Llibre : FRUIT I PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

Autora : NURIA DURAN

Nº de pàgines: 64

Editorial: COSSETANIA

Llengua: CATALÁN

ISBN: 9788490342527

Dades del Llibre :

L’obra ha estat elaborada pensant, sobretot, a desvetllar o estimular l’interès pel medi natural del nostre entorn.

Si es coneix cada cop millor, també se sabrà respectar i conservar, no tan sols pels seus valors estètics sinó perquè d’aquest medi depèn la nostra pròpia vida.

El pretext és posar a l’abast de les persones interessades una visió nova o poc explicada referent a la utilització culinària d’algunes de les plantes silvestres més comunes i fàcils d’identificar, tot promovent un cert retorn a la cuina senzilla i natural, la qual no es contraposa en absolut amb el progrés tècnic i científic que permet el desenvolupament d’una agricultura moderna i productiva.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines de Santa Maria de Palautordera

Al sortir de l’estació de tren Renfe. de Palautordera, i a l’arribar a la carretera BV- 5301, i just al costat del pont de la carretera sobre les vies, veureu en front mateix i en l’altre costat la Torre d’Aigua de la Granja de les Alzines, situada en el terme de Santa Maria de Palautordera.Està situada entre les cases que formen La Granja de les Alzines i les vies del tren, que aquestes estan a un nivell inferior.La Torre es rodona o cilíndrica, era per abastir d’aigua als menester de la finca.Com podeu veure, disposa d’una estreta escala sense protecció, per pujar fins a dalt on està el dipòsit.En la part inferior hi ha una porta d’entrada a l’interior de la Torre.També, ens cal dir que al seu costat hi havia un antic Molí – Pou de vent, la seva estructura metàl·lica ara és troba a baix i en un costat de les vies de tren ( costat direcció a Barcelona).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del penitent de les Gorgues

A la riera de les Gorgues, entre l’Esquirol i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, hi ha la balma de les Gorgues, amb grans congostos i espectaculars cingles.Fa temps, en aquesta balma, hi va viure durant molt de temps un home amb aspecte d’ermità o místic, amb una llarga barba i conegut com

                                    “El penitent de les Gorgues”.

Diu així la Llegenda :

“ Ningú no sabia d’on venia ni res d’ell, però hi havia rumors que deien que havia comès moltes malifetes i, penedit del que havia fet, havia abandonat el món i les seves temptacions anant a veire en aquell lloc, per fer-hi penitència.

Es diu que més tard va anar a viure a prop de la masia del Llobet, no gaire lluny del lloc d’unió entre el Ter i la riera de les Gorgues, damunt d’un petit pla tocant el riu. Allà encara hi ha una balma-cova que es coneix com la cova del Penitent, davant del monestir de Sant Pere de Casserres.La balma-cova està formada per una gran llosa una mica inclinada clavada a terra recolzada amb una altra. Entre les dues lloses hi ha un gran espai com a refugi, amb la part del darrera tapada per una gran roca amb esquerdes i desnivells, que proporciona a la balma més protecció del mal temps i del fred.

L’ermità, acompanyat únicament dels ocells i la remor de l’aigua del riu, va viure aquí durant molts anys, fins a la seva mort, a finals segle XIX.”

Actualment la balma i la llegenda es troben submergides sota les aigües del pantà de Sau.

Nota : Les Fotografies no correspon al lloc descrit en aquesta Llegenda.

 

Llegenda extreta del costumari Català

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Rector de Porqueres

El passat dia 1de novembre, us vaig destacar la Font del Camp de Baix de Porqueres, avui fent camí, i no massa lluny d’aquesta, hi ha La Font del Rector.Per adreçar-vos, us cal des de l’església de Santa Maria de Porqueres, que agafeu el camí peatonal direcció sud, cap a Banyoles, tot bordejant l’Estany, abans de 200 metres i en un racó del camí, hi ha la Font del Rector.De fet forma una petita placeta, on trobareu una taula rodona de pedra, a uns metres, la Font del Rector; fa una certa baixada per arribar al tub de ferro gruixut. Quan surt aigua de la Font te gust a ferro, l’aigua sobrant per una canal va a parar a l’Estany.Segons l’època que visiteu la Font, us podeu trobar que l’Estany hagi pujat de nivell, quedant inundada la Font o molt enfangada, al fer les fotografies a finals de setembre de 2017, estava tot sec, també la Font que no rajava.Us invito a veure com pot quedar la Font del Rector una vegada a pujat el nivell de l’Estany, en el Blog amic d’encos :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Agraïment a encos

Arbres : El Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Per conèixer el Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor direcció a La Garriga, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista a la esquerra va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.Aquets Pi, es troba a  poca distancia del trencall indicat,  sense deixar la carretera a la seva ma dreta, trobareu aquest destacable Pi.És gran i tot recta, majestuós sobre els de mes pins i alzines que hi ha a la vorera de la carretera en aquest lloc.Podríem dir que molts pins son destacables per les rodalies i pel Municipi de Sant Pere de Vilamajor, i desitgem que així continuïn sent.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

El Molí Nou de Moià al Moianès

També és nombrat  com a Molí Nou de Passerell, donat que mes a munt hi ha l’antiga masia del Passerell i el que queda de Molí Vell.Per anar-hi cal agafar des del mateix poble de Moià el camí del Pantà o carrer de Passerell; el Pantà està mes a munt del Molí Nou en la riera de Passerell, de fet es un Pantà dels nous fets a Catalunya, va ser construït en el any 1984.Del Molí Nou, cal dir que es del segle XVIII, pertanyia a masia Can Passerell, constant dues dates possible d’haver sigut construït, la de  1760 i el 1814 per això hi ha una certa discrepància.

Vista Molí Nou any 1998

L’edifici del Molí Nou, amb el pas del temps, ha sofert diverses modificacions. Va ser un dels darrers molins fariners que van funcionar al municipi de Moià.El Molí Nou és de propietat municipal, compta de diverses taules i bancs en una zona de pícnic entre el bosc.I de varies Fonts d’aigua de xarxa.És un lloc que constitueix un bell paisatge natural.En el any 2015, vaig fer un article sobre el Pantà, podeu veure’l a :

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/08/18/el-panta-del-parc-del-moli-nou-de-moia/

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres

La Font del Camp de Baix, esta situada en el Municipi de Porqueres, sota de la carretera GIV – 5248, passat can Morgat (esquerra de la carretera), cal que aneu pel passeig peatonal (dreta) que rodeja L’Estany de Banyoles que us portarà a la Font.En el camí un cartell us indica el lloc on tindreu de baixar unes escales fins la mateixa Font del Camp de Baix.Dependrà molt l’època de l’any, que disposi d’aigua o no.També, us podeu trobar que l’estany pugi de nivell inundant l’espai de la font o be, hi hagi molt de fang, per tant, us sigui difícil d’accedir.El conjunt de la Font es molt senzill, la sortida d’aigua es fa per medi d’un tub metàl·lic situat el mig de la paret i damunt seu hi ha una finestra de ventilació de la cisterna tancada per una reixa.Es un lloc molt bonic per la vegetació de la zona, a l’estar la Font situada tant a prop de l’estany, pren molta humitat en certes estacions de l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Que son els Jubs ?

Com dèiem ahir, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, i que us vaig explicar, eren els Xups del Maresme.Avui serà els Jubs, i us podríeu preguntar…, es un problema simplement fonètic el seu nom ?, i motivat segons el lloc on esta feta la seva pronunciació en Catalunya, o és totalment diferents als Xups ?…Doncs, sí, són totalment diferents al Xups !; podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, El Bages i altres llocs, que son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.En general son fets de pedra natural, diríem per rocs de la mateixa zona i fora d’un nucli urbà.En molts casos l’estructura es quadrada, amb pedres o llosses grans que formen la cavitat on a dins hi ha l’acumulació d’aigua natural, que s’ha format pel degoteig  de les escletxes de la cavitat, tot formant una concentració d’aigua en la part inferior del Jub.

En algun cas cal baixar uns esglaons per baixar fins a tocar l’aigua.L’aigua de pluja abundant es fonamental per que un Jub pugui disposar d’aigua suficient per aguantar tot l’any.Però, també pot ser un niu perillós on l’aigua no sigui potable, per la seva contaminació, causada per part d’animals lliures i/o insectes.És recomanable, el seu control, tancant el seu pas d’entrada per medi d’un porta o finestra i periòdicament, fent analítiques de potabilitat de l’aigua acumulada en el seu interior.En el cas que es vegi que l’aigua no es potable, cal buidar el Jub i netejar tot el seu interior a consciència, i no beure l’aigua fins que les analítiques confirmin el seu bon estat.

Be, ja sabeu el que es un Xup i un Jub !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son els Xups ?

Com a Xups, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, el podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, coneguts també com a jubs, son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.

Xups o Jubs (Font Natural)

El segon tipus de Xup, es el que avui us explicaré, situats prioritàriament en la comarca del Maresme; com a municipis d’Alella, Premia de dalt, El Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Mataró, i en molts altres llocs…

Xup arrenjat

La pregunta inicial era : Que son els Xups ?

En Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012 podem llegir la seva definició :

“ Elements que formen part de l’arquitectura popular i l’artesania tradicional relacionada amb l’abastament d’aigua domiciliària.” (Referint-ça als antics Xups, concretament de Mataró.)Els Xups del Maresme, recollien l’aigua de mines o pous que per medi d’una canalització transportaven l’aigua fins a la casa en general dins del poble, fins a un dipòsit elevat i a sobre d’un safareig. Moltes vegades aquest tenia forma de semi circumferència i no era massa gran, disposava d’una aixeta o broc que l’aigua anava a parar a una pica no massa gran i desprès l’aigua queia al Safareig per rentar-hi la roba.Estaven situats en un patí cobert o descobert, en general, en l’interior d’un casa particular o en algun cas, comunitat petita de veïns. Els Xups una vegada plens feien que l’aigua sobrera sobreeixís provocant un degoteig que afavoria el creixement de falgueres, líquens i altres especies vegetals, en la seva paret.

Xup de la Comunitat de Veïns

La decoració de la part frontal dels dipòsits era bàsicament geomètrica i aprofitava pedres de diferents tonalitats i mides que s’anaven incrustant seguint un dibuix prèviament traçat; també es posaven petxines, rajoles decoratives de colors, carasses grotesques, florons, imatges de sants/tes o figures mitològiques diversitat de pedres tant que fossin de mar o de muntanya.

Fotografia de l’Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Us passo un enllaç, sobre els  Xups de Mataró, on podreu veure a traves de les fotografies, molts d’ells tant la seva arquitectura senzilla i popular, i a la vegada la seva bellesa :

http://openpuigicadafalch.cat/2a-edicio-2012/

A l’arribar les rentadores, Els Xups van quedar com una construcció decorativa de la casa.

 

Els Xups de Mataró : Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Text  : Ramon Solé