Zona d’esbarjo per a gossos de Montmeló al costat del riu Congost

Us voldria destacar una zona gran d’esbarjo i que no molesta per a gossos dins del municipi de Montmeló.Aquest ampli espai es a la llera dreta del riu congost en el límit amb Montornès.S’ha destinat una zona que es pot deixar els gossos sen se estar lligats i que corri al seu gust.Espais així som molt necessaris per que, per una part el gos o gossa pugui gaudir… i també la gent del poble, població o ciutat puguin estar mes tranquils sense trobar-se un regalet trepitjat…Mes dades sobre llocs d’esbarjo per a gossos a Montmeló :

http://www.montmelo.es/pl280/actualitat/hemeroteca-de-noticies/id3266/zones-d-esbarjo-per-a-gossos.htm

I també un article relacionat :

http://www.contrapunt.cat/noticia/21151/montornes-i-montmelo-habiliten-espais-per-a-gossos

Ehiiii, que jo també tinc una gossa, i m’agrada que sigui contenta amb la seva àrea d’esbarjo!!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig : El petit rentador de rec del Barri de can Mayol a Granollers

Mireu… per anar aquest petit rentador, cal que sortiu des d’un costat de la Rectoria ( ara és un Restaurant) de l’església de Sant Julià de Palou Municipi de Granollers.Un pal indicador us diu per on anar-hi.Antigament, les masies d’aquestes contrades, eren molt mes riques d’aigua que no pas ara, …pous, deus d’aigua …inundaven amb la seva aigua els camps per poder conrear la seves terres.Per tant, els propietaris dels masos o masies, cada un d’ells disposaven d’un rentador propi, on la mestressa de la casa cada dia anava a rentar-hi la roba de la seva família.No necessitava massa aigua per fer-ho, tant sols la que passava pel rec, tal com va ser el cas de can Mayol, ara no hi passa aigua, sols és un record de fa mes de 100 anys en rere…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una Font …una Poesia, en Castellterçol

A ca n’Anfruns i ha en una de les parets de la finca la seva Font, la Sra. Montserrat Criach, el dia 27 de Febrer de 2003 (Dijous llarder) hi va dedicar una Poesia, que es va immortalitzar en unes rajoles :

La Font de ca n’Anfruns, situada en el carrer Cebrià Calbet, al costat de la carretera; de munt de la font hi ha l’escut de Castellterçol, en surt aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font antiga de Can Cerdà de Cerdanyola del Vallès

Aquesta Font d’aigua natural, esta al costat de la Masia – Restaurant de can Cerdà en el Terme de Cerdanyola del Vallès.En l’actualitat ja no raja pel seu tub, es deriva l’aigua depurada a la Font de la verge, que està a un nivell superior.Mes informació de com esta actualment la Font de can Cerdà :

http://fontscollserola.com/?p=907&wppa-album=141&wppa-occur=1&wppa-photo=630

Podeu veure com es la Font de la Verge amb l’aigua potabilitzada de la Font  i com va sorgir la devoció sobre aquesta Verge :

http://fontscollserola.com/?p=1352&wppa-album=297&wppa-occur=1&wppa-photo=1064

Les fotografies que he volgut il·lustrar aquest article, son de quan la font antiga encara rajava aigua natural, en un paratge tranquil i ombrívol tot l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Enllaços : Les Fonts de Collserola

Arbres : Els plàtans del Passeig del Remei

Els plàtans del Passeig del Remei, segons classificació de  l’Ajuntament, el seu conjunt, tenen interès paisatgístic i patrimonial, motiu pel qual es troben inclosos en el Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, de Santa Maria de Palautordera.De fet aquests vells i centenaris plàtans, eren i son el punt d’unió del dos pobles, de Santa Maria i de Sant Esteve de Palautordera.Havien passat carros i carruatges entremig d’ells, mes tard cotxes a primers del segle passat…i ara és la unió de dos pobles pròxims a peu o amb bicicleta.Durant varis segles, la gent de les dues viles, infinitat de vegades havien caminat a munt i a ball a l’ombra a l’estiu, i al sol a l’hivern, com ara.Si, com ara, per ho ara es un passeig tranquil, no una carretera…Sabeu quants plataners hi ha en aquest passeig …? aneu i visiteu els dos pobles, feu un tom pel passeig i mireu de contar-los … ja m’ho direu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Riera de Santa Coloma, al pas pel Municipi de Maçanet de la Selva

La riera de Santa Coloma és un dels afluents mes destacables del riu la Tordera que recorre la plana de la Selva.De fet aquesta riera neix a les Guilleries i discorre de nord-oest cap a sud-est fins a passar Riudarenes i llavors gira bruscament cap al sud-oest fins a la seva desembocadura a la Tordera, a l’alçada de Fogars, en total uns 33 km.Drena, amb dificultat, una conca de 324 km2 a la plana de la Selva.Els seus afluents més importants són:

La riera de Castanyet.  La riera d’Esplet. La riera de Vilarràs. La riera de l’Esparra. La riera de Santa Maria o de Caldes. La séquia de Sils, construïda per al desguàs dels estanys de Sils, i La riera de Massanes.A la llarg del seu recorregut i tal com dèiem, amb un total uns 33 km, travessa els termes de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, fa la partió de Massanes amb Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva.El seu entorn està catalogat dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el codi SCR.Les fotografies son preses quan la riera passa per a prop de l’estació de la RENFE de Maçanet – Massanes.Es una riera que conviuen, ocells, amfibis, serps aquàtiques, i molts mes animals.L’aigua que porta aquesta riera, esta condicionada amb les precipitacions de la zona per on passa.A vegades amb molt poca aigua i estancada, com en el cas quan vaig fer les fotografies, feia temps que no plovia…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Feixa dels Ocells de Can Coll de Cerdanyola del Vallès

can Coll

Can Coll és una antiga masia del segle XV situada a la serra de Collserola dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, que es troba al km 2 de la Ctra. de Cerdanyola a Horta.Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.A demes, tots els diumenges de gener i febrer, matinal ornitològica :Activitats d’iniciació a la identificació dels ocells més comuns dels nostres boscos, prats i conreus. Observacions a la Feixa dels Ocells de Can Coll, instal·lació de suport alimentari hivernal que facilita l’apropament a les aus dels nostres paisatges.Servei de préstec gratuït de prismàtics. Activitat gratuïta, recomanada per a majors de 7 anys.Hora: de 10.30 a 13.30 h

Lloc: Can Coll Centre d’Educació Ambiental (Ctra. de Cerdanyola a Horta, km. 2)

Organització: Parc Natural de CollserolaA continuació, us passo fotografies d’ocells captats amb gran precisió per en Tito Garcia, bon fotògraf i amic, que va anar a La Feixa dels Ocells de Can Coll fa uns dies, i que us passo a continuació :

Durbec

Estornell Vulgar

Gaig

Lluer

Mallerenga Blava

Mallerenga Blava

Mallerenga Carbonera

Mallerenga Carbonera

Mallerenga Carbonera

Pardal Comú i Pinsa Comú

Perdiu Roja

Perdiu Roja

Pinsà Comú

Pinsà Comú

Pit-roig

Tudó

Verdum

Recordeu , si aneu a can Coll a veure ocells i no sou experts, hi ha moltes guies per reconèixer cada un d’ells o classificar-los !

 

Fotografies : Tito Garcia ( expert en ocells i en Fotografia)

Text : Ramon Solé

La Torre d’Aigua (finca privada) de Teia

Des de diferents punts de Teia podem distingir aquesta Torre d’Aigua, relativament moderna. Situada dins d’una important finca de la població, concretament darrera de les cases de la propietat.La finca dona els carrers de Folch i Torres, carrer Torrent del Dr. Barrera i als camps i bosc. L’entrada a la finca es fa pel Passatge Bellavista, cal tenir en conta que no es pot visitar sense autorització expressa dels propietaris de la finca.Curiosament, a dalt del dipòsit en forma cilíndrica,  hi ha un indicador de vent, un del pol nord i sud  i un parallamps.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem Safareig : El Rentador – Bassa de “El Junyent”de Palou a Granollers – 3ª Part #

Situeu-vos en la zona industrial de can Bassa, agafeu el camí reial, us  cal arribar a l´últim Barri de Palou direcció Montmeló, conegut com a “El Junyent”.Abans d’arribar-hi, cal que gireu a l’esquerra per un camí de terra, a l’acabar de passar unes cases, i a la vostra dreta beureu una bassa gran.Allí tenim en un angle de La Bassa i el Safareig, de fet es per dues persones, segons l’espai que podem veure que disposa, dues rajoles inclinades en cada espai, també,  que hi ha una certa separació  una mica elevada, per posar el sabó o altres estris.Com moltes de les Basses i Safareigs d’aquesta zona, l’aigua sobrant passa al rec de distribució i a les canaletes vora dels camps per aprofitar l’aigua.La casa del costat que pertany el safareig, està actualment tancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Poema : Vagant pel Bosc

Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

 

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé