La Font de la Teula de Sabadell, diferents imatges del seu canvi

Efectivament en aquest últims 50 anys la Font de la Teula ha sofert tres canvis de la seva imatge o millor dit, s’ha urbanitzat la font prenent diferents característiques fins l’actualitat.
Situada la Font de la Teula, a sota del camí carreter del Rieral, a prop de la llera dreta del riu Ripoll, on hi han petits horts. Si pot accedir, per un camí ample o be, per unes escales que baixen per de munt de la font.Sabadell - Ft Teula 2_01Desprès de a gran riuada de l’any 1962, es va remodelar de forma senzilla i no tenia cap teula, sols un tub que l’aigua donava a la pica.

Font Teula 1985

Font Teula 1985

Unes dècades desprès, es va ampliar amb uns seients laterals a la font, i l’aigua sortia per dos tubs, per ho, de teula res de res.Sabadell - Font Teula_01Per tercera vegada, es va fer un arranjament i es va col•locar, per fi, 10 teules com si fora una petita teulada de munt la font, i una mes petita sobre el tub principal, tal com esta actualment.Ft TeulaAbans i ara es una font d’aquelles per anar a fer un tom i parar-se unes estona a prendre un mos i continuar la ruta. Axó si, com moltes de les fonts dels rodals de Sabadell, no es recomana actualment el us d’aquesta aigua per beure.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… La Font de Corro de Sabadell – Arxiu Històric

La Font de Corro, es una de les moltes fonts desaparegudes de Sabadell, en aquest cas, el motiu va ser, el fer la protecció en cas de riuades en la llera del riu Ripoll, la van destruir.

La Font de Corro - 1986

La Font de Corro – 1986

Estava al tocar del camí del Rieral que va per la vora del riu, i a l’arribar en una zona dels horts al tocar de la Font de la Teula, estava la Font de Corro , que l’aigua sortia d’un tub de uralita. En els anys els mateixos pagesos van fer una pica allargada, tal com veiem en la foto d’en Lluis Fernández.

Font de Corro Fotografia Ll

Font de Corro Fotografia Lluis Fernandez

FONT DEL CORRÓ (desapareguda)

Nota : A Internet no hi han fotografies publicades de la Font de Corro, faig des del Bloc una crida per qui en tingui, m’ho faci arribar per poder completar la imatge d’aquesta Font.
Com altres, sols la gent gran que va per el camí del Rieral, pot dir exactament on estava la Font de Corro.

Text i Fotografies antiga : Ramon Solé
Fotografia abans de desaparèixer : Lluis Fernández

Llibre : La Font Picant d’Argentona. Del Balneari Prats al Manantial Burriac 1783-2010.

Portada Burriac font picant_01Premi Burriac 2013.

Aquest llibre ens porta a l’Argentona de les cures d’aigües del segle XIX, amb la descoberta de les propietats mineromedicinals de les déus de Prats i de Ballot i de tot que voltava a l’entorn del Balneari Prats, “el cuerpo de médicos de baños” i les vicissituds i problemàtiques d’aquell temps i les posteriors manifestacions populars i els processos que hi van haver fins que la font Picant o manantial Burriac va esdevenir pública.

També té un pes important la gran quantitat d’imatges que l’il•lustra aquesta obra i que fa que sigui un llibre imprescindible per conèixer i gaudir més aquests tresors naturals.
Autor: Pep Padrós i Marfany.
Edita: Ajuntament d’Argentona.
Presentació 16/04/2015, 19,30 h.
Saló de Pedra. Ajuntament d’Argentona.

Aportació de la Informació : Pep Padrós

El Pou i Font de Tiurana, ara es un Monument per recordar

tdgyL’Antic poble de Tiurana, es un vell poble que ara esta submergit en les aigües del pantà de Rialb, l’any 1999.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tiurana

Es van traslladar el monuments mes emblemàtics del poble vell al nou emplaçament on es va assentar a la gent de Tiurana, perquè tingues a prop seu per el record…DSCN2342_01

http://www.ccnoguera.cat/tiurana/index.php/descobreix/monuments-traslladats
Casi a última hora es va valorar i considerar que havia de ser rescatat de les aigües que paulatinament anaven submergint el poble, el Pou – Font de la vila i el van traslladar pesa a pesa a l’actual plaça enjardinada del nou poble de Tiurana.gjrt

Es de planta casi quadrada amb teulada que dona aspecte de caseta, de fet era antigament el pou de la Vila, on si anava a recollir l’aigua per les necessitats del dia a dia de la gent que vivia allí.yyjjt

rtueAmb la maneta de ferro lateral, es feia pujar l‘aigua fins les dues canelles on sortia a l’exterior i la gent amb cantis o garrafes la recollia per casa. Actualment sols surt aigua de xarxa pública de la aixeta del mig.gse

Tot canvia, per ho aquí hi ha la mostra per poder tindre un record de com un poble va submergir de les aigües i van poder tirar en davant…dfjk

Text i recull de fotografies : Ramon Solé

Com eren … Les Mines de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès (Arxius Històric)

5YDe la Web de la Federació d’Associació de Veïns, transcrivim la l’Historia de la Masia de Can Feliu on es parla d’una de les mines de la finca:
“Can Feliu. Segle XVII. Havia estat un conjunt d’edificacions important, que constava de cases pels masovers, quadres, un gran celler i un ampli moll. Entre els anys 1915 i 1935 va tenir el màxim esplendor, mentre el seu propietari era Antoni Pladellorens de Barcelona.

Can Feliu 1970

Can Feliu 1970

El sistema de regadiu, que aprofitava l’abundància d’aigua que tenia la finca, va esdevenir el concessionari d’aigua potable del poble.
A prop de la masia hi havia la font de la Mina, l’aigua de la qual actualment, s’utilitza per al llac del parc de Can Feliu.
Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos, sinó que s’enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.

Can Feliu 1980

Can Feliu 1980

Després va passar a mans de l’Ajuntament, que l’any 1986-1987 la va reformar i actualment s’ha convertit en el centre d’equipaments municipals.”

Mina de Can Feliu Nº 1 (Any 1986)

Mina de Can Feliu Nº 1 (Any 1986)

De fet hi avien dues Mines en aquesta finca, una ben a prop de l’altra, per ho al fer la remodelació com a Centre Cívic i la creació del Parc de les rodalies d’aquesta antiga finca, van ser destruïdes i l’aigua canalitzada per us i necessitats de regatge del actual Parc.

Mina de Can Feliu Nº 2 ( any 1986)

Mina de Can Feliu Nº 2 ( any 1986)

Aquí tenim una altra vegada que tant sols quedaran en la memòria i record de la gent mes gran de Sant Quirze del Vallès, que varen existir dues Mines a Can Feliu.

Text i Fotografies de les Mines : Ramon Solé

La Informació : Exposició sobre, Aqua fontis salutaris. Aigua, higiene i salut a Cardedeu

Una exposició produïda per la Xarxa de Museus de Farmàcia i amb la col•laboració de la Xarxa de Museus locals de la Diputació de Barcelona, explicant el paper dels farmacèutics titulars i dels laboratoris, responsables del control de la potabilitat de l’aigua al llarg de la història.C-06330_ok-e1427115186536L’exposició compta amb la col•laboració i peces de les col•leccions del la Fundació Concòrdia Farmacèutica, del Museu de la Farmàcia Catalana, del Museu del Càntir d’Argentona, Thermàlia del museu de Caldes de Montbui, d’Aigües Ter Llobregat, Acciona Aigües del prat de Llobregat i Grífols.DCIM100GOPROL’exposició, que es va inaugurar el divendres 27 de març, es podrà veure fins al mes d’octubre de 2015.

Mes informació :
http://www.museudecardedeu.cat/2015/03/23/aqua-fontis-salutaris-aigua-higiene-i-salut/
http://www.atll.cat/ca/page.asp?id=76&ui=1131

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Un fet per recordar, la recuperació de La Font de la Marquesa de Caldes de Montbui

La Font de la Marquesa, es d’aquestes fonts petites i molt amagades, que pel qui no conegui l’accés, fa de difícil de localitzar-la per primera vegada.
Situada a peu i a l’esquerra de la llera del torrent de Can Camp, sota de la masia, molt a prop dels terrenys del Golf de Caldes de Montbui.Ft. Marquesa - 3 arrenjada_01Cal agafar el camí que ve de Caldes i porta a Can Camp i baixem al torrent, una vegada creuat, el seguirem pocs minuts, fins trobar un corriol mig amagat i embardissat que ens porta directament fins la mateixa font.Ft. Marquesa - 1En èpoques de pluges la font raja prou be, per ho quan hi ha períodes llargs de sequera o en un estiu prou sec, pot no rajar ni una gota.
Aquesta font es d’una senzilles notable, l’aigua surt d’unes escletxes d’una roca i per retindré l’aigua, es va posar un petit mur de totxanes travesser, fent així com una cavitat, i col•locant al mig del mur el tub.
Fa uns 30 anys en rere, vàrem un petit grup d’amics mirar d’arranjar la font, i que fora el menys impactant per les rodalies.Ft. Marquesa - 2En primer lloc vàrem buidar de sorra la cavitat i canviar el tub, per un d’acer inoxidable.

DSCN2343_01Posteriorment com a tapa vàrem col•locar una gran roca que estava en les rodalies, així vam aconseguir que fora d’una aparença molt mes natural i acorda amb l’entorn.DSCN2344_01Els anys han anat passant i en l’actualitat torna estar en un estat no gaire bo.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : la Font de la Guineu de Calella

hgujryPodem arribar còmodament amb el nostra vehicle, amb bicicleta o a peu, fins la Font de la Guineu, per la Carretera BV – 5126 que surt de Calella i va simplement a una urbanització. A l’arribar a una certa altura en una corba pronunciada hi ha la Font a peu mateix de carretera.ghjhDes de fa anys esta completament seca i sols es un testimonio on havia aquesta Font que molt ciclistes i excursionistes paraven per fer un petit descans i seguir la ruta.Calella - Font Guineu_01Text i Fotografies : Ramon Solé

El Llac del Parc urbà de l’Espanya Industrial

??????????????????????Aquest Parc Urbà, està situat entre els barris de Sants i d’Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l’estació de ferrocarril de Barcelona – Sants.?????????????????????????????????Va ser construït l’any 1985 pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Montserrat Ruiz, en els terrenys que va deixar lliures l’Espanya Industrial, una antiga fàbrica tèxtil fundada el 1847 i que el 1972 es traslladà a Mollet del Vallès. El parc va ser reformat a fons l’any 2009.??????????????????????Actualment, el tobogan del drac de l’Espanya Industrial té unes reixes que tallen l’entrada a la part interior de l’estructura.???????????El llac del parc de l’Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. ??????????????????????Des que van acabar les obres de rehabilitació al desembre de l’any 2009, s’han instal•lat dispositius de recirculació de l’aigua i s’ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d’aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. ??????????????????????Vista 1???????????Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3 anuals d’aigua potable que es el que consum cada any el llac i de prop de 16.000 m3 que corresponen al consum estimat per al reg anual dels espais verds.Vista 1??????????????????????Informació : Ajuntament de Barcelona
Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bufí de Sant Quirze de Besora

ytdujhe - copiaEra la Font del Bufí, una de les fonts molt apreciades per la qualitat de les seves aigües, s’hi anava al segle passat, a recollir amb cantis l’aigua per les necessitats del dia i també, a fer fontades, a passar-hi el matí o tot el dia, donat que està molt a prop del poble.ytdujheActualment, hi ha poca aigua o esta seca segons l’època de l’any, tampoc, no si va gaire, sols els plataners de la font son amb el seu silenci testimoni d’una època millor.DSCN0667_01S’hi pot accedir creuant les vies que passen per sobre el riu Ter, cosa que sempre és no aconsellable fer-ho per el perill que axó pot comportar si circula en aquells moments un tren. També, un altra possibilitat es anar per la carretera de vic i a l’arribar a l’estació de servei i abans del túnel, baixar per un camí fins la mateixa font.St Quirce B - Ft del Bufi 1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé