Mansa riera, enganyosa,
on davalla aigua mai neta,
de tons integrats acolorida
i d’una pudor que l’aire empastifa.
Enrunat rierol de poc pas,
barrat de canyes, ple d’herbam,
els dies plujosos s’omple amenaçant,
fet poc avaluat pel veïnat.
Confiats, sa casa a la ribera van bastir,
gaudint de sa casa i hortet,
tot guanyat amb treball i estalvi;
un somni curt, pel destí desfet.
Era l’hora de sopar, el 25 de setembre,
capvespre quiet, cel ennuvolat.
Baixen gotes, arrenca pluja, esdevé tempesta,
en la fosca nit ve l’esglai més sobtat.
Extens diluvi el Vallès ha inundat,
l’aigua s’escola per junts i forats.
El sopluig familiar l’aiguat ha arrabassat,
l’interior de la llar és un mar esvalotat.
Corredissa de la gent, al terrat, a la teulada.
L’aigua puja, obstinada, els persegueix,
res atura la gegantina rierada,
que tot ho engoleix, com riu immens.
Tothom s’enfonsa, rodolant sense remei,
els cossos floten, riera avall navegant.
Nit de suplici, macabre viatge infinit,
centenars de rubinencs partiren sense comiat.
Riu avall, escampats, perduts,
al mar arriben, solitaris i desconeguts.
Inesperada partença sense retorn,
trist crepuscle d’un viatge inesperat.
Terrassa Reportaje sobre ” la riada del Valles de hace 50 años Fotografia de la exposicion” La riuada del 62 .
Parents i veïns al cel s’hauran ajuntat,
En el recer etern ben acomodats.
Des de baix, mirem tot l’estelat,
Pregant que mai torni aital disbarat.
Autor : RAMON BATALLA I FARRAN (Esportista i Poeta)
Recull del Poema i de les Fotografies d’època : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 