Poema : L’aire del Montseny

Publicat el 14/03/2017 per Rasola

Respon

He trobat el meu terreny

i la meva llibertat:

la muntanya, l’aigua, el prat,

l’aire, l’aire del Montseny.Cada timba, cada greny,

misteri de soledat:

el parell, l’home, el ramat,

l’aire, l’aire del Montseny.Tot és pur, dolç i ferreny

i fort com l’eternitat:

silenci, pau i combat,

l’aire, l’aire del Montseny

Autor : Pere Ribot (1908 – 1997)

Si voleu saber sobre l’autor d’aquesta poesia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Ribot_i_Sunyer

Recopilació del poema i Fotografies : Ramon Solé

Brutícies, abocaments, runes d’obra i molt mes, en els boscos, rius, platges, carreteres, vies de tren …

Publicat el 13/03/2017 per Rasola

Respon

Avui en dia, el benestar i el consumisme, fan que és generi moltes deixalles de tot tipus, per mitigar-ho els municipis de Catalunya des de fa unes dequades, s’ha posat a l’abast de la gent i en llocs estratègics, les deixalleries fix o mòbil, abocadors controlats, incineradores…Per ho, realment hi van totes les deixalles i runes de tot tipus ?Jo crec que una part encara es deposita de forma incontrolada en els boscos, rius, platges, carreteres, voreres de vies de tren …Per axó em vaig moure per varis municipis del Vallès Oriental i vaig anar prenen fotografies dels llocs on destacaven els abocaments i brutícies.A pesar que trobem forces cartells que uns aconsellant, altres indicant la sanció, és continua llençant tot tipus de materials.Des d’electrodomèstics, mobles, cartrons, plàstics, bidons que poden tindre residus nocius, son com petites muntanyes d’objectes diversos.També, runes d’obres o terres sobrants al edificar.Rius, rieres, torrents, platges, son moltes vegades plens de “porqueria”, i a sobre, si ha plogut fort, arrastren les deixalles per tot el seu traçat, i es van depositant a cada llera, cal per tant, disposar d’uns contenidors homologats.O simplement podem trobar que després d’un dia d’haver passat a la muntanya, és deixa al terra tot brut de papers, bosses, botelles, del que s’ha consumit.Us passo informació amb un video d’una campanya de neteja realitzada per voluntaris :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/09/22/desembruta-voluntaris-residus-parc-collserola/Cal que tots i totes, particulars i empreses , ens conscienciem de no tirar brutícies, abocaments de residus, runes d’obra i molt mes, en els nostres boscos, rius, platges, carreteres, vies de tren … i portar-ho als llocs habilitats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Amigó de Badalona

Publicat el 12/03/2017 per Rasola

Respon

L’itinerari s’inicia en la rotonda de Can Ruti, on conflueixen les parades d’inici i final dels diversos autobusos que van fins l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.Cal agafar el ample camí de terra, on una cadena barra el pas de vehicles.L’itinerari transcorre inicialment pel marge del torrent d’en Fregons, cada vegada es va fent mes estret el camí; al canviar de basant passa a ser el torrent de la font de l’Amigó, el camí va pujant suaument, fins arribar directament a la Font de l’Amigó.A principis dels anys 90 del segle passat, és va restaurar i consolidar tota l’estructura de la Font, i rodalies, és van fer plantacións d’arbrat; era un lloc brut i no amb massa vegetació.

Font ca l’Amigó – Any 1985 – Arxiu Rasola

És va possar un broc nou; pràcticament sempre amb mes o menys aigua, hi podem contar-hi; hi ha bons llocs per seure per descansar i fer un mos.

Font ca l’Amigó – Any 1985 – Arxiu Rasola

En aquesta zona i a la llarg del camí de pujada fins la Font, es poden observar alzines i roures de bones dimensions, així com espècies pròpies de torrents i rieres, com els oms, els pollancres i alguns àlbers i freixes que han estat objecte d’algunes reforestacions realitzades en aquesta zona.Des de la Font de l’Amigó, podem continuar vessant amunt, per un camí que condueix a un mirador i al Turó. O anar a la Font – Mina de can Ruti, per ho, axó serà un altra dia…

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El Gorg blau

Publicat el 11/03/2017 per Rasola

Respon

Segons és diu, es troba pel camí de Sarrià de Ter a Torroella de Montgrí. En altres temps havia estat un senzill toll de poquíssima fondària.Un dia un fadrí prengué una peça de roba d’unes goges quan estaven rentant i que vivien en una cova propera.Les goges, per castigar-lo, el tiraren dintre el sot i demanaren que el seu fons es fes insondable perquè mai més no pogués sortir-ne.El sot es tornà gorg i l’aigua té un color blau, de tant toll que hi havia.

Costumari Català : Joan Amades

Recull de llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Malla, sempre ha sigut igual ?

Publicat el 10/03/2017 per Rasola

Respon

Malla és un municipi petit i amb masies disseminades de la comarca d’Osona. El punt més elevat és el cim del Clascar. També hi destaquen el Museu Municipal de Malla i el Serrat del Vilar (823,7 m.) i fa limitació amb Muntanyola. L’economia de Malla es basa eminentment en l’agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comerços al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citroën.

Per a mes informació, consulteu a:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039495.xml

Hi ha una font d’aigua de xarxa al centre del petit poble, esta dins d’un encerclat quadrat fet d’obra, amb unes escales que baixant. Sempre ha sigut igual ?

Any 1989 – Arxiu Rasola

De fet no !, estaven a prop, per ho, separats uns metres; si mireu amb deteniment , es pot veure que es un antic safareig, la font es la mateixa, una gran llossa amb una aixeta.

Any 1989 – Arxiu : Rasola

Fa anys es va remodelar i aquesta Font la varen posar dins de l’antic safareig. Ven curiós el canvi d’ubicació.

Text i Fotografies antigues (Arxiu Rasola) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

Llibre : Lleida, fonts i escultures

Publicat el 09/03/2017 per Rasola

Respon

Un passeig per l’art i l’aigua dels carrers de Lleida

PVP: 19,00€

isbn: 9788499757414

Autor: Banyeres, Roser

Editorial: Pagès

Idioma: Català

Numero de pagines: 182

Edició: 2016

Enquadernació : AltresInformació del Llibre :

Editada per Pagès (Lleida) aquesta obra ens permet donar un cop d’ull i posar de manifest la riquesa escultòrica i les fonts històriques i ornamentals de la ciutat de Lleida.

El llibre repassa fins a 139 elements escultòrics organitzats a través de rutes per la ciutat i també la zona de l’Horta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totlleida.cat/periodista-roser-banyeres-fotograf-leonard-delshams-presenten-salo-sessions-paeria-llibre-lleida-fonts-escultures-passeig-lart-laigua/

i, també :

http://www.lleida.com/noticia_canal/roser-banyeres-i-lleonard-delshams-retraten-les-fonts-i-escultures-de-lleida

Recopilació de dades : Ramon Solé

L’Aqüeducte de les Cinc Sènies de Mataró

Publicat el 08/03/2017 per Rasola

L’origen de l’Aqüeducte de les Cinc Sènies es remunta al segle XVIII. La Mina de Can Noè (s XVII), també anomenada Mina de les Cinc Sènies i més tard de Can Boter, servia en el seu origen a una única propietat. En aquell moment eren conegudes com a Hortes d’en Boter.Al 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts per a cinc propietaris –les denominades Cinc Sènies, es va realitzar les obres per allargar la mina existent en aquesta propietat i conduir l’aigua mitjançant un aqüeducte de vuitanta-una arcades a cadascuna de les hortes i augmentar-ne la capacitat de regatge.Per arribar-hi ens cal agafar des de Mataró el camí de terra d’accés a la zona Agrícola de les Cinc Sènies.L’aqüeducte de les Cinc Sènies és una estructura en bona part del seu tresat, amb arcades de maó massís, elevada respecte al camí de les Cinc Sènies i que transcorre entre la segona i la quarta sènies.També, hi ha una font en el mur de l’aqüeducte.A la part superior del mur o arcades segons el lloc, suporta la conducció d’aigua; avui en dia hi ha un tub de PVC, dins i a lo llarg de tot l’aqüeducte.La protecció afecta al conjunt format per la canonada principal, el sifó, l’aqüeducte de distribució, les derivacions, els safareigs i les capelletes d’advocació.A cada sènia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig de cada propietari, i junt a aquest, s’hi troben les capelletes d’advocació. Com era costum, les noves sènies es posaren sota diverses advocacions, algunes de les quals encara perduren avui dia: la Puríssima, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, Sant Francesc i Sant Domingo.

Guia

A l’Abril de 2009 es va fer la Presentació de la GUIA DESCOBRIM MATA I LES CINC SÈNIES, d’Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro – Itineraris de natura, agricultura, història i paisatge, podeu veureu a :

http://es.slideshare.net/dfarell/presentaci-ppt-guia-cinc-snies-i-mata

Desguàs de l’aigua de pluja del camí sota de l’aqüeducte

Com veiem l’aqüeducte encara esta en funcionament, amb el complement de tubs o tubàries que reparteixen l’aigua, o substitueixen a alguna que es molt antiga i està fora de funcionament.

En l’entrada a Can Patille, fant passar la tuberia per sota la porta.Algunes de les arcades fa temps que es van tapar i ara son com un mur, o altres la vegetació les envaeix o tapa.Us recomano fer la visita, es una passejada senzilla per a conèixer una mica mes l’historia de Mataró.

Informació : Ajuntament de Mataró

Fotografies : Ramon Solé

El Jardí “Lola Anglada” a Tiana

Publicat el 07/03/2017 per Rasola

Respon

La Casa i el Jardí “Lola Anglada” estant situats, entre la plaça de la Vila i el carrer Verge del Pilar de Tiana.A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada. Ella hi va residir els últims anys de la seva vida.De la casa cal destacar el jardí, des de fa uns anys és d’accés públic, al qual s’entra per una porta obra d’Àlvar Sunyol.En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”.Hi ha escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres de caràcter realista- naturalista.Així mateix, al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.Per ha mes informació, podeu consultar a :

http://tiana.cat/municipi/Itineraris___saludables/El___jard%C3%AD___rom%C3%A0ntic___de___la___Lola___Anglada

És un bon lloc per prendre el sol tot fent una lectura d’un bon llibre…

Dades : Ajuntament de Tiana

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Menhir de Mollet del Vallès

Publicat el 06/03/2017 per Rasola

Respon

Durant unes obres al parc de les Pruneres , axó era l’Abril de 2009, es va localitzar un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat.Totes les dades de durant i posteriors a aquest descobriment, les teniu en la Web de l’Ajuntament de Mollet, on queda molt expressat la següent informació :

El descobriment
Què és un menhir?
Com és el Menhir de Mollet?
Com són els gravats del Menhir?
Per què és tan important el Menhir de Mollet?
Altres menhirs del Baix Vallès
Horaris de visitaOn també, podreu veure fotografies de tots els esvaniments, en la Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6tdFYyNyAy6S_5AwlM_IsS174Ofc3l8dgaKlBwwQI99jMw

Una vegada fet tot l’estudi del Menhir, es va instal·lar en els jardins de la Biblioteca de can Mulà de Mollet; per protegir-ho de les inclemències i evitar que els visitants el malmetessin, el van col·locar dins d’una gran urna.Hi ha varis cartells amb explicacions sobre aquest Menhir i amb altres dades generals que complementant la informació.També, si ens dirigim al Parc de les Pruneres, hi ha en mig d’una zona amb gespa, una copia per fer mes representatiu el lloc on es va fer la troballa.Cal dir que no hi ha punt de comparació entre la copia i l’original, aquest te tota la bellesa amb els gravats molt ben perfilats i amb relleus que es conserven casi com acabat de fer…Si no el coneixeu, us invito a que us desplaceu a Mollet per admirar-ho.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Cànoves i Samalús

Publicat el 05/03/2017 per Rasola

Respon

Aquesta Font del Lleó és poc coneguda per la gent, per dues coses, una perquè esta al vell mig del bosc i l’altre que fa temps que no raja aigua.Us caldrà per visitar-la, anar per la carretera BP-5107, de La Garriga direcció a Llinars del Vallès, ja dins del municipi de Cànoves, aproximadament en el Kilòmetre 38,700 hi ha a l’esquerra un camí forestal amb una cadena.Mireu de deixar el vostre vehicle al costat de la carretera i enfilar el camí a peu, aquest fa una certa pujada.Podem accedir a la Font del Lleó, per dos estrets camins, el primer just a l’arribar a la primera corba, i entremig de la vegetació inicia un corriol si no el deixem ens portarà a la font.L’altra opció, és seguir el camí principal, i abans d’arribar a la segona corba, veureu dins del bosc una fita allargada blanca, cal agafar el corriol que des d’aquest punt i pel mig del bosc us portarà avén passat per dos fites mes a la Font del Lleó.Es una font molt bonica, a pesar que no estigui conservada.Cal destacar, que la figura d’un cap, que no sembla de lleó,està dins d´una antiga construcció d’un finestral d’una casa molt antiga.De la boca del cap surt un tub, ara sense aigua, aquesta queia a una pica molt desgastada.En l’explanada de la font, hi ha tres seients de pedra molt rudimentaris, us podent ajudar a descansar una estona o fer un àpat.Lloc molt tranquil i ombrívol, llàstima que no ragi aigua per poder sentir el seu soroll relaxant.