En els Pobles i a les ciutats ara fa uns cent any en rere, l’aigua ja arribava a moltes de les cases, per ho, amb dificultat, per això poc a poc van anar col·locant un o varis dipòsits per cada domicili, per recollir o magatzemer l’aigua i garantir disposar-ne a qualsevol hora del dia.
També tenim d’afegir, la Gerra Civil i durant la post guerra, amb tot un munt de problemes d’alimentació, logística en general; i també la dificultat que pugues arribar a tothom el subministrament d’aigua potable. La solució va ser aquests dipòsits que amb cura i de forma restringida asseguraven principalment tenir per beure i pel bany.
Va passar el temps…, i l’aigua de xarxa publica directa va arribar paulatinament tant a ciutats grans, com a poblacions i pobles petits.
Ens és molt fàcil anar i obrir una aixeta avui en dia i fer sortir tota l’aigua que volem…, es transparent, clorada i com és diu Apta pel seu consum, tota una riquesa que no tenim en compta.
Aquest petits dipòsits, generalment és van fer “d’Uralita” i amb una tapa, era ven corrent veure’ls en les cases, en el terrat o lloc elevat de les finques o cases mes o menys altes.
També, veure-les en llocs elevats, no un dipòsit, sino varis i agrupats per donar l’aigua a un nucli de habitatges.
Petites industries , també van posar-ho per tenir un remenant d’aigua per les seves instal·lacions.
I també, en els camps i conreus, encara avui en dia observarem en molt llocs de Catalunya, una columna i a sobre, un dipòsit per contenir aigua.
En algun d’ells, fins i tot, a sota trobarem una bassa i un pou, generalment, per guardar el màxim d’aigua, per moments que sigui necessària per regar conreus o camp.
En cara en l’any 2017, podem trobar-ne a pobles i ciutats?, pues si ens fitxem, son molts els llocs, pots ser en barriades , o en la part antiga que encara hi son i estan en ple funcionament.
Actualment en blocs de vivendes , podem trobar-ne ?. ..Si, i en molts llocs, Granollers, Mataró, Barcelona, Girona, Lleida … podríem dir que arreu de Catalunya …!
Jo personalment, m’enrocordo a casa de la meva avia, a la Barceloneta de Barcelona, quant era l’estiu, l’aigua sortia cremant donat que durant bona part del dia el sol anava calentant el dipòsit.
No cal dir que era molt important vigilar i mantenir la tapa del depòsit sempre col·locada i vent tapada per evitar que entressin impureses, insectes i animalons.
Com dèiem, actualment és molt difícil patir un tall d’aigua o mancança d’aquesta, per axó … ja no tenim cura en general de tenir un dipòsit al nostra abast.
Serà ja per sempre mes… o, no… ?
Text i Fotografies : Ramon Solé