Llibre recomanat : El llop a Catalunya – Memòria, llegenda i història

Fitxa Tècnica :

Autor: Manent i Segimon, Albert

ISBN: 978-84-9779-224-0

Pàgines : 240

Tapa : rústica

170 x 240 mm

Col·lecció: Guimet Nº 81

Data de publicació: Novembre 2004

Preu : 17,00 €

 

Epíleg

El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l’home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n’han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S’inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes.

No obstant això, trobem la figura del “llobater” que els amansia i dominava. S’han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l’home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s’han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop.

I s’ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l’extermini i finalment amb el verí més eficaç.

Vuit-cents topònims de l’apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui coneixereu : L’antiga Font de la Vinya d’en Guerxo de Caldes de Montbui

Si sortiu de Caldes de Montbui, per la carretera BV-1243 que puja al Farell i porta a Sant Sebastià de Montmajor,

una vegada revessat el Càmping “El Pasqualet”, passada la Riera de Caldes i abans de la corba que fa la carretera,

a l’esquerra hi ha una gran dipòsit – bassa rodo d’aigua pel rec de conreus, allí està l’antiga Font de la Vinya d’en Guerxo, que antigament podria tindre un altre nom.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petits dipòsits d’aigua elevats

Desconec si us heu fitxat que arreu de Catalunya es troben petits dipòsits d’aigua elevats, no sols tant sols en les ciutats o pobles,

sino, a prop dels camps o a dins d’ells.

Aquests dipòsits estan sobre d’una petita torra o en una edificació,

i que conte emmagatzemats litres d’aigua com ha reserva,

provinent normalment d’un pou situat al seu costat o pròxim a ell,

gràcies a una bomba amb motor elèctric que impulsa l’aigua i regula mantenint la pressió de distribució existent.

Es un sistema senzill i rudimentari amb el material empleat, generalment la columna era fet de totxo i el dipòsit d’uralita,

era molt utilitzat antigament, construïda l’estructura pel mateix propietari de la finca i el dipòsit comprat fet.

Generalment, disposa d’un tub a dalt de tot del dipòsit que fa de sobreeixidor en cas necessaris,

independentment de l’entrada de l’aigua, que també esta a dalt

i una part de sortida, en la zona inferior del dipòsit.

Actualment es utilitzant grans dipòsits de plàstic per emmagatzemar l’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé