Arbres : El Castanyer destacable de la Font de Sant Mamet de Corró d’Amunt de les Franqueses del Vallès

Us caldrà que sortiu des de la plaça de l’església de Corró d’Amunt, dedicada a Sant Mamet, aquest nucli pertany a les Franqueses del Vallès.Des de la carretera BV – 5151, que va a Cànoves i Samalús, fareu uns metres tot passant pel costat d’un restaurant, i preneu la carretera a la vostra dreta que us pujaria fins a can Suquet i a la vegada a la seva urbanització.Vosaltres, un cop passeu pel torrent de Remogent i a pocs metres a l’esquerra trobareu una pista ampla de terra,  al seu inici hi ha una pilona que us indica que a 150 metres hi ha la Font de Sant Mamet.

Font de Sant Mamet

Seguiu fins la font, on fa ombra el Castanyer;  de fet es molt allargat, amb branques que s’enfilen cap el cel…Des de Corro d’Amunt, es de bon caminar, planer i a prop, per fer-hi un passeig.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda sobre protegir-se del temporal a pagès

Abans que es produís un gran temporal a pagès deien que feia molta xafogor. Els pagesos notaven que les cames no els portaven, ja que experimentaven un aixafament molt fort i un ensopiment que els faria dormir. Així que allargaven la migdiada de després de dinar.Llavors les bruixes guanyaven més temps per preparar el temporal i llavors els pagesos es despertaven amb el rebombori dels llamps i trons, després si que no hi havia manera de fer-los parar, per molt que els pagesos s’esforcessin a encendre ciris, a resar, a cremar herbes beneïdes en grans fogueres cap el cel…La malvestat estava assegurada, els camps i  les hortes destrossades i pots ser que el bestia també s’ha efectes.

Si les bruixes,  sentien el ferum d’herbes beneïdes que cremaven a la llar de foc els pagesos o el so de campanes…,  els era impossible treballar i fer pedregar !Per això, unes hores abans de començar la feina provocaven l’ensopiment de la gent de pagès… per elles poder  així anar fent… !

 

Llegenda del costumari Català

Recull de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de la Font de Vern d’Aiguafreda

Per arribar El Pantà de la Font de Vern, us cal anar per la barriada de l’Avencó d’Aiguafreda i pujar per la pista que va paral·lela a la riera que és tot rodejat de bosc.A l’arribar a l’altura de can Parellada, us cal deixar el vehicle i anar a ma esquerra, on trobareu la riera i la paret del petit Pantà.En l’actualitat es sec i ple de sorral i terra, troncs i malesa.De fet no hi ha aigua, perquè no plou prou. !És una llàstima que es trobi d’aquesta manera, donat que és un lloc on depenen els insectes, mamífers i altres especies per la seva supervivència.Quan vaig anar, sols es disposava aigua sota del mur del Pantà, era aigua estancada.Tot esperant les pluges de la tardor i/o hivern que puguin omplir aquest petit Pantà de la Font de Vern.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Ofrena

L’aigua clara del llac

reflecteix una estrella.

De la llum argentada,

goso prendre’n un bri.

Us el dono a vosaltres

i entendreu que us estimo.

Millor que amb llum d’estel

no us ho sabria dir!

Autora : Joana Raspall

Si voleu saber mes de l’autora podeu consultar a:

http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Repartidor d’Aigua de can Fruitós de Sentmenat

Per anar al Repartidor de can Fruitós de Sentmenat, cal que aneu pel carrer de Climent Humet i al poc passareu pel Castell de Sentmenat, una verdadera joia arquitectònica de Catalunya; va ser restaurat entre els anys 2010 i 2011.Poc mes estareu al pas de can Fruitós, seguiu el camí en direcció nord, al Pic del Vent; a uns 200 metres hi ha a mà dreta la caseta del Repartidor d’aigües, a pocs metres darrera seu, un trencall o bifurcació de camins.El Repartidor, recollien abundant aigua tant de Fonts i Mines, o de Rieres i/o Torrents, per portar-ho a masies per poder omplir les grans basses i disposar per les necessitats de consum propi o be, per regar els conreus o terrenys de cultiu de la finca.Eren molts mils de litres d’aigua que recollien en un sols dia…!No sols beneficiava a una sola propietat, era repartida per varies masies del terme.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El petit aiguamoll de la masia de Casanova de Sant Miquel d’Aiguafreda

Per arribar-hi és molt fàcil, us cal des d’Aiguafreda anar al Barri de l’Avencó, per tant, agafeu el passeig de Catalunya i trenqueu pel carrer d’Avencó, que us portarà paral·lel a la Riera Picamena o d’Avencó .No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal en una vall, sense deixar-la anireu paral·lels a la riera situada a la vostra dreta.De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas, seguiu sempre la pista principal.Arribareu a la masia Casanova de Sant Miquel (esquerra), front mateix a la dreta del camí hi ha el seu petit Aiguamoll.Casi sempre amb aigua suficient per mantindré els vegetals característics vius i que els animalons puguin viure també, amb la poca aigua que a vegades concentra.La Masia de Casanova de Sant Miquel es un alberg, amb cultiu d’horta natural i així mateix, tenen cura del seu petit Aiguamoll.Per a mes informació d’activitats o contacte d’aquest Alberg, us faig arribar el seu blog  que us pot orientar :

https://www.aiguafreda.cat/actualitat/noticies/2013/09/10/activitats-de-tardor-a-la-casanova-de-sant-miquel?amb-estils

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Nueretes de Sentmenat

Us cal pujar per l’ample pista de terra que teniu d’agafar des de la carretera C-1415a,  que de Sentmenat us portaria a Castellar del Vallès.Uns cartells us indican la direcció al restaurant Castell de Guanta, que no teniu de deixar fins arribar-hi.Haureu vist el Salt de Guanta, si a plogut recentment amb una caiguda d’aigua espectacular.Des del restaurant del Castell de Guanta, seguiu la pista  que veureu  que ja  no està en tant bon estat i que fa una certa pujada, poc abans d’uns xalets, veureu  a l’esquerra un gran dipòsit d’aigua,cal que passeu pel seu costat , i al poc us trobareu a ma dreta i a peu de paret del bosc, la Font de les Nueretes, mig amagada per la vegetació.En general te un bon doll d’aigua tot l’any.La Font de les Nueretes dona l’aigua a una pica quadrada feta de pedres, l’aigua sobrant i a traves d’un canaló desaigua directament a la riera.En la riera cal destacar una petita resclosa construïda no fa masses anys que frena l’aigua que porta la riera, formant un estancament d’aigua transparent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de can Draper i L’Albereda de la Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès

Cartell  d’arbres destacats

Avui us presento dos exemplars d’arbres destacats i notables, que estant declarats “Arbres d’Interès Local”, per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès ,

  • El Roure de can Draper, es a prop de la Masia de can Draper i està baixant pel torrent, on hi ha l’antiga i casi desapareguda Font, és on es forma una petita placeta, a ma esquerra, hi ha El Roure, de certa forma recargolat amb una jove alzina.

Esta rodejada per nombroses alzines destacades en aquesta zona.

En conjunt, fan un petit Bosc com encantat !

  • L’Albereda de la Font de la Mina,

    Esta en el fondal on des de la citada font, un camí porta va cap el torrent, poc abans d’arribar i a ma dreta esta un Àlber destacat i mes avall td’altres.

 Podeu consultar informació d’aquest arbre a :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80lber

 Pot ser que no siguin monumentals, per ho tenen la seva importància natural, en el àmbit natural de l’Ametlla del Vallès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Basses del Parc Central a Nou Barris de Barcelona

El Parc Central de Nou Barris  és un parc jove, va ser inaugurat el 1999 i  mes tard, en 2003 ampliat  guanyant espai verd.Disposa d’un total de 17 hectàrees d’extensió, aquest parc atorga a Nou Barris un agradable aspecte de modernitat , amb una important diversitat d’arbres repartits en tota aquesta amplia zona.Es considera el segon parc més extens de Barcelona i aprofita la verdor de les esplanades adaptades al terreny que presenta un cert desnivell, el seu perfil ondulant és ple de racons amb encant.El Parc Central de Nou Barris Integra edificis singulars i històrics del barri, com l’antic Institut Mental de la Santa Creu, actualment seu del Districte.En un costat del parc hi ha l’antiga masia de Can Carreras, tot un record on allí tot eren camps fa menys de cent anys en rere o el Fòrum Nord, un centre que acull iniciatives empresarials.L’aigua i les zones verdes, son els elements mes destacats del Parc.Amb basses grans i petites, la majoria de forma o amb elements triangulars.

Basssa i sortidor

També, disposa de molts sortidors estratègicament situats en aquestes basses, amb una pressió de sortida de diferents nivells i destacables en alçada.Un element arquitectònic important és l’antic aqüeducte de Dosrius, que actualment fa la funció de pont, per salvar el desnivell i l’aigua d’una de les basses.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Can Cabanyes entre Lloret de Mar i Vidreres

Situeu-vos en la carretera C-63, de Lloret de Mar a Vidreres, és ple d’Urbanitzacions, una vegada passeu el túnel, estareu en la Urbanització Lloret Blau, al poc a la dreta hi ha una entrada, cal que allí sortiu de la carretera i l’agafeu, al poc passareu pel costat del restaurant de Mas Cabanyes, aneu per l’avinguda del Llac; a poca distancia surt a l’esquerra un ample camí de terra que fa baixada i que porta directament al Pantà de Can Cabanyes.També des de la Urbanització Aiguaviva Parc, podeu accedir al Pantà. per ho per l’altre costat, pel carrer Saturn.No es un Pantà gaire gran, sembla un llac, rodejat d’un petit bosc i molts xalets.Trobareu que hi ha ànecs de diversos tipus que la gent s’ha cansat d’ells i els deixa a la seva sort en el Pantà.L’aigua del Pantà de can Cabanyes procedeix de la que baixa de la muntanya pel seu torrent quan plou, per això a l’estar estancada i al no ser utilitzada, les aigües son fosques amb llot.

desguas

Podeu trobar alguna gent practicant la pesca,  cosa no recomanable per les seves aigües brutes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé