esta situada en un lloc que és molt agradable tant a l’estiu com ara a l’hivern.

Fotografia de l’Ajuntament de Camprodon

Text : Ramon Solé

Fotografies : Laia i Amadeu Pons

La Resclosa de can Punti o de can Rifà de Manlleu

Publicat el 13/01/2017 per Rasola

Respon

El riu Ter al passar per Manlleu disposa de 4 Rescloses que donen l’aigua a través de les Canals a diverses empreses.Una d’elles és La Resclosa de can Punti o de can Rifà, la seva Presa és de fusta, situada 714 m aigües avall del canal de desguàs de l’aprofitament de can Llanes.Té uns vuitanta m de llarg i forma corbada; 2 m d’altura aprox. La part que va al canal de derivació sembla d’obra. Entre la part de la resclosa d’obra i la casa comporta hi ha una comporta de descàrrega de fons.El 1834 s’atorga la concessió d’aigües, però no es construeix la fàbrica de can Puntí, fins al 1853. S’ha de pensar, per tant, que la resclosa es va construir aproximadament en aquest període. Des del 1865 agafava aigua, també, per a la fàbrica de can Rifà.L’accés, s’hi pot arribar des de l’interior de la fàbrica de can Puntí o bé, a l’altra banda del riu, des del camí que surt del serrat del Vicenç, passant per Sant Miquel de la Guàrdia, el Vicenç i el mas Ferrer, la resclosa és a sota mateix.És pot anar per una variant, des del Serrat del Vicenç, cal seguir un camí marcat amb un cartell al costat d’un jardí, és baixa fins la vora del riu ter, i és passa a tocar de la Font dels Enamorats, i és segueix, per un corriol pel costat d’uns camps fins el mas Ferrer, on com dèiem, la resclosa esta a sota.Des de la casa, un camí carreter ens porta fins a peu del riu Ter, des d’aquí i a la nostra dreta, podem veure molt a prop aquesta antiga Resclosa.Si ens fitxem be i el riu no baixa massa fort, veurem les fustes que formen la Resclosa, i en les ranures hi surt l’aigua, en queden ja ven poques així, la majoria son d’obra i les mes modernes de formigó.Des d’aquí podem tornar a Manlleu o seguir fins a Roda de Ter.

Dades : Consorci del Ter i Ajuntament de Manlleu

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Carbur de Dalt en el riu Ter.

Publicat el 10/12/2016 per Rasola

Respon

La Resclosa del Carbur de Dalt , està situada entre l’antiga Colonia Textil i el poble de Montesquiu.L’accés és per un corriol que baixa des de la C-17, en el quilòmetre 85,400.La Resclosa és de forma corbada feta de pedres de riu lligades amb ciment. Té un important condicionament, força general, consistent en un reforç a base d’una capa de formigó. La casa comporta es troba a la banda dreta del riu Ter.L’entorn immediat està dominat per les grans infraestructures per un costat la carretera i pel l’altra el tren.El 1897 els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella van crear a Montesquiu una fàbrica de carbur de calci, que amb el temps serien dues fàbriques, amb dos salts per convertir en energia elèctrica l’aigua del Ter. Més endavant, l’aprofitament del Carbur de Dalt va ser adquirit per la Farga de Bebié.Des de la Resclosa, la canal coneguda per la de can Trinxet, aporta l’aigua a les antigues dependències que no estan en funcionament, des d’allí passa a una altra canal que torna l’aigua al riu Ter.Per a mes informació sobre les rescloses d’aquesta zona, (dades facilitades per Antoni Prat Puig) podeu accedir a l’enllaç :

LES RESCLOSES: resclosa de La Farga de Bebié, a Les Llosses

Informació de dades : Consorci del Ter i Antoni Prat Puig

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà del Pasteral de Cellera de Ter

Publicat el 05/12/2016 per Rasola

Respon

Trobarem en un tram de pocs kilòmetres tres Pantans; el primer en capacitat està el de Sau i després ve el de Susqueda, i l’últim en capacita és el Pantà del Pasteral de Cellera de Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, on està situat el mur del Pantà, esta poc abans de la confluència amb el riu El Brugent a la comarca de la Selva.Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica. A partir dels primers anys de la dècada de 1970, és desvia cap a Barcelona una bona part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat i Girona.El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès.El pantà del Pasteral pren el nom del barri de la Cellera de Ter on es va començar a construir, el 1886, i pantà va entrar en funcionament l’any 1905, gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família.La construcció de la presa del Pasteral va suposar una millora a la comarca i a la província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.En l’actualitat és porta a terme en les seves aigües activitats esportives aquàtiques i bon lloc de pesca.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_del_Pasteral

Us recomano fer una ruta per visitar els tres pantans, una pista hi va.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Avi Miquel de Sant Martí Sescorts

Publicat el 21/08/2016 per Rasola

Respon

Situada a l’esquerra del Torrent de les Paganes, a prop de la carretera C- 153, en la seva part superior del torrent hi ha el Gorg de Nara. És pot arribar des de varis punts, seguin camins indicats per cartells, des de la riera de les Gorges tot venint de l’Esquirol o de Sant Bertomeu de Sesgorgues, també des de la Carretera C-153 per la “Braseria les Gorgues”.En aquest últim punt, pot ser el mes fàcil d’arribar-hi; des de darrere de l’edifici, surt un camí que ens portarà al mirador del Salt del Cabrit, un magnífic salt de l’aigua de la riera de Sant Martí abans de donar l’aigua al riu Ter.Seguirem rodejant per dalt del riu Ter, fins el torrent de les Paganes, fins a trobar la Font de l’Avi Miquel.La Font va ser construïda aprofitant l’aigua natural de la paret d’una cavitat, en la seva part superior hi ha una gran llosa de pedra.

En la actualitat esta seca, és una verdadera llàstima.

……………………………………………………………………………………..……………..

Trobem en Wiki10C dedicat a Rutes del Mon, on l’autor de la ruta (amb pseudònim : Volvo) rep un comentari explicatiu sobre la Font de l’Avi -Miquel, i que us reprodueixo :

“ FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970 A l’any 1970, tot un personatge com en Miquel Vidal, pare per a uns, tiet i avi per a altres, enamorat dels paratges de les Gorgues (St. Martí Sescorts), va decidir dedicar estones de les seves vacances a fer la seva pròpia font. Vorejant el pantà de Sau amb la seva motxilla i carregat de material, de mica en mica va fer la seva font. Un cop acabada la va batejar amb les inicials V.F. (Vidal Folch) dedicant així aquesta Font al que ell més estimava d’aquest món: la seva família. Tot i el pas dels anys, les pluges i nevades, les glaçades, el vent i el sol la Font ha sobreviscut fins ara. Durant aquest temps els fills l’han anat visitant sempre que han pogut, netejant-la per evitar que desaparegui. L’any 2008 s’hi va col·locar una nova placa fent honor a qui un dia la va construir: FONT DE L’AVI MIQUEL V.F. 1970

Signa el comentari : afolchn ( pseudònim)”

Des de la Font podem fer diverses rutes mes o menys llargues.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Informació referent a la Font extreta de Wiki10C, de Volvo i comentari de afolchn.

L’Aiguabarreig del riu Ges amb el riu Ter a Torelló

Publicat el 11/12/2015 per Rasola

Respon

El riu Ges, neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó.A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornés, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa.El riu Ges desemboca el riu Ter a Torelló.A l’estiu i en èpoques de sequera, el seu cabal d’aigua baixa molt considerablement.A les parts més altes del riu hi ha roures, faigs i avellaners i a les parts mitjanes baixes pollancres, oms, tells, plàtans falsos, bedolls, i arbustos com el boix, l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.Prop de l’aiguabarreig del Ges amb el ter, a l’any 2001, es va inaugurar un parc entre el riu i la Zona Esportiva, lloc presidit per el Santuari de Rocapravera.Aquí s’inicia un curt recorregut :el PR. C-47 conegut per Camí de la vora del Ges, indicat per uns cartells.Des del seu naixement i fins la desembocadura, podem veure diverses aus, des de bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds… i peixos com la truita o el barb.
L’aiguabarreig del riu Ges, es un lloc molt visitat per la gent de Torelló, tot fent un passeig o tom per la vora del riu.L’aiguabarreig, sempre es un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter fins al seu destí final…la seva desembocadura a la Mediterrània !Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Els peixos ja poden remuntar el Ter a Camprodon gràcies a una escala

Publicat el 03/12/2015 per Rasola

Respon

La construcció, realitzada a la central de les Rocasses 2, permet recuperar la connectivitat perduda fa 86 anys en un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000
Redacció | Actualitzat el 30/06/2015 a les 14:00h

Els peixos ja poden remuntar el riu Ter a Camprodon a l’alçada de les Rocasses després de 86 anys. Ho podran fer gràcies a una escala de peixos, una estructura que ha permès recuperar la connectivitat en aquest espai.

La iniciativa per construir l’escala ha estat de la direcció general de Polítiques Ambientals. En el procés de renovació de la concessió a la central hidroelèctrica Rocasses 2, al sud de Camprodon, en funcionament des de 1929, i dins el tràmit de declaració d’impacte ambiental simplificada, va determinar que calia construir una escala que permetés la connectivitat per a la fauna piscícola. Aquesta modesta actuació permet una important millora dels sistemes naturals i, alhora, un aprofitament del recurs hidràulic.

Durant l’execució de les obres, a més, s’ha tingut en compte la reducció dels riscos en el medi natural i en les espècies de fauna i flora presents. Per això s’hi han establert diverses condicions com el fet que s’ha fet fora del període de fressa de les diferents espècies piscícoles del tram del riu. A més, l’estructura s’ha protegit per evitar caigudes i ofegaments de persones o animals i s’han pres mesures per evitar la contaminació, aigües avall, per residus de la construcció i remoció de sediments arrossegats.La construcció d’una escala de peixos al riu Ter, a l’alçada de Camprodon, ha permès recuperar la connectivitat perduda fa molts anys en aquest espai inclòs a la xarxa Natura 2000. L’estructura, que està plenament operativa, s’ha executat sense afectar cap hàbitat, segons ha explicat el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Recull de la informació : Ramon Solé

Informació apareguda en : El Ripollès.Info

Aiguabarreig del Riu Freser amb el riu Ter

Publicat el 06/11/2015 per Rasola

Respon

La ciutat de Ripoll, capital de la Comarca del Ripollès, esta situada entre muntanyes, que a l’estiu es un lloc fresc i a l’hivern, es un lloc fred i moltes vegades, ben nevat.La neu es realment el protagonista, tant per part del riu Freser , com del riu Ter, el desgel fa reviure cada primavera molt notablement aquests dos rius pirinencs gironins, que s’ha uneixen a l’aiguabarreig dins de la ciutat de Ripoll.Moltes vegades en aquest punt, em volgut fer la comparació de quin dels dos rius baixa amb mes cabal i força.Així i tot les aigües en aquest lloc s’amansen i uneixen amb l’aiguabarreig de les seves aigües, pot ser també, ajudades per una important resclosa, que fa regular i frenar les seves aigües.Reneix amb mes força i cabal, el riu Ter que des de aquí amb una llarga trajectòria surt de Girona per passar per la província de Barcelona, embassant varis pantans, com el de Sau i Susqueda, i moltes rescloses per donar aigua a importants antigues fabriques o Colònies així com per regar terres que novament son de Girona fins desembocar al la Mediterrània.El riu Ter neix a Ulldeter a mes de 2400 metres, entre rocs i va creixent a mesura que s’aproxima a Ripoll.En canvi el Freser, no te un punt concret, neix en el Pic de Freser. Altres, situen el seu naixement, sota el Pic de Bastiments a mes de 2500 metres.Sigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter, fins al seu destí final… la seva desembocadura… !
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Peretó de Les Masies de Voltregà

Publicat el 26/07/2015 per Rasola

Respon

Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)Pocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicada i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.Aquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.Text i Fotografies : Ramon Solé

Una caminada per la vora del riu Ter, entre Manlleu i Roda de Ter

Publicat el 04/05/2015 per Rasola

Respon

Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua) anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font, es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés, es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos. Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes, deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu, no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…