Les Procures del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona són un dels espais de gestió econòmica i logística més singulars i ben conservats del conjunt monumental.

Ubicades a la terrassa inferior del monestir, just al costat de la infermeria, aquestes estances representen un testimoni excepcional de l’organització de la vida quotidiana i el proveïment d’una comunitat monàstica femenina des de l’època medieval.

Què eren les procures?

Eren les estances destinades al magatzem i administració de les provisions del monestir.

En aquest espai es guardaven:

• La collita dels horts, el gra i altres productes agrícoles recol·lectats de les extenses propietats de l’orde.
• Les eines del camp utilitzades per al manteniment dels cultius pròxims.

L’espai i les seves dependències

Les procures estan configurades com un espai obert de caràcter diàfan que originàriament estava dividit en dues cambres principals.

Dins d’aquest complex logístic destaquen estructures clau per a l’autosuficiència:

• El celler: On s’emmagatzemaven el vi i altres líquids en condicions òptimes de temperatura.
• La cort del bestiar: Zones tancades per a la cria i aixopluc d’animals que proveïen la comunitat.
• Els armaris adossats: Elements de mobiliari integrats a la mateixa paret per desar utillatges.
• La cisterna: Una escala connecta directament l’estança amb la part baixa d’una gran cisterna, la qual es nodria d’una mina d’aigua propera de propietat monacal, garantint l’accés continu a l’aigua dolça.

La figura de la procuradora

La gestió de tot aquest complex i el control de les existències requeria una gran responsabilitat. Per això, el càrrec requeia en la procuradora, una germana de cor triada específicament per encarregar-se de l’administració econòmica, el control dels magatzems i la coordinació dels treballs del camp del monestir.

Avui dia, el conjunt de les procures es pot contemplar com a part del recorregut cultural de l’Ajuntament al Museu Monestir de Pedralbes. Els treballs d’excavació i restauració arqueològica realitzats en els últims anys han permès recuperar tota la seva fisonomia històrica per al públic.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero